Etiquetes

Adrià Targa Ramos (1) Agustí Bartra (3) Albert Manent (1) Albert Roig (1) Albert Vernet (1) Alexandre Plana (1) Andreu Febrer (1) Anna Gual (1) Antoni Canu (1) Antoni Pitarch (1) Antoni Prats (2) Ausiàs March (2) Bartomeu Fiol (2) Bartomeu Rosello (1) Bernat Artola (4) Blai Bonet (2) Carles Fages de Climent (1) Carles Rebassa (1) Carles Riba (2) Carles Salvador (4) Cèlia Sànchez-Mústich (1) Clementina Arderiu (2) Daniel Martínez i Ferrando (1) David Caño (1) David Castillo (1) Dolors Monserdà i Vidal (2) Elies Barberà (1) Emili Rodríguez-Bernabeu (2) Encarna Sant-Celoni i Verger (1) Enric Casasses (1) Enric Soler i Godes (2) Enric Sòria (3) Felícia Fuster (1) Feliu Formosa (1) Francesc Almela i Vives (2) Francesc Fontanella (1) Francesc Manunta (1) Francesc Parcerisas (1) Francesc Vallverdú (1) Frederic Soler (1) Gabriel Alomar (2) Gabriel Ferrater (2) Gaspar Jaén i Urban (1) Gerard Vergés (1) Guillem Cabrer (1) Guillem Colom i Ferrà (1) Isabel Garcia i Canet (1) Jacint Verdaguer (2) Jaume Creus (1) Jaume Gassull (1) Jaume Pérez Montaner (2) Jaume Pont (1) Jean Serra (1) Joan Alcover (1) Joan Baptista Campos (2) Joan Brossa (3) Joan Castellano (1) Joan Fuster (2) Joan Llacuna (1) Joan Maragall (3) Joan Margarit (2) Joan Navarro (2) Joan Roís de Corella (1) Joan Salvat-Papasseit (2) Joan Teixidor (3) Joan Timoneda (2) Joan Valls i Jordà (2) Joan Vergés (1) Joan Vinyoli (3) Joan-Vicent Clar (1) Joaquim Folguera (1) Joaquim Rubió i Ors (1) Jordi Julià (1) Jordi Llavina (1) Jordi Pàmias (1) Jordi Sarsanedas (2) Josep Antoni Ferrer i Perales (1) Josep Ballester (1) Josep Bodria (1) Josep Carner (2) Josep Lluís Abad (1) Josep Marí (1) Josep Piera (2) Josep Porcar (1) Josep Sebastià Pons (1) Josep Vicenç Foix (2) Juli Capilla (2) Laia Noguera (1) Llorenç Capellà (1) Lluís Alpera (2) Lluís Meseguer (1) Lucia Prietrelli (1) Manel Alonso i Català (2) Manel Garcia Grau (3) Manel Pitarch (1) Manel Rodríguez (1) Marc Granell (2) Margarita Ballester (2) Maria Beneyto (1) Marià Manent (2) Maria Mercè Marçal (2) Marià Villangómez (1) Mariola Nos (1) Màrius Torres (2) Marta Pessarrodona (3) Matilde Llòria (2) Miquel Bezares (2) Miquel Cardell (1) Miquel Costa i Llobera (1) Miquel Desclot (1) Miquel Duran de València (1) Miquel Martí i Pol (4) Miquel Peris i Segarra (2) Montserrat Abelló (2) Narcís Comadira (2) Nel·lo Navarro (1) Pasqual Mas i Usó (1) Patrick Gilfreu (1) Pau Sif (1) Pere Bessó González (2) Pere Gimferrer (2) Pere Pena (1) Pere Quart (2) Perejaume (1) Quima Jaume (1) Rafael Caria (1) Ramon Guillem (2) Ramon Llull (1) Romà Bernad (1) Rubén Luzón (1) Salvador Espriu (3) Salvador Iborra i Mallol (1) Salvador Jàfer (2) Silvestre Vilaplana (2) Susanna Lliberós (1) Susanna Rafart (1) Teodor Llorente (1) Teresa Pascual i Soler (1) Tomas Garcés i Miravet (1) Toni Mestre (1) Tònia Passola (1) Vicenç Altaió (1) Vicenç Llorca (2) Vicent Alonso (1) Vicent Andrés Estellés (4) Vicent Jaume Almela (1) Vicent Pau Serra i Fortuño (3) Vicent Penya (2) Vicent Salvador (1) Vicent Wenceslau Querol (1) Xavier Bru de Sala (1)

divendres, 26 de setembre de 2014

"L'isola de San Michele" - Pau Sif

Pau Sif
Pau Sanchis i Ferrer, conegut pel seu nom de ploma Pau Sif (la Pobla de Farnals, 1978) és un poeta i traductor valencià. Llicenciat en filologia catalana per la Universitat de València, ha treballat de corrector, mestre de secundària i ha exercit com a professor de literatura catalana a la Universitat de Zadar (Croàcia).[1] Participa en cursos i festivals de poesia regularment, recitant poemes propis, d'altres poetes o traduccions que ha fet d'autors croats i italians.

El seu primer poemari, va ser Ferralla (edit. Quaderns de Rafalell) publicat l'any 1997. Més tard, el 2005 va guanyar el XXIV Premi de Poesia Senyoriu Ausiàs March, de Beniarjó, amb el poemari Tríptic d'un carrer (Edicions Tres i Quatre),[2] escrit al carrer dels marges de Sant Cugat del Vallès, localitat on va viure durant uns anys. Poemari on ja s'entreveu entre altres coses, la seva admiració pels poetes Vicent Andrés Estellés i Gabriel Ferrater.

L'any 2010 publica el poemari Viatger que s'extravia (Edicions Documenta Balear-La cantàrida), on reflecteix entre altres coses, records d'infantesa o indrets i ciutats que va conèixer durant les seves estades a Croàcia (Dalmàcia), i l'adriàtic. En paraules de l'autor, " és el poemari d'un viatger perdut, on l'únic que troba són cruïlles abandonades de diferents camins possibles ".[cal citació] Un any més tard guanya el XIV Certamen de Poesia Marc Granell-Vila d'Almussafes amb el poemari-novel·la Breakfast at Saint Anthony's Market que surt publicat per Edicions 96 l'any 2011. L'obra, és una petita novel·la endreçada en poemes, on narra una davallada a les nits barcelonines de 1910 a 2010.

Com a traductor, afronta entre altres textos, l'irreverent poemari Blasfèmia (Edicions 96, 2011) del malaguanyat poeta croat Janko Polic Kamov. També ha publicat, en col·laboració amb Maria Josep Escrivà, l'antologia Ai, València! Poemes 1017-2002 (Edicions 96, 2003), una antologia poètica de desenes de poetes que parlen sobre València des del s.XI fins al s.XXI.[3] Ha estat antologat a Jocs Florals a Cavanilles (Universitat de València, 2005), Joves poetes catalans (Brosquil, 2004) i Solcs de paraules, antologia de poetes de l’Horta Nord (Llibres de l’Aljamia, 2001).

Amb el grup musico-teatral, Oh Foll Amor! ha participat en la creació, muntatge i interpretació de diversos espectacles com Ausiàs March, La carn vol carn (V. A. Estellés), De pecats i virtuts o Ai, València!.[cal citació] També és autor, des de fa anys, del bloc literari que comparteix títol amb un dels seus poemaris: Viatger que s'extravia.

L’ISOLA DI SAN MICHELE

Com una Mort enmig d’una llacuna,
guarda l’illot els dols de la ciutat.

És dia clar. L’autobús de les aigües
transporta planys, turistes i nostàlgics.
De bon matí, després de l’esmorzar,
caminem, fent la visita al repòs
d’alguns herois i tots els morts de vell
de la ciutat, a l’illa Purgatori
sense talús. Són els xiprers de cos
llarg i de llarg i simbòlic costum,
l’ombra dels morts. Amb el record al gest,
dones de dol acompanyen antics
amors serens, ignorant la mirada
del visitant ignorant del dolor.

Tombes de blanc anonimat, un claustre,
més de cent anys de rígida bellesa.
El cementiri de sant Miquel guarda,
després de morts, cossos venecians.
Com una Mort, com una sola Mort.
L’aigua del llac, els murs blancs, el cel clar,
l’esplanada de morts, catòlics vells;
i més endins, estrangers, grecs, hebreus.
L’estol de nínxols, làpides locals
o d’estrangers que hi trobaren la mort
o que han buscat repòs prop de sant Marc
L’illot dels morts, com una sola Mort.

La claredat, minva sota un gran arbre,
quan, caminant, arribem, curiosos,
fins al racó dels grecs. Unes sabates
de ballet blanques, desgastades, brutes,
guarden fidels, el cos de Djaghilev.
Un ballarí les va deixar ací,
buscant, devotament, un mecenatge
ulterior. Altres turistes lligen,
alçant la veu, un plec de fulls que explica
qui hi jeu allí. Prop, Igor Stravinsky,
dut des d’Amèrica després de mort
és recordat encara, amb vint clavells.

Acumulem històries, llegendes
mentre llegim alguns noms a les làpides
que ja oblidem, com s’oblida la Mort.
És dia clar. Eixim del cementiri.
El mariner ens fa pujar a bord.
Puja al vaixell una vella. El gest
adolorit. Ixen alguns turistes.
“Ah, la ciutat! Què preciosa es veu.”
Des del vaixell, ens plau d’imaginar
com fou l’illot abans que hi fos Persèfone,
com fou presó, convent i com drassanes.
Com ara Mort enmig de la llacuna.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada