Etiquetes

Adrià Targa Ramos (1) Agustí Bartra (3) Albert Manent (1) Albert Roig (1) Albert Vernet (1) Alexandre Plana (1) Andreu Febrer (1) Anna Gual (1) Antoni Canu (1) Antoni Pitarch (1) Antoni Prats (2) Ausiàs March (2) Bartomeu Fiol (2) Bartomeu Rosello (1) Bernat Artola (4) Blai Bonet (2) Carles Fages de Climent (1) Carles Rebassa (1) Carles Riba (2) Carles Salvador (4) Cèlia Sànchez-Mústich (1) Clementina Arderiu (2) Daniel Martínez i Ferrando (1) David Caño (1) David Castillo (1) Dolors Monserdà i Vidal (2) Elies Barberà (1) Emili Rodríguez-Bernabeu (2) Encarna Sant-Celoni i Verger (1) Enric Casasses (1) Enric Soler i Godes (2) Enric Sòria (3) Felícia Fuster (1) Feliu Formosa (1) Francesc Almela i Vives (2) Francesc Fontanella (1) Francesc Manunta (1) Francesc Parcerisas (1) Francesc Vallverdú (1) Frederic Soler (1) Gabriel Alomar (2) Gabriel Ferrater (2) Gaspar Jaén i Urban (1) Gerard Vergés (1) Guillem Cabrer (1) Guillem Colom i Ferrà (1) Isabel Garcia i Canet (1) Jacint Verdaguer (2) Jaume Creus (1) Jaume Gassull (1) Jaume Pérez Montaner (2) Jaume Pont (1) Jean Serra (1) Joan Alcover (1) Joan Baptista Campos (2) Joan Brossa (3) Joan Castellano (1) Joan Fuster (2) Joan Llacuna (1) Joan Maragall (3) Joan Margarit (2) Joan Navarro (2) Joan Roís de Corella (1) Joan Salvat-Papasseit (2) Joan Teixidor (3) Joan Timoneda (2) Joan Valls i Jordà (2) Joan Vergés (1) Joan Vinyoli (3) Joan-Vicent Clar (1) Joaquim Folguera (1) Joaquim Rubió i Ors (1) Jordi Julià (1) Jordi Llavina (1) Jordi Pàmias (1) Jordi Sarsanedas (2) Josep Antoni Ferrer i Perales (1) Josep Ballester (1) Josep Bodria (1) Josep Carner (2) Josep Lluís Abad (1) Josep Marí (1) Josep Piera (2) Josep Porcar (1) Josep Sebastià Pons (1) Josep Vicenç Foix (2) Juli Capilla (2) Laia Noguera (1) Llorenç Capellà (1) Lluís Alpera (2) Lluís Meseguer (1) Lucia Prietrelli (1) Manel Alonso i Català (2) Manel Garcia Grau (3) Manel Pitarch (1) Manel Rodríguez (1) Marc Granell (2) Margarita Ballester (2) Maria Beneyto (1) Marià Manent (2) Maria Mercè Marçal (2) Marià Villangómez (1) Mariola Nos (1) Màrius Torres (2) Marta Pessarrodona (3) Matilde Llòria (2) Miquel Bezares (2) Miquel Cardell (1) Miquel Costa i Llobera (1) Miquel Desclot (1) Miquel Duran de València (1) Miquel Martí i Pol (4) Miquel Peris i Segarra (2) Montserrat Abelló (2) Narcís Comadira (2) Nel·lo Navarro (1) Pasqual Mas i Usó (1) Patrick Gilfreu (1) Pau Sif (1) Pere Bessó González (2) Pere Gimferrer (2) Pere Pena (1) Pere Quart (2) Perejaume (1) Quima Jaume (1) Rafael Caria (1) Ramon Guillem (2) Ramon Llull (1) Romà Bernad (1) Rubén Luzón (1) Salvador Espriu (3) Salvador Iborra i Mallol (1) Salvador Jàfer (2) Silvestre Vilaplana (2) Susanna Lliberós (1) Susanna Rafart (1) Teodor Llorente (1) Teresa Pascual i Soler (1) Tomas Garcés i Miravet (1) Toni Mestre (1) Tònia Passola (1) Vicenç Altaió (1) Vicenç Llorca (2) Vicent Alonso (1) Vicent Andrés Estellés (4) Vicent Jaume Almela (1) Vicent Pau Serra i Fortuño (3) Vicent Penya (2) Vicent Salvador (1) Vicent Wenceslau Querol (1) Xavier Bru de Sala (1)

dimecres, 19 de març de 2014

"preludi de l'hivern" - Quima Jaume

Quima Jaume
Quima Jaume (nom complet: Joaquima Jaume i Carbó, Cadaqués, 1934 – 1993) fou una poeta i assagista catalana, que va viure molt de temps a Cadaqués, tot i que també va viure a Barcelona i un curt període de temps a París.
Va pertànyer a una família de pescadors humil. La poeta sempre es va sentir molt estimada pels pares, pels qui sentia un profund afecte i admiració, fet palès en les dedicatòries dels seus dos primers llibres. No eren persones del món de la cultura però la seva sensibilitat i bondat eren tan exquisides que van deixar en la poeta una empremta humana i afectiva. El seu pare, Tomeu Jaume, era un pescador originari d'Alcúdia, Mallorca, que es va instal·lar a Cadaqués al conèixer la seva futura dona, la Mercè Carbó, germana del que regentava la fonda de Cadaqués. El pare s'emportava sovint a la futura poeta i la seva germana bessona, l'Esperança, a pescar.
Va viure uns anys a un monestir de clausura a Barcelona, junt amb la seva germana bessona, després tres anys a París (1958-1962), també amb la germana bessona, i finalment va tornar a Barcelona, on va estudiar el COU a l'escola nocturna mentre ensenyava a un parvulari junt amb la seva germana. L'any 1974, als 40 anys, va entrar a estudiar filologia catalana. També va ensenyar llengua i literatura catalanes a les "Llars Mundet", de Barcelona, en aquell temps un institut de secundària.
La seva poesia, humanista i d'un classicisme mediterrani, reflecteix una gran passió per la mar, les relacions humanes i el paisatge.
El seu primer llibre de poemes El temps passa a Cadaqués (1986) va rebre molt bones crítiques. Guanyà el premi Carles Riba de poesia tres anys després amb el recull Pels camins remorosos de la mar.
Guanyà també el premi Carles Rahola de Periodisme el 1991 per l'assaig Anna Maria Dalí i Cadaqués.
La seva mort prematura a causa d'un càncer va impedir que gaudís de la publicació de la seva Obra Completa aquell mateix any (1993), on es va incloure el llibre inèdit i pòstum Del temps i dels somnis.
Un dels tres premis literaris de Cadaqués és nombrat en honor de la poeta: el "Premi de Cadaqués a Quima Jaume", un premi de reconeixement a la creació poètica que s'atorga al millor treball publicat a l'any en qüestió que tracti la creació poètica, sigui un recull poètic, assaig o biografia de o sobre l'obra de qualsevol poeta de la literatura universal.

Poesia

El temps passa a Cadaqués. Barcelona: Columna Edicions, 1986.
Pels camins remorosos de la mar. Barcelona: Edicions Proa, 1989. (Premi Carles Riba de poesia)
Poesia completa. Barcelona: Columna Edicions, 1993; inclou el seu tercer recull de poesia, no publicada en vida de la poeta:
Del temps i dels somnis.
Quatre sonets. Mataró: Vèrtex, número 29, 1994.
Misterioses fruites. Barcelona: Edicions Proa, 2004. - antologia amb inèdits a cura de Rosa Ardid i Neus Aguado.

PRELUDI DE L'HIVERN

Es fràgil lo real y es inconstante,
también su ley el cambio, infatigable.
O. PAZ

VINDRÀ l'hivern, aquest amic temut.
Caldrà pensar en treure les flassades
fetes de llanes càlides d'antany.
L'estiu, el sol, l'amor són fugissers,
perduren sols al fons de la memòria,
reserva natural per no morir de fred.

Recorro el bosc i em porta al laberint.
Roures immensos em semblen fantasmes.
No trobo la sortida. El verd i el groc
m'atreuen la mirada.
Contrast de vida i mort.
Es resisteix el verd, triomfa el groc,
la natura té lleis.
El cor no en té, viatger entre fulles,
es resisteix a perdre la tendresa.

Estimo el bes, no pas el que és donat
sinó aquell pensat que mai pots perdre.
El somni m'ha atrapat!
Vull que l'hivern em retorni el misteri
de saber que en un full blanc com la neu
sempre hi podrem escriure noms perduts,
recobrar espais on l'amor ens prengué,
on ens desaprengué.

Tancar després els ulls
i el full sense saber
si és certa o no la vida que hem viscut.


(De Del temps i dels somnis, 1993)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada