Etiquetes

Adrià Targa Ramos (1) Agustí Bartra (3) Albert Manent (1) Albert Roig (1) Albert Vernet (1) Alexandre Plana (1) Andreu Febrer (1) Anna Gual (1) Antoni Canu (1) Antoni Pitarch (1) Antoni Prats (2) Ausiàs March (2) Bartomeu Fiol (2) Bartomeu Rosello (1) Bernat Artola (4) Blai Bonet (2) Carles Fages de Climent (1) Carles Rebassa (1) Carles Riba (2) Carles Salvador (4) Cèlia Sànchez-Mústich (1) Clementina Arderiu (2) Daniel Martínez i Ferrando (1) David Caño (1) David Castillo (1) Dolors Monserdà i Vidal (2) Elies Barberà (1) Emili Rodríguez-Bernabeu (2) Encarna Sant-Celoni i Verger (1) Enric Casasses (1) Enric Soler i Godes (2) Enric Sòria (3) Felícia Fuster (1) Feliu Formosa (1) Francesc Almela i Vives (2) Francesc Fontanella (1) Francesc Manunta (1) Francesc Parcerisas (1) Francesc Vallverdú (1) Frederic Soler (1) Gabriel Alomar (2) Gabriel Ferrater (2) Gaspar Jaén i Urban (1) Gerard Vergés (1) Guillem Cabrer (1) Guillem Colom i Ferrà (1) Isabel Garcia i Canet (1) Jacint Verdaguer (2) Jaume Creus (1) Jaume Gassull (1) Jaume Pérez Montaner (2) Jaume Pont (1) Jean Serra (1) Joan Alcover (1) Joan Baptista Campos (2) Joan Brossa (3) Joan Castellano (1) Joan Fuster (2) Joan Llacuna (1) Joan Maragall (3) Joan Margarit (2) Joan Navarro (2) Joan Roís de Corella (1) Joan Salvat-Papasseit (2) Joan Teixidor (3) Joan Timoneda (2) Joan Valls i Jordà (2) Joan Vergés (1) Joan Vinyoli (3) Joan-Vicent Clar (1) Joaquim Folguera (1) Joaquim Rubió i Ors (1) Jordi Julià (1) Jordi Llavina (1) Jordi Pàmias (1) Jordi Sarsanedas (2) Josep Antoni Ferrer i Perales (1) Josep Ballester (1) Josep Bodria (1) Josep Carner (2) Josep Lluís Abad (1) Josep Marí (1) Josep Piera (2) Josep Porcar (1) Josep Sebastià Pons (1) Josep Vicenç Foix (2) Juli Capilla (2) Laia Noguera (1) Llorenç Capellà (1) Lluís Alpera (2) Lluís Meseguer (1) Lucia Prietrelli (1) Manel Alonso i Català (2) Manel Garcia Grau (3) Manel Pitarch (1) Manel Rodríguez (1) Marc Granell (2) Margarita Ballester (2) Maria Beneyto (1) Marià Manent (2) Maria Mercè Marçal (2) Marià Villangómez (1) Mariola Nos (1) Màrius Torres (2) Marta Pessarrodona (3) Matilde Llòria (2) Miquel Bezares (2) Miquel Cardell (1) Miquel Costa i Llobera (1) Miquel Desclot (1) Miquel Duran de València (1) Miquel Martí i Pol (4) Miquel Peris i Segarra (2) Montserrat Abelló (2) Narcís Comadira (2) Nel·lo Navarro (1) Pasqual Mas i Usó (1) Patrick Gilfreu (1) Pau Sif (1) Pere Bessó González (2) Pere Gimferrer (2) Pere Pena (1) Pere Quart (2) Perejaume (1) Quima Jaume (1) Rafael Caria (1) Ramon Guillem (2) Ramon Llull (1) Romà Bernad (1) Rubén Luzón (1) Salvador Espriu (3) Salvador Iborra i Mallol (1) Salvador Jàfer (2) Silvestre Vilaplana (2) Susanna Lliberós (1) Susanna Rafart (1) Teodor Llorente (1) Teresa Pascual i Soler (1) Tomas Garcés i Miravet (1) Toni Mestre (1) Tònia Passola (1) Vicenç Altaió (1) Vicenç Llorca (2) Vicent Alonso (1) Vicent Andrés Estellés (4) Vicent Jaume Almela (1) Vicent Pau Serra i Fortuño (3) Vicent Penya (2) Vicent Salvador (1) Vicent Wenceslau Querol (1) Xavier Bru de Sala (1)

divendres, 24 d’octubre de 2014

"La mà negra" - Pere Pena

Pere Pena
Pere Pena i Jové (Seròs, Segrià, 1962) és un poeta català. Es va doctorar en literatura espanyola amb un estudi sobre l'obra poètica de José Agustín Goytisolo. És professor de llengua i literatura castellana a l'ensenyament secundari. Endemés d'un poemari ha fet un estudi sobre la situació dels alumnes de secundària.



Obres
Plom a les ales (2002) (Premi Vicent Andrés Estellés de poesia)
Generació L: els fills de la reforma educativa (2005)

LA MÀ NEGRA

Orgullós, ple de força, fuig dels gossos
a trot suau, amb peresa i suficiència.
Puja pel bosc traçant un laberint
de rastres entre els pins i les carrasques
que únicament els perdigueres experts
desxifraran més tard, sempre més tard,
quan ja només serà el flat d'una promesa.
No té por de les veus que el persegueixen,
ni dels bufecs del corns, ni els trets llunyans.
Si no s'atura, mai el faran seu,
perquè coneix millor que tots
els misteris del bosc, cada petjada.
Quan descresta el serral, el veig baixar
per entre les alzines, confiat.
Té la barbada blanca del porc vell
que ha viscut moltes guerres i batudes,
i no li importa que aquest blanc tan pur
sigui un reclam enmig del fosc fullatge.
Si no s'atura, mai el faran seu.

Sense saber com ni per què, de sobte
se n'adona: els gossos l'han portat
fins al límit del món, allà on s'acaba
el paradís frondós de fusta i fulla.
Una fiblada al llom el fa aturar-se,
recelós, al darrere d'un coscoll.
Alçant el cap, ensuma l'invisible
i el fred sec de febrer el tranquil·litza.
Podria, si volgués, dibuixar un cercle
protector entre els pins i els ametllers
i atrapar l'altra banda del boscatge.
En canvi, si travessa a camp obert
guanyarà temps i estalviarà forces.
És temptador el desig del camí curt:
quaranta metres i, de nou, la vida.
Torna a ensumar buscant algun indici
i el vent només li parla de fragàncies,
d'aromes de timó i de romaní.
Si no s'atura, mai el faran seu.

Quan arrenca, no sap que la mà negra
ja fa estona que el té encanonat.
Jo sóc aquesta mà que el mira als ulls,
el que no es veu, el tret que atura els gossos,
els corns i els crits llunyans. Jo sóc la mort
i he vingut a buscar-lo aquest matí.


(Plom a les ales, 2003)

dimecres, 22 d’octubre de 2014

"Fusions" - Cèlia Sànchez-Mústich

Cèlia Sànchez-Mústich
Cèlia Sànchez-Mústich (Barcelona, 1954) és una poeta i escriptora en llengua catalana. Viu a Sitges des del 2001.
Va cursar estudis musicals (piano, guitarra, harmonia) a Arts del Ritme i al Conservatori del Liceu. La seva obra aplega diversos títols de poesia, novel·la, narrativa breu i narrativa de no ficció, set dels quals han rebut premis com el premi Mercè Rodoreda de narrativa, el Miquel de Palol de poesia, el Serra d'Or de literatura i assaig, o el Premi Octubre de poesia. Part dels seus poemes han estat traduïts al gallec, èuscar, castellà, francès, occità, italià i anglès, i han format part de diverses antologies tant en format llibre (entre d'altres, Parlano le donne, poetesse catalane del XXI secolo, 48 poètes catalans pour le XXI siècle, La Traductière o la més recent Paraula encesa, a càrrec de Jordi Julià i Pere Ballart) com audiovisual (Arxiu audiovisual de poetes de l'ACEC, etc.).

Ha interpretat els seus poemes en diversos indrets dels Països Catalans, sovint en col·laboració amb altres poetes. Un curtmetratge dirigit per Jordi Bueno (estrenat el 2012) s'ha basat en un dels seus contes, Ràdio Taxi. Dinamitzadora cultural, ha promogut diversos projectes de difusió de la poesia com ara les trobades poètico-musicals a Lailo, una rebotiga del Raval, durant cinc anys, i la singular Festa de la Poesia a Sitges que dirigeix juntament amb el poeta i bioquímic Joan Duran i Ferrer  des de l'any 2007.


Juntament amb Pere Gimferrer, Maria-Mercè Marçal i Jaume Pont va formar part del quartet de poetes antologats a l'estudi dedicat a la literatura catalana del número 1007 (maig del 2013)  de la revista literària francesa Europe. A partir d'aquest fet, va començar a rebre mostres d'interès per part del món poètic francòfon, com l'oferta conjunta d'Editions du Noroît, del Quebec i de Myriam Solal de París per editar la versió francesa del seu poemari On no sabem, o la invitació a participar al festival Voix de la Méditerranée 2014 a Lodève. A la tardor del 2013, Myriam Solal i Editions du Noroît van arribar finalment a un acord per coeditar On no sabem amb el títol de Cet espace entre nous, amb traducció del també poeta i traductor François-Michel Durazzo. La presentació va tenir lloc el 5 de juny del 2014 al palau Maison de l’Amérique latine de París.

Poesia

La cendra i el miracle. Barcelona: Columna, 1989
El lleu respir. Barcelona: Columna, 1991
Temperatura humana. Barcelona: Columna, 1994
Taques. Barcelona: Edicions 62, 1997
Llum de claraboia. Lleida: Pagès, 2004
A la taula del mig. Palma: Moll, 2009
On no sabem. València: Tresiquatre, 2010
A l'hotel, a deshora. Girona: Curbet Edicions, 2014

FUSIONS

Un lapsus de temps i espai,
i se m'encreuen als ulls
la processó de dijous sant
amb la rua del carnestoltes,
encavalcades fins a fondre's
en una plaça on l'embús
ha tallat els carrers de sortida.
L'encens amarat de cervesa,
les plomes encastades als ciris.
La samba cada cop més punyent,
i més embogida la saeta.
Caputxes i antifaços, rere el trau
dels ulls, comparteixen
idèntics i minúsculs paisatges.
L'una a espatlles de l’altra,
tristesa i eufòria
s'enfilen dalt de tot
de les carrosses en pal
buscant un cos entre la multitud,
un sol cos per a totes dues,
urgent, el meu. Li fan senyals.

(A la taula del mig, Moll, 2009) 

divendres, 17 d’octubre de 2014

"La cuina de l'escriptura" - Vicent Salvador

Vicent Salvador
Vicent Salvador (Paterna, l'Horta, 1951) és catedràtic de Filologia catalana a la Universitat Jaume I de Castelló.

S'ha dedicat en especial a l'anàlisi del discurs i ha practicat l'assaig i la poesia. Alguns dels seus llibres d'estudis són: Fuster o l'estratègia del centaure (1994), Poesia, ciutat oberta (2000), Els arxius del discurs (2001) o Figures i esbossos (2013). Poemaris: Argiles (1980), Ritual de cendra (1981), Calabruix (1985) i Mercat de la sal (1993).






LA CUINA DE L'ESCRIPTURA

Veus? ací entre els papers, les lletres i les comes
es preparen els plats de l'àpat de dissabte.
Has posat a remull alguns predicatius
amb gotetes de llima, i un pessic de metàfora
en l'olla del corder. Alerta amb els picants:
no te'n passes de pebre i s'ofegue el lector
desprevingut i dòcil –perdries clientela.
Ets massa agosarat amb la sintaxi abrupta
i amb els tocs de canyella. Relaxa el punt de sal,
la tensió de l'estil, el joc de concessives.
Triaràs un vi amable, sense excessos, harmònic,
i, d'adjectius, els justos però melodiosos.
Si fas bé tot açò no et caldran més receptes
per a guanyar amics i convidats a casa.

Ara, això sí, no oblides que el bon cuiner no perd
l'ocasió de fer del seu ofici alquímia,
interrogant els mots i esprement els silencis
com qui agafa pel coll una frase comuna
i li fa perbocar secrets inconfessables,
com qui busca a l'or fos l'origen de les veus,
mentre la vida passa, capcota, imperceptible,
i ens desfà entre els seus dits de deessa avorrida.


(Publicat al volum col·lectiu La lletra ferida. Castelló: Colla Rebombori, 2010)