Etiquetes

Adrià Targa Ramos (1) Agustí Bartra (3) Albert Manent (1) Albert Roig (1) Albert Vernet (1) Alexandre Plana (1) Andreu Febrer (1) Anna Gual (1) Antoni Canu (1) Antoni Pitarch (1) Antoni Prats (2) Ausiàs March (2) Bartomeu Fiol (2) Bartomeu Rosello (1) Bernat Artola (4) Blai Bonet (2) Carles Fages de Climent (1) Carles Rebassa (1) Carles Riba (2) Carles Salvador (4) Cèlia Sànchez-Mústich (1) Clementina Arderiu (2) Daniel Martínez i Ferrando (1) David Caño (1) David Castillo (1) Dolors Monserdà i Vidal (2) Elies Barberà (1) Emili Rodríguez-Bernabeu (2) Encarna Sant-Celoni i Verger (1) Enric Casasses (1) Enric Soler i Godes (2) Enric Sòria (3) Felícia Fuster (1) Feliu Formosa (1) Francesc Almela i Vives (2) Francesc Fontanella (1) Francesc Manunta (1) Francesc Parcerisas (1) Francesc Vallverdú (1) Frederic Soler (1) Gabriel Alomar (2) Gabriel Ferrater (2) Gaspar Jaén i Urban (1) Gerard Vergés (1) Guillem Cabrer (1) Guillem Colom i Ferrà (1) Isabel Garcia i Canet (1) Jacint Verdaguer (2) Jaume Creus (1) Jaume Gassull (1) Jaume Pérez Montaner (2) Jaume Pont (1) Jean Serra (1) Joan Alcover (1) Joan Baptista Campos (2) Joan Brossa (3) Joan Castellano (1) Joan Fuster (2) Joan Llacuna (1) Joan Maragall (3) Joan Margarit (2) Joan Navarro (2) Joan Roís de Corella (1) Joan Salvat-Papasseit (2) Joan Teixidor (3) Joan Timoneda (2) Joan Valls i Jordà (2) Joan Vergés (1) Joan Vinyoli (3) Joan-Vicent Clar (1) Joaquim Folguera (1) Joaquim Rubió i Ors (1) Jordi Julià (1) Jordi Llavina (1) Jordi Pàmias (1) Jordi Sarsanedas (2) Josep Antoni Ferrer i Perales (1) Josep Ballester (1) Josep Bodria (1) Josep Carner (2) Josep Lluís Abad (1) Josep Marí (1) Josep Piera (2) Josep Porcar (1) Josep Sebastià Pons (1) Josep Vicenç Foix (2) Juli Capilla (2) Laia Noguera (1) Llorenç Capellà (1) Lluís Alpera (2) Lluís Meseguer (1) Lucia Prietrelli (1) Manel Alonso i Català (2) Manel Garcia Grau (3) Manel Pitarch (1) Manel Rodríguez (1) Marc Granell (2) Margarita Ballester (2) Maria Beneyto (1) Marià Manent (2) Maria Mercè Marçal (2) Marià Villangómez (1) Mariola Nos (1) Màrius Torres (2) Marta Pessarrodona (3) Matilde Llòria (2) Miquel Bezares (2) Miquel Cardell (1) Miquel Costa i Llobera (1) Miquel Desclot (1) Miquel Duran de València (1) Miquel Martí i Pol (4) Miquel Peris i Segarra (2) Montserrat Abelló (2) Narcís Comadira (2) Nel·lo Navarro (1) Pasqual Mas i Usó (1) Patrick Gilfreu (1) Pau Sif (1) Pere Bessó González (2) Pere Gimferrer (2) Pere Pena (1) Pere Quart (2) Perejaume (1) Quima Jaume (1) Rafael Caria (1) Ramon Guillem (2) Ramon Llull (1) Romà Bernad (1) Rubén Luzón (1) Salvador Espriu (3) Salvador Iborra i Mallol (1) Salvador Jàfer (2) Silvestre Vilaplana (2) Susanna Lliberós (1) Susanna Rafart (1) Teodor Llorente (1) Teresa Pascual i Soler (1) Tomas Garcés i Miravet (1) Toni Mestre (1) Tònia Passola (1) Vicenç Altaió (1) Vicenç Llorca (2) Vicent Alonso (1) Vicent Andrés Estellés (4) Vicent Jaume Almela (1) Vicent Pau Serra i Fortuño (3) Vicent Penya (2) Vicent Salvador (1) Vicent Wenceslau Querol (1) Xavier Bru de Sala (1)

dimecres, 26 de febrer de 2014

"Al bellmig" - Antoni Pitarch

Antoni Pitarch
Antoni Pitarch Font (Vila-real, 11/12/1956) és un professor de Secundària vinculat, des de molt jove, amb les associacions culturals emblemàtiques de la seua ciutat natal (Lluïsos, Els XIII o Socarrats) on ha format part, en diferents etapes, de les corresponents juntes directives.

Com a escriptor, ha conreat l’assaig mitjançant articles d’opinió adreçats a la premsa local (Revista Poble, on continua col·laborant) o comarcal (de 1987 a 1992, va ser columnista dominical del periòdic Mediterráneo, etc.), la narrativa (amb investigacions sobre temes costumistes i aspectes tradicionals de la nostra història) i la poesia (és autor, entre d’altres, de la lletra de l’Himne del Villarreal C.F. i de diversos poemaris musicats, entre d’altres, per Veus de Cambra o l’insigne compositor Rafael Beltran Moner) on va aconseguir nombrosos premis literaris durant la dècada dels vuitanta, als anys de joventut, ja que, darrerament, ha abandonat les justes literàries per dedicar-se a la creació d’obres de caire més didàctic i adreçades a l’ensenyament de les Ciències Socials (des del 2000 col·labora amb l’Editorial Santillana en la confecció de materials pedagògics en format digital), tot publicant diverses Guies Didàctiques.
Membre d'El Pont, Cooperativa de Lletres.


AL BELLMIG

Al bellmig del Palmerar de Borriana
-entre la mar i el Castell Vell-,
glossat per l’il·lustrat Llorenç de Clavell
s’ubica el tresor de Perot de Granyana.

El rei Pere Tercer donà aquesta plana
que el fruit del treball ha guarnit d’un garbell
de flors i de roses, clavells de Fadrell
sobre els neguits de Castelló de la Plana

La Plana, pàtria petita, partida pel riu de Millars
El cim del Penyagolosa és la fita,
d’on la puc divisar com verda catifa
i la platja primera que vaig estimar.


Poema musicat pel cantautor Artur Álvarez al CD "Entre Versos i Pinzells Contemporanis

"Deixeu que el vent retorne al meu país" - Manel Pitarch

Manel Pitarch
Manel Pitarch. Naix a Vila-real, el 1966. És llicenciat en filologia catalana i en literatura espanyola per la Universitat de València. Exerceix la professió docent en l’ensenyament públic, una dedicació que considera totalment vocacional alhora que una experiència humana incomparable. També està lligat a diverses institucions que treballen per la llengua. Guarda una estima especial per la música de dolçaina, que ha practicat durant anys, i per la munió de grups, cantautors i artistes valencians que han obert una gran clariana cultural entre les espesses boires de l’opressió cultural i identitària.
En la seua faceta d’escriptor va començar ben jove, amb poemaris publicats en obres col·lectives, a les comarques de Castelló. La seua obra individual més reconeguda arribaria amb el premi Jacint Verdaguer 2002, d’Òmnium Cultural, titulat “Trajectes del desencís”. Compta amb algunes publicacions de disciplina científica en matèria filològica.
La creació literària és concebuda per l’autor com un vessant artístic que explica el món i l’ésser humà des d’un llenguatge autèntic, inequívoc, compromés amb l’estètica i amb la societat. Un món interior, el de la paraula creativa, que guanya sentit quan apel·la l’interlocutor ideal, el lector que s’hi capbussa amb l’anhel d’una descoberta.
Membre d' El Ponts, Cooperativa de Lletres.

DEIXEU QUE EL VENT RETORNE AL MEU PAÍS

Mai no han viscut als carrers que vivim,
mai no han cantat les mateixes cançons,
bramen rialles d’una perversa idea…
El poble no suporta més raons!

Han dibuixat els seus rostres inversos
sobre despulles d’un fals món alié,
no els espereu parlant la nostra llengua…
això són figues d’un altre paner!

Viurem demà el triomf, l’al·legoria,
guanyarem ferms la lluita en el camí,
la negació del poble és tirania…
Deixeu que el vent retorne al meu país!

No els fa paor signar amb la corbata,
ni les mentides, ni les ostentacions,
han menystingut el dret de la paraula…
El poble ja coneix les intencions!

Segellarem les mans en una causa
perquè no ens roben la identitat,
tenim la història, el temps i l’esperança…
I el cant dels versos per la llibertat!


Viurem demà el triomf, l’al·legoria,
guanyarem ferms la lluita en el camí,
la negació del poble és tirania…

Deixeu que el vent retorne al meu país!


Poema musicat pel cantautor Artur Álvarez al CD "Entre Versos i Pinzells Contemporanis"

dimarts, 25 de febrer de 2014

"Si no arribes mai" - Romà Bernad

Romà Bernad
Romà Bernad i Negre (Figueroles, l’Alcalatén, 1970). És Graduat Social i poeta. També escriu narrativa. Col·labora assíduament en publicacions de la seua comarca, com el “Butlletí de Llucena”, amb poemes i articles. També en programes de festes dels pobles de l’Alcalatén, i revistes que tracten de la seua actualitat. Ha participat en diverses obres de caire col·lectiu.
Membre d' El Pont, Coopetrativa de Lletres.








SI NO ARRIBES MAI

Si no arribes mai al destí que esperaves,
mentre fas el teu camí.
Si no arribes mai fins al lloc que somiaves,
navegant per un malson.
El camí farà per tu
el descobriment d’un món nou
amb les terres ofegades,
ofegades per la sang.

Tot és mort, mort i espant,
tot és por quotidiana
allà on les arrels no han tornat,
no han tornat a enlairar-se.


Si no arribes mai i el camí no s’atura,
la tendresa està esperant.
Si no arribes mai, prova encara d’aprendre
del desig d’un breu esguard.
El camí no és cap recer,
i t’escarneix un món foll
on les fonts s’han estroncat,
un clam desert.

Tot és res al vent,
tot pot ser el que vulgues…
L’esperit rebel
no sap fer la revolta.

Si al teu pas el crit
va esclatant primaveres,
aniràs més lluny
que les veus d’uns vells pobles.
Si no arribes mai i el camí no s’atura,
la tendresa està esperant.
Si no arribes mai, prova encara d’aprendre
del desig d’un breu esguard.

Tot és mort, mort i espant,
tot és por quotidiana
allà on les arrels no han tornat,

no han tornat a enlairar-se.


Poema musicat pel cantautor Artur Álvarez al CD "Entre Versos i Pinzells Contemporanis"

"Dona..." - Manel Alonso i Català

Manel Alonso i Català
Manel Alonso i Català naix a Puçol l'agost de 1962. Un bon dia es va fer periodista i després editor perquè cap professió no era capaç d'omplir-lo. Ha participat en la fundació de la revista l'Aljamia, XIII Premi dels Escriptors a la difusió, així com de Brosquil edicions després d'haver passat per la direcció de diverses editorials (Germania Serveis Gràfics i 7 i mig editorial de poesia). És autor de llibres infantils: Bernat i els seus amics (1996), editat en castellà per Brosquil (2002), Els cinc enigmes del rei (2000), Caram, quina aventura! (2001), X Premi de Narrativa Infantil Empar de Lanuza i X Premi Samaruc atorgat per l'Associació de Bibliotecaris Valencians, L'arracada de l'oncle de Joan (2003), editat en castellà per Brosquil (2003), La Calderona és nostra (2003) editat en castellà per Brosquil edicions (2009), Atrapar el viento (2005), Conte contat torna a començar (2006), La gata Perla (2006) i Conta'm un conte (2008) XVIII Premi Samaruc atorgat per l'Associació de Bibilotecaris Valencians.

També ha escrit contes: El carrer dels Bonsais (2000) i Els somriures de la pena (2011) i novel·les: La maledicció del silenci (1992), Escola d'estiu (1994), traduïda al castellà com a Escuela de verano (1996), i En el mar de les Antilles (1998), a més dels dietaris Estiu 1987 (2005), El temps no vol quedar penjat (2008) i A mala hora gos no lladra (2010).

La seua expressió poètica es recull de moment en quatre poemaris: Amb els plànols del record (1994), Oblits, mentides i homenatges (1998), Un gest de la memòria (1999), Com una òliba (2002), Correspondència de guerra (2009) i Si em parles del desig (2010) i en l'antologia Les hores rehabilitades (2002).


DONA…

Dona, el galant i afable cavaller que estimes
i el drac de pensa sinuosa i torturada que tems
és un monstre bicèfal capaç de les carícies més tendres,
generador també d’una violència sobtada i cruel.

Dona, la teua llar és una caverna amb hipoteca,
un cau llòbrec i amarg de llunes eclipsades
on ets lligada a una cadena de baules invisibles,
difícil d’arrossegar, impossible de rompre.

Dona, l’estima i l’odi, la por i el desencant
forniquen farcint-te el cap d’enfollides papallones,
mentre les escorrialles enagrides de l’amor omplin
amb els bassals de la rancúnia el sòl per on camines.

Dona, el paradís és la fugida somniada, inabastable,
el purgatori l’habitacle on mastegues la pena,
els llimbs el solc humit on és occida la joia,
l’infern el blau infringit sobre la teua epidermis.