Etiquetes

Adrià Targa Ramos (1) Agustí Bartra (3) Albert Manent (1) Albert Roig (1) Albert Vernet (1) Alexandre Plana (1) Andreu Febrer (1) Anna Gual (1) Antoni Canu (1) Antoni Pitarch (1) Antoni Prats (2) Ausiàs March (2) Bartomeu Fiol (2) Bartomeu Rosello (1) Bernat Artola (4) Blai Bonet (2) Carles Fages de Climent (1) Carles Rebassa (1) Carles Riba (2) Carles Salvador (4) Cèlia Sànchez-Mústich (1) Clementina Arderiu (2) Daniel Martínez i Ferrando (1) David Caño (1) David Castillo (1) Dolors Monserdà i Vidal (2) Elies Barberà (1) Emili Rodríguez-Bernabeu (2) Encarna Sant-Celoni i Verger (1) Enric Casasses (1) Enric Soler i Godes (2) Enric Sòria (3) Felícia Fuster (1) Feliu Formosa (1) Francesc Almela i Vives (2) Francesc Fontanella (1) Francesc Manunta (1) Francesc Parcerisas (1) Francesc Vallverdú (1) Frederic Soler (1) Gabriel Alomar (2) Gabriel Ferrater (2) Gaspar Jaén i Urban (1) Gerard Vergés (1) Guillem Cabrer (1) Guillem Colom i Ferrà (1) Isabel Garcia i Canet (1) Jacint Verdaguer (2) Jaume Creus (1) Jaume Gassull (1) Jaume Pérez Montaner (2) Jaume Pont (1) Jean Serra (1) Joan Alcover (1) Joan Baptista Campos (2) Joan Brossa (3) Joan Castellano (1) Joan Fuster (2) Joan Llacuna (1) Joan Maragall (3) Joan Margarit (2) Joan Navarro (2) Joan Roís de Corella (1) Joan Salvat-Papasseit (2) Joan Teixidor (3) Joan Timoneda (2) Joan Valls i Jordà (2) Joan Vergés (1) Joan Vinyoli (3) Joan-Vicent Clar (1) Joaquim Folguera (1) Joaquim Rubió i Ors (1) Jordi Julià (1) Jordi Llavina (1) Jordi Pàmias (1) Jordi Sarsanedas (2) Josep Antoni Ferrer i Perales (1) Josep Ballester (1) Josep Bodria (1) Josep Carner (2) Josep Lluís Abad (1) Josep Marí (1) Josep Piera (2) Josep Porcar (1) Josep Sebastià Pons (1) Josep Vicenç Foix (2) Juli Capilla (2) Laia Noguera (1) Llorenç Capellà (1) Lluís Alpera (2) Lluís Meseguer (1) Lucia Prietrelli (1) Manel Alonso i Català (2) Manel Garcia Grau (3) Manel Pitarch (1) Manel Rodríguez (1) Marc Granell (2) Margarita Ballester (2) Maria Beneyto (1) Marià Manent (2) Maria Mercè Marçal (2) Marià Villangómez (1) Mariola Nos (1) Màrius Torres (2) Marta Pessarrodona (3) Matilde Llòria (2) Miquel Bezares (2) Miquel Cardell (1) Miquel Costa i Llobera (1) Miquel Desclot (1) Miquel Duran de València (1) Miquel Martí i Pol (4) Miquel Peris i Segarra (2) Montserrat Abelló (2) Narcís Comadira (2) Nel·lo Navarro (1) Pasqual Mas i Usó (1) Patrick Gilfreu (1) Pau Sif (1) Pere Bessó González (2) Pere Gimferrer (2) Pere Pena (1) Pere Quart (2) Perejaume (1) Quima Jaume (1) Rafael Caria (1) Ramon Guillem (2) Ramon Llull (1) Romà Bernad (1) Rubén Luzón (1) Salvador Espriu (3) Salvador Iborra i Mallol (1) Salvador Jàfer (2) Silvestre Vilaplana (2) Susanna Lliberós (1) Susanna Rafart (1) Teodor Llorente (1) Teresa Pascual i Soler (1) Tomas Garcés i Miravet (1) Toni Mestre (1) Tònia Passola (1) Vicenç Altaió (1) Vicenç Llorca (2) Vicent Alonso (1) Vicent Andrés Estellés (4) Vicent Jaume Almela (1) Vicent Pau Serra i Fortuño (3) Vicent Penya (2) Vicent Salvador (1) Vicent Wenceslau Querol (1) Xavier Bru de Sala (1)

dilluns, 1 de setembre de 2014

"Joc de la memòria" - Manel Rodríguez

Manel Rodríguez
Manel Rodríguez i Castelló (Alcoi, 1958) és un poeta valencià. Treballa com a professor d'ensenyament secundari de llengua i literatura catalanes. És membre del col·lectiu Salomó Dori i president de l'Associació Cultural Amics de Joan Valls i Jordà d'Alcoi, entitat que organitza els premis de poesia Manuel Rodríguez Martínez i que atorga els premis Joan Valls i Jordà per l'ús i promoció del català. EL 1978 va guanyar el Premi Vicent Andrés Estellés de poesia amb La ciutat del tràngol.

Poesia
La ciutat del tràngol (1979)
Esbós d'un cos (1983)
De foc i danses 1987
L'acròbata dels ponts (1989)
Matéria primera (1993)
Erosions (1994)
Música del sentit : tria personal (1978-1999) (2002)
Humus (2003)
Lletra per a un àlbum (2005)



JOC DE LA MEMÒRIA

El silenci d'aquest vespre arrecerat            
contra l'exigu paisatge que la finestra admet                    
sempre capta velles imatges contra el buit,           
i les paraules, hereves d'uns actes               
ja difosos en la boira i senyals d'uns temps,                      
m'escorcollen els infinits plans de la mateixa estança,                  
seqüències intangibles a què m'acosta el zoom                 
imprevist de la memòria,                
racons del món que el món arraconava,                
tombants del corredor que no acabem de transitar,                     
angles ocults sota les teranyines teixides               
amb el ritme ronc i monòton de la filosa del temps,                     
ínfimes clapes d'uns cossos en picat,                      
el somriure vermell d'uns llavis oferts                   
com l'esquerda besant el mur,                    
tot el silenci, en primer pla, que el llit perboca.                  
Com si cada moment viscut            
el poguéssem veure des d'uns ulls impol·luts                     
i llavors, en un instant, ens fos donat                     
de desvelar-hi els matisos de l'entramat subtil.                 
I sé que els ulls, i la finestra,            
em precipiten sempre contra el mateix paisatge               
      -l'eco, el carrer, uns passos                   
      difuminats en un capvespre-                 
davant el qual se'm renovarà                     
l'íntima estranyesa que és viure.                 
La memòria nega l'instant i l'ompli.                       
Sé que del viatge romandran ací tan sols indicis,              
vagues sensacions per a l'oblit,                   
com els tristos esquinçalls de la roba que vestírem                      
una remota nit de ball,                     
i que d'alguna manera em traesc i us traesc,                     
perquè el poema passa a través del tamís             
de la memòria que sóc, síntesi impossible.             

I ara que el vent tafaneja entre l'oblidada fullaraca                     
i amb ell es fa més fondo, i ple, i immens aquest silenci,               
lenta onada sobre l'or adormit dels blats,              
hem de maldar contra el risc d'esdevenir              
com els bocins esparsos del paper encartonat                   
d'una fotografia o l'encalç de restar fixos              
en la imatge d'un capvespre            
que el blanc de la paret emmarca.               


(«Declinacions del silenci»)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada