Etiquetes

Adrià Targa Ramos (1) Agustí Bartra (3) Albert Manent (1) Albert Roig (1) Albert Vernet (1) Alexandre Plana (1) Andreu Febrer (1) Anna Gual (1) Antoni Canu (1) Antoni Pitarch (1) Antoni Prats (2) Ausiàs March (2) Bartomeu Fiol (2) Bartomeu Rosello (1) Bernat Artola (4) Blai Bonet (2) Carles Fages de Climent (1) Carles Rebassa (1) Carles Riba (2) Carles Salvador (4) Cèlia Sànchez-Mústich (1) Clementina Arderiu (2) Daniel Martínez i Ferrando (1) David Caño (1) David Castillo (1) Dolors Monserdà i Vidal (2) Elies Barberà (1) Emili Rodríguez-Bernabeu (2) Encarna Sant-Celoni i Verger (1) Enric Casasses (1) Enric Soler i Godes (2) Enric Sòria (3) Felícia Fuster (1) Feliu Formosa (1) Francesc Almela i Vives (2) Francesc Fontanella (1) Francesc Manunta (1) Francesc Parcerisas (1) Francesc Vallverdú (1) Frederic Soler (1) Gabriel Alomar (2) Gabriel Ferrater (2) Gaspar Jaén i Urban (1) Gerard Vergés (1) Guillem Cabrer (1) Guillem Colom i Ferrà (1) Isabel Garcia i Canet (1) Jacint Verdaguer (2) Jaume Creus (1) Jaume Gassull (1) Jaume Pérez Montaner (2) Jaume Pont (1) Jean Serra (1) Joan Alcover (1) Joan Baptista Campos (2) Joan Brossa (3) Joan Castellano (1) Joan Fuster (2) Joan Llacuna (1) Joan Maragall (3) Joan Margarit (2) Joan Navarro (2) Joan Roís de Corella (1) Joan Salvat-Papasseit (2) Joan Teixidor (3) Joan Timoneda (2) Joan Valls i Jordà (2) Joan Vergés (1) Joan Vinyoli (3) Joan-Vicent Clar (1) Joaquim Folguera (1) Joaquim Rubió i Ors (1) Jordi Julià (1) Jordi Llavina (1) Jordi Pàmias (1) Jordi Sarsanedas (2) Josep Antoni Ferrer i Perales (1) Josep Ballester (1) Josep Bodria (1) Josep Carner (2) Josep Lluís Abad (1) Josep Marí (1) Josep Piera (2) Josep Porcar (1) Josep Sebastià Pons (1) Josep Vicenç Foix (2) Juli Capilla (2) Laia Noguera (1) Llorenç Capellà (1) Lluís Alpera (2) Lluís Meseguer (1) Lucia Prietrelli (1) Manel Alonso i Català (2) Manel Garcia Grau (3) Manel Pitarch (1) Manel Rodríguez (1) Marc Granell (2) Margarita Ballester (2) Maria Beneyto (1) Marià Manent (2) Maria Mercè Marçal (2) Marià Villangómez (1) Mariola Nos (1) Màrius Torres (2) Marta Pessarrodona (3) Matilde Llòria (2) Miquel Bezares (2) Miquel Cardell (1) Miquel Costa i Llobera (1) Miquel Desclot (1) Miquel Duran de València (1) Miquel Martí i Pol (4) Miquel Peris i Segarra (2) Montserrat Abelló (2) Narcís Comadira (2) Nel·lo Navarro (1) Pasqual Mas i Usó (1) Patrick Gilfreu (1) Pau Sif (1) Pere Bessó González (2) Pere Gimferrer (2) Pere Pena (1) Pere Quart (2) Perejaume (1) Quima Jaume (1) Rafael Caria (1) Ramon Guillem (2) Ramon Llull (1) Romà Bernad (1) Rubén Luzón (1) Salvador Espriu (3) Salvador Iborra i Mallol (1) Salvador Jàfer (2) Silvestre Vilaplana (2) Susanna Lliberós (1) Susanna Rafart (1) Teodor Llorente (1) Teresa Pascual i Soler (1) Tomas Garcés i Miravet (1) Toni Mestre (1) Tònia Passola (1) Vicenç Altaió (1) Vicenç Llorca (2) Vicent Alonso (1) Vicent Andrés Estellés (4) Vicent Jaume Almela (1) Vicent Pau Serra i Fortuño (3) Vicent Penya (2) Vicent Salvador (1) Vicent Wenceslau Querol (1) Xavier Bru de Sala (1)

diumenge, 18 de maig de 2014

"Punt i Final" - Miquel Martí i Pol

Miquel Martí i Pol
Miquel Martí i Pol (Roda de Ter, Osona, 19 de març de 1929 – Vic, 11 de novembre de 2003) fou un poeta, escriptor i traductor català, un dels més populars del segle XX.
Va néixer el 19 de març de 1929 a la població de Roda de Ter, situada a la comarca d'Osona. D'origen obrer, Martí i Pol va començar a treballar en una fàbrica del seu poble als 14 anys. Als setze anys es fa de la Penya Verdaguer i escriu poemes en castellà. Als dinou ja els escriu en català. Als 19 anys, va patir una tuberculosi pulmonar que el va obligar a estar-se al llit una llarga temporada. Va aprofitar aquesta època per a llegir abundosament, i d'aleshores ençà va decidir dedicar-se a l'escriptura.
El 1956 es va casar amb Dolors Feixas, amb qui va tenir dos fills. Durant la dictadura franquista va participar en moltes activitats culturals catalanistes, i va col·laborar amb el PSUC. L'any 1970 se li diagnosticà una esclerosi múltiple, la qual cosa va causar que l'any 1973 hagués d'abandonar la feina a la fàbrica. Tot i les restriccions imposades per la malaltia, va continuar publicant molta poesia de gran qualitat.
El 1978 rep un homenatge a la Setmana Popular d'Osona, organitzada per la comissió de cultura del PSUC, amb l'assistència de poetes com Vicent Andrés Estellés, Pere Quart, Joan Brossa, Joan Vinyoli, Ramon Pinyol i Balasch i Xavier Bru de Sala, entre d'altres.
El 1997 el Parlament de Catalunya va proposar a Martí i Pol com a premi Nobel, amb l'aval de 400 ajuntaments.
Morí l'11 de novembre de l'any 2003 a l'hospital de la Santa Creu de Vic.

PUNT I FINAL

"Ho deixo tot, però estreno claror.
Faré un pas més i fugiré de mi
per preservar l'empremta d'un desig
que sé que mai m'abandonarà.
Perdre l'hisenda em dóna llibertat.
El mirall s'ha trencat en mil bocins
i en cadescun m'hi veig, desmesurat.
Amor, amor que em crides quan no hi sóc,
¿per quis camins massa sovint te'm perds
si et duc al sexe, al cor i al pensament?
Ho deixo tot i aprenc codis secrets
en el silenci lúdic de la nit.
Demà em dibuixaré en una paret,
demà passat, si em vaga, faré el mort
i al tercer dia ressucitaré.
Després els versos es riuran de mi
i jo em riuré dels versos, complagut.
Seré molts o potser no seré cap.
Ho deixo tot, aprofiteu-se'n, gent.
Al que no sóc li agrada el desgavell.
Tot el turment em turmenta ben poc.
Només un cos de dona em fa feliç
i ara el descric tancant, solemne, els ulls.
Espero el llamp que m'ha de redimir.
A poc  poc,em posaré dempeus.

S'apropa el gran moment. Ho deixo tot."

diumenge, 11 de maig de 2014

"Oda en blau de Formentera" - Josep Marí

Josep Marí
Josep Marí Marí (Eivissa, 1948) és un pintor i escriptor eivissenc. Va estudiar Belles Arts a la Universitat de Barcelona i ha exercit durant 24 anys com a professor de dibuix de batxiller. Amb altres persones va impulsar, l'any 1970, la represa de l'Institut d'Estudis Eivissencs, del qual fou president juntament amb Marià Villangómez Llobet. A més, dins aquest Institut va ser director de la revista Eivissa, i també promotor i professor dels cursos de català duits a terme per aquesta entitat.

En la seva faceta com a pintor, Josep Marí és autor d'una obra plàstica de gran qualitat, de tall impressionista i sovint inspirada en els paisatges i la llum d'Eivissa. El 2003 va rebre el Premi Ramon Llull.

Obres
La veu dispersa (1982), poesia
Els deixants de la llum (1991), prosa
Mentre passen els núvols (1993), premi de narrativa Ciutat d'Eivissa.
La veu pintada (1998) poesia
Respira el món (1999), poesía

ODA EN BLAU DE FORMENTERA

Profunditat del blau, blau en el blau,
envoltada de blau tot Formentera,
plana i exigua i aspra, Formentera,
porta blava, finestra, sòcol blau.

Costa gratada, os que arrana el blau,
intrèpid blau amb nom de Formentera,
perquè neix i no mor a Formentera,
ombra del cel translúcida, mar blau.

Blau amb un toc de verd o el verd més blau,
brisa que s'espesseix dalt Formentera
i el pi gronxa vinclat al doble blau.

Aljub, molí, figuera, Formentera,
camins, parets, estanys de Formentera,
savina, farigola, elèctric blau.

diumenge, 4 de maig de 2014

"El diumenge a Montjuïc" - Alexandre Plana

Alexandre Plana
Alexandre Plana i Santaló. Llicenciat en dret a Barcelona, de jove estigué afiliat a la UFNR i publicà el seu únic llibre ideològic, Les idees polítiques d’en Valentí Almirall (1915). A partir del 1915 fou secretari de la Unió Industrial Metal·lúrgica i el 1927 vocal de Consejo de Economía Nacional, on tingué una actuació remarcable. Fou de la penya de l’Ateneu i mentor d’alguns escriptors joves (Sagarra, Pla). S'exilià el 1937 i visqué a París i al Rosselló. El primer llibre de poemes, Sol en el llindar (1915), té aspectes modernistes i noucentistes; aquests darrers s’intensifiquen en Contrabaedecker (1918) i en el llibre pòstum Poemes (1945). El mirall imaginari (1925) és un dels primers llibres catalans en prosa poètica. Publicà també contes d’estil noucentista: A l’ombra de Santa Maria del Mar (1923) i Vida d’un actor (1925). Romanen inèdites dues comèdies que s’insereixen en el teatre naturalista burgès: La tomba de Tutankamon (1924) i Federica. Com a crític literari publicà l'Antologia de poetes catalans moderns (1914), de gran influència, pròlegs a Josep Carner i uns 350 articles a El Poble Català (1909-14), La Vanguardia (1914-18), La Revista, etc. Alguns han estat recollits a Les valors del nostre renaixement (1976). Influït sobretot per Remy de Gourmont i per algunes teories de Croce, considerà que la crítica és un comentari de la impressió de l’obra i una recreació artística d’aquesta. Com a crític d’arts plàstiques publicà Joaquim Sunyer (1920), Jaume Mercadé (1928) i L’obra d’Isidre Nonell (1917), i a les publicacions Revista de Catalunya (1912), El Poble Català (1910-14) i La Vanguardia (des del 1929).

EL DIUMENGE A MONTJUÏC

És Montjuïc una muntanya humil,
que veia créixer la ciutat devora,
cada carrer de cases, a dret fil,
empenyent cap enfora
Uns horts iguals als horts que s'arrengleren
i arrapen com cargols al seu pendís.
En el mateix lloc on eren

ara hi ha cases de color tot llis.