Etiquetes

Adrià Targa Ramos (1) Agustí Bartra (3) Albert Manent (1) Albert Roig (1) Albert Vernet (1) Alexandre Plana (1) Andreu Febrer (1) Anna Gual (1) Antoni Canu (1) Antoni Pitarch (1) Antoni Prats (2) Ausiàs March (2) Bartomeu Fiol (2) Bartomeu Rosello (1) Bernat Artola (4) Blai Bonet (2) Carles Fages de Climent (1) Carles Rebassa (1) Carles Riba (2) Carles Salvador (4) Cèlia Sànchez-Mústich (1) Clementina Arderiu (2) Daniel Martínez i Ferrando (1) David Caño (1) David Castillo (1) Dolors Monserdà i Vidal (2) Elies Barberà (1) Emili Rodríguez-Bernabeu (2) Encarna Sant-Celoni i Verger (1) Enric Casasses (1) Enric Soler i Godes (2) Enric Sòria (3) Felícia Fuster (1) Feliu Formosa (1) Francesc Almela i Vives (2) Francesc Fontanella (1) Francesc Manunta (1) Francesc Parcerisas (1) Francesc Vallverdú (1) Frederic Soler (1) Gabriel Alomar (2) Gabriel Ferrater (2) Gaspar Jaén i Urban (1) Gerard Vergés (1) Guillem Cabrer (1) Guillem Colom i Ferrà (1) Isabel Garcia i Canet (1) Jacint Verdaguer (2) Jaume Creus (1) Jaume Gassull (1) Jaume Pérez Montaner (2) Jaume Pont (1) Jean Serra (1) Joan Alcover (1) Joan Baptista Campos (2) Joan Brossa (3) Joan Castellano (1) Joan Fuster (2) Joan Llacuna (1) Joan Maragall (3) Joan Margarit (2) Joan Navarro (2) Joan Roís de Corella (1) Joan Salvat-Papasseit (2) Joan Teixidor (3) Joan Timoneda (2) Joan Valls i Jordà (2) Joan Vergés (1) Joan Vinyoli (3) Joan-Vicent Clar (1) Joaquim Folguera (1) Joaquim Rubió i Ors (1) Jordi Julià (1) Jordi Llavina (1) Jordi Pàmias (1) Jordi Sarsanedas (2) Josep Antoni Ferrer i Perales (1) Josep Ballester (1) Josep Bodria (1) Josep Carner (2) Josep Lluís Abad (1) Josep Marí (1) Josep Piera (2) Josep Porcar (1) Josep Sebastià Pons (1) Josep Vicenç Foix (2) Juli Capilla (2) Laia Noguera (1) Llorenç Capellà (1) Lluís Alpera (2) Lluís Meseguer (1) Lucia Prietrelli (1) Manel Alonso i Català (2) Manel Garcia Grau (3) Manel Pitarch (1) Manel Rodríguez (1) Marc Granell (2) Margarita Ballester (2) Maria Beneyto (1) Marià Manent (2) Maria Mercè Marçal (2) Marià Villangómez (1) Mariola Nos (1) Màrius Torres (2) Marta Pessarrodona (3) Matilde Llòria (2) Miquel Bezares (2) Miquel Cardell (1) Miquel Costa i Llobera (1) Miquel Desclot (1) Miquel Duran de València (1) Miquel Martí i Pol (4) Miquel Peris i Segarra (2) Montserrat Abelló (2) Narcís Comadira (2) Nel·lo Navarro (1) Pasqual Mas i Usó (1) Patrick Gilfreu (1) Pau Sif (1) Pere Bessó González (2) Pere Gimferrer (2) Pere Pena (1) Pere Quart (2) Perejaume (1) Quima Jaume (1) Rafael Caria (1) Ramon Guillem (2) Ramon Llull (1) Romà Bernad (1) Rubén Luzón (1) Salvador Espriu (3) Salvador Iborra i Mallol (1) Salvador Jàfer (2) Silvestre Vilaplana (2) Susanna Lliberós (1) Susanna Rafart (1) Teodor Llorente (1) Teresa Pascual i Soler (1) Tomas Garcés i Miravet (1) Toni Mestre (1) Tònia Passola (1) Vicenç Altaió (1) Vicenç Llorca (2) Vicent Alonso (1) Vicent Andrés Estellés (4) Vicent Jaume Almela (1) Vicent Pau Serra i Fortuño (3) Vicent Penya (2) Vicent Salvador (1) Vicent Wenceslau Querol (1) Xavier Bru de Sala (1)

dimecres, 25 de març de 2015

"Pròleg" - Lucia Prietrelli

Lucia Prietrelli
Lucia Pietrelli (Candelara - Itàlia, 8 d'abril del 1984) és una escriptora, poeta i traductora italiana en català.
Lucia Pietrelli (Itàlia, 1984). Escric barrejant les llengües i els gèneres: italià,
català i castellà; prosa i poesia. He publicat els llibres de poemes Fúria (Ed.
Documenta Balear, 2010), Verticale (Raffaelli Editore, 2011), Violacions (Ed. Moll,
2011; Premi Bernat Vidal i Tomàs 2011), Esquelet (Pagès Editors, 2013; Premi Recvll
de Poesia 2012), Mort d’un Aviador Tartamut (AdiA Edicions, 2013), i la novel·la
Nissaga (Ed. Moll, 2013, Premi Vila de Lloseta de Narrativa 2013). Sóc part del
col·lectiu poètic Pèl Capell, tradueixo i col·laboro amb diverses revistes literàries.
Fou l'encarregada d'elaborar i llegir el manifest de la Diada de Mallorca del 31 de desembre de 2014.

Poesia
2010: Fúria (Furia). Palma: Documenta Balear. La Cantàrida
2011: Vertical (Verticale). Rimini: Raffaelli Editore
2011: Violacions. Palma: Moll
2013: Esquelet. Lleida: Pagès Editors
2013: Mort d'un aviador tartamut. Calonge: AdiA Edicions

PRÒLEG

És això.
Escriure, boxejar, recordar
exigeixen un puny tancat,
les mans en implosió.
Murs interns i

-Mai no acabes de treure’m la sang.

Per això.
Per l’esclat que enfonsa i no obre.
Pel nom del cos, dictador,
que t’ha volgut paraula.
Pel gust del gest, feixista,
que no m’ha deixat palpar la solitud.
Si no t’hagués reconegut, seria lluitador,
lluita lliure: escalar les geminacions,
rebaixar-les amb la força d’un únic ressonar.
I negada la possibilitat deforme:
-No podré convertir en monstruós el monstruós.
M’he de rendir.

Ens roman un dia:
quan comenci a dissecar el paper,
recordaran que ens vàrem momificar.
La taca de bilis a l’exili exterior:

-Sempre em reculls vers a vers.

LA INTRANSITIVITAT DE L’AMOR

Mort d’un aviador tartamut és el quart llibre de poesia que Lucia Pietrelli publica a casa nostra. El tercer escrit en català. Fúria (La Cantàrida, Documenta Balear, 2010), el primer, era encara un original italià traduït. Després van venir Violacions i Esquelets, llibres amb premi (Bernat Vidal i Tomàs i Recull de Blanes) que ja eren obres de la poeta en català Lucia Pietrelli, algú que s’ha estimat més escriure en la llengua amant que no en la llengua mare. I no escriu poc, quatre llibres de poesia en quatre anys i una novel·la que acaba d’aparèixer a Moll (Nissaga, premi Vila de Lloseta), i tot el que hi ha als calaixos mallorquins on més o menys ha arrelat vitalment i editorial. Amb aquest curt, però intens bagatge no és d’estranyar que Pietrelli s’haja fet un nom dins del panorama de la jove poesia en català, amb una poètica arriscada, sovint violenta i encriptada, però sempre generadora de sentit.
Només amb els títols dels seus poemaris ja s’albiren dos elements importants en l’obra de Pietrelli, la violència (Fúria, Violacions) i la corporeïtat interior (Violacions, Esquelets), amb Mort d’un aviador tartamut no es desvia d’aquest camí, sinó que l’aprofundeix. Ací el cos (els cossos) esdevé centre d’operacions de la veu. Ens ho aclareix el glosari inicial que ens presenta les persones, l’escena i el temps de l’obra dialogada que estem a punt de llegir: el Poema, la Veu, el Jo, el Tu i l’Aviador Tartamut. D’aquests cinc elements escènics, el primer i el segon són alhora personatges i camp de batalla; els dos pronoms són els protagonistes, i l’Aviador Tartamut podríem dir que és el tema. Lucia Pietrelli encripta potser més que mai en aquest llibre, però ens dóna claus de lectura. L’Aviador és “Raó final, Amor en capsa o en espill”. Tot plegat passa en un ara que es vol harmònic, però que potser trontolla entre els espasmes de la mirada, dels orgasmes, del diàleg i del monòleg, del tall d’unes tisores.  Abans d’aquest Glosari, apareix una citació de Josep Palàcios que ens situa en el territori de la confessió, però amb reserves (o ironia): “I quin és l’atractiu del confessionari? Atribuir-te crims o agenollar-te en una positura aproximadament eròtica?”. Tanca el llibre una altra citació, aquesta d’Antonin Artaud que ens recorda la inseparabilitat violenta de cos i ment: “El món mental mai no fou més que tot el que resta d’un trepig infernal dels òrgans”.
Entre la confessió i el trepig dels òrgans es mou aquest diàleg entre dos cossos que ens sacseja i que troba en moltes ocasions imatges brillants per expressar el que avui ja ens resulta tan difícil de comunicar sense repetir-nos. Pietrelli sap que la confessió  poden allunyar el lector si no se li ofereix un artefacte lingüístic il·luminador, és a dir, si la introspecció no ens du a nosaltres, lectors que passàvem per ací, a un estat mental més o menys empàtic amb la veu que ens parla, gràcies a troballes emfàtiques com les que obren el recull: “Escriure, boxejar, recordar/ exigeixen un puny tancat,/les mans en implosió.” Aquests versos obren el diàleg pròpiament dit que se’ns proposa, i que condensa el que podria haver estat una novel·la amorosa, d’amor transitiu o intransitiu, en poemes contundents com el que tanca el llibre: “Sóc el Temps, deia,/ i per això era arrogant,/ per això desconeixia el rebuig.”
Entremig, uns vint-i-cinc poemes que alhora reflecteixen i tanquen un escenari íntim, al qual sembla que ningú ens haja convidat. Desapareixen les acotacions  i entren les veus dels personatges, el Jo i el Tu que dialoguen en el cos del poema, “pronoms prenyats de rostres encesos”, fins a la caiguda d’un àngel deficient que desfà l’harmonia del present i transforma la transitivitat en cosa del passat.  No cal desvetllar   més, Lucia encripta, però ens dóna claus per obrir aquesta capsa, claus emfàtiques i empàtiques que ens revelen la intransitivitat de l’amor que “sempre agonitza”, usurpat pel Temps.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada