Etiquetes

Adrià Targa Ramos (1) Agustí Bartra (3) Albert Manent (1) Albert Roig (1) Albert Vernet (1) Alexandre Plana (1) Andreu Febrer (1) Anna Gual (1) Antoni Canu (1) Antoni Pitarch (1) Antoni Prats (2) Ausiàs March (2) Bartomeu Fiol (2) Bartomeu Rosello (1) Bernat Artola (4) Blai Bonet (2) Carles Fages de Climent (1) Carles Rebassa (1) Carles Riba (2) Carles Salvador (4) Cèlia Sànchez-Mústich (1) Clementina Arderiu (2) Daniel Martínez i Ferrando (1) David Caño (1) David Castillo (1) Dolors Monserdà i Vidal (2) Elies Barberà (1) Emili Rodríguez-Bernabeu (2) Encarna Sant-Celoni i Verger (1) Enric Casasses (1) Enric Soler i Godes (2) Enric Sòria (3) Felícia Fuster (1) Feliu Formosa (1) Francesc Almela i Vives (2) Francesc Fontanella (1) Francesc Manunta (1) Francesc Parcerisas (1) Francesc Vallverdú (1) Frederic Soler (1) Gabriel Alomar (2) Gabriel Ferrater (2) Gaspar Jaén i Urban (1) Gerard Vergés (1) Guillem Cabrer (1) Guillem Colom i Ferrà (1) Isabel Garcia i Canet (1) Jacint Verdaguer (2) Jaume Creus (1) Jaume Gassull (1) Jaume Pérez Montaner (2) Jaume Pont (1) Jean Serra (1) Joan Alcover (1) Joan Baptista Campos (2) Joan Brossa (3) Joan Castellano (1) Joan Fuster (2) Joan Llacuna (1) Joan Maragall (3) Joan Margarit (2) Joan Navarro (2) Joan Roís de Corella (1) Joan Salvat-Papasseit (2) Joan Teixidor (3) Joan Timoneda (2) Joan Valls i Jordà (2) Joan Vergés (1) Joan Vinyoli (3) Joan-Vicent Clar (1) Joaquim Folguera (1) Joaquim Rubió i Ors (1) Jordi Julià (1) Jordi Llavina (1) Jordi Pàmias (1) Jordi Sarsanedas (2) Josep Antoni Ferrer i Perales (1) Josep Ballester (1) Josep Bodria (1) Josep Carner (2) Josep Lluís Abad (1) Josep Marí (1) Josep Piera (2) Josep Porcar (1) Josep Sebastià Pons (1) Josep Vicenç Foix (2) Juli Capilla (2) Laia Noguera (1) Llorenç Capellà (1) Lluís Alpera (2) Lluís Meseguer (1) Lucia Prietrelli (1) Manel Alonso i Català (2) Manel Garcia Grau (3) Manel Pitarch (1) Manel Rodríguez (1) Marc Granell (2) Margarita Ballester (2) Maria Beneyto (1) Marià Manent (2) Maria Mercè Marçal (2) Marià Villangómez (1) Mariola Nos (1) Màrius Torres (2) Marta Pessarrodona (3) Matilde Llòria (2) Miquel Bezares (2) Miquel Cardell (1) Miquel Costa i Llobera (1) Miquel Desclot (1) Miquel Duran de València (1) Miquel Martí i Pol (4) Miquel Peris i Segarra (2) Montserrat Abelló (2) Narcís Comadira (2) Nel·lo Navarro (1) Pasqual Mas i Usó (1) Patrick Gilfreu (1) Pau Sif (1) Pere Bessó González (2) Pere Gimferrer (2) Pere Pena (1) Pere Quart (2) Perejaume (1) Quima Jaume (1) Rafael Caria (1) Ramon Guillem (2) Ramon Llull (1) Romà Bernad (1) Rubén Luzón (1) Salvador Espriu (3) Salvador Iborra i Mallol (1) Salvador Jàfer (2) Silvestre Vilaplana (2) Susanna Lliberós (1) Susanna Rafart (1) Teodor Llorente (1) Teresa Pascual i Soler (1) Tomas Garcés i Miravet (1) Toni Mestre (1) Tònia Passola (1) Vicenç Altaió (1) Vicenç Llorca (2) Vicent Alonso (1) Vicent Andrés Estellés (4) Vicent Jaume Almela (1) Vicent Pau Serra i Fortuño (3) Vicent Penya (2) Vicent Salvador (1) Vicent Wenceslau Querol (1) Xavier Bru de Sala (1)

dilluns, 17 de març de 2014

"Retrat en blanc" - Susanna Rafart

Susanna Rafart
Susanna Rafart i Corominas neix a Ripoll (el Ripollès) l'any 1962. Cursa els estudis universitaris de Filologia Hispànica i Filologia Catalana a la Universitat Autònoma de Barcelona i es llicencia en totes dues especialitats els anys 1985 i 1992, respectivament.
A cavall d'aquestes dues carreres aconsegueix una plaça de professora agregada de Llengua i Literatura Espanyoles per oposicions lliures, i finalment és destinada a l'IES Jaume Salvador i Pedrol de Sant Joan Despí on exerceix de professora durant els anys compresos entre 1989 i 2001, amb el càrrec de Cap de Departament de Llengua i Literatura Castellana.
S'inicia de ben jove a la poesia, als 17 anys rep el Premi Extraordinari de Poesia de les Valls d'Andorra, i des de llavors la seva trajectòria ha pres força. Ha publicat més de vuit poemaris, entre els quals cal destacar Pou de glaç (2002), Retrat en blanc (2004), Baies (2005) i L'ocell a la cendra i ha rebut diversos premis literaris com ara el Senyoriu d'Ausiàs March (1995), el Ciutat de Palma (1999), el Carles Riba (2001) o el Cavall Verd de poesia (2006).
La seva obra poètica és present en diverses antologies i ha estat traduïda a l'anglès, a l'italià, al búlgar i al francès.
Dins del món de la poesia forma part del grup de poetes auto-anomenat Els Imparables que reivindiquen uns interessos comuns com ara l'exigència pròpia, fer una literatura d'idees amb ambició literària, mirar més cap a la tradició europea, donar un valor a la crítica, reivindicar uns poetes (Espriu, Vinyoli, Màrius Sampere o Palau i Fabre) i anar a buscar un model extrem, que faci que una petita literatura sigui una gran literatura. L'any 2004, Proa els publica el llibre Imparables. Una antologia que va rodejat de gran controvèrsia en el món literari.
També ha conreat la narrativa amb els títols La pols de l'argument (2000), La inundació (2003), aquest darrer, premi de la Crítica Serra d'Or (2004), i Les tombes blanques. Contes de la mediterrània (2008), premi Qwerty BTV; així com diversos títols adreçats al públic infantil. A més a més, ha publicat un Diccionari de la rima (1999) i diversos textos didàctics entre els quals destaca el llibre Literatura Universal (1999).
A banda de la creació, en l'actualitat, Susanna Rafart també exerceix la crítica literària en diverses publicacions. És col·laboradora habitual del diari Avui i de la revista literària Caràcters i, des de l'any 2004, forma part del seu consell editorial. També escriu a la Revista de Girona. Així mateix participa com a tertuliana en programes de ràdio de les cadenes Catalunya Cultura i Catalunya Ràdio.
Des de fa anys, compagina la crítica periòdica amb l'organització de projectes culturals, per exemple a la Residència d'Investigadors de Barcelona, i participa regularment en taules rodones, congressos, i festivals poètics. Ha realitzat treballs amb artistes plàstics com Ramon Ballester, Adrià Creus Boix o el fotògraf Toni Vidal, i esporàdicament ha conreat la pintura.

RETRAT EN BLANC

Darrere el jo, litúrgies d'heura,
o els desajustaments d'una paret en blanc:
quadern dels dies,
el riu que en secret flueix
cap al mot universal; i els peixos
que sem moren sota una llum inútil.

                    * * *


Les mans filtren la fosca dels teus gorgs
al fang irresoluble de la carn:
no cal dir-nos l'atzar com un parany
perquè sabem que el món és injectable
només fins a un cert punt, després del qual,
tot rendiment pren forma d'amenaça.
Serà el desert l'anell on brillarà,
amb més intensitat, la llum vençuda
del llarg camí que porta a la memòria.

                    * * *


A la manera de Paul Celan

Cavo de nit, a l'envestida
de freds glaçats que em posen tots els dits
sobre el principi de les paraules. Cavo
per a tu, per descobrir-te
els ors que has intuït
en illes ensonyades de memòria. La nit
em cava els ulls, i jo cavo
amb els ulls
mentre m'estira la terra i els seus nòduls
de saba em vesteixen les mans. Cavo als volcans
buidats de plenitud present
i tu dorms, i jo cavo.
Demà, a punta de dia, d'aquest jardí desert,
en llevaràs les branques
i te'n faràs un arc.

                    * * *


Tendim a acomodar-nos bruscament
sota un sol de quiròfan que ens vigila.
Voldríem l'univers segur en un claustre
rendible a la pregària que el tanca.
Massa sovint la sang d'un sol licor
vessa oferta en totes direccions:
l'estranyesa del vers que s'il·lumina
amb el blanc d'orfe de les servituds.

                    * * *


Dibuix de carn, els dits
esgrafiant crepuscles.

Però en l'estança buida
una gerra de vidre
ocupa la nova transparència:
la fuga de l'amor que es precipita

en tot el que encerclem
allà on hi bat la neu.

                    * * *


Selvàtica

És ara que recordo
un home vell cremant les fulles
al seu jardí d'hivern
amb un gest sense artifici
i lliure ja de les temptacions.
Nosaltres érem joves sense casa
i no enteníem l'exacta vespra d'aquell fum.

La poesia, amb els anys, ha estat això:
obrir tota matèria de consciència
al braser ardent d'una extinció segura
sense témer-se del fred que la inaugura.

                    * * *


Nit en blanc: les paraules sostenen
la ficció del dia que se'n va.
Coneixeràs revolts de llargues carreteres
i esgotaràs l'angoixa amb la velocitat.
Ara, a casa, arriba el teu hivern.
Deixa que marxin les aus del teu coratge,
despulla't bruscament i abraça el cos
de la neu fosa que t'espera.

                    * * *


Dona a la finestra

Tota la llum arriba al punt de la finestra
des d'on una ciutat mossega el préssec
de la tarda. Podria ser París
però ara la nostàlgia no ve al cas:
la dona sent giscar gavines que envelleixen.
Ha abandonat el llibre que llegia
vençuda per la sal de soledats
que des del novè pis d'un vell hotel
escolta en veus de patis ja secrets.
I pensa recolzada a la finestra
què fa una dona en una habitació semblant.
Lluny de la mar, la mort sosté amb fortesa

el seu esguard més fosc.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada