Etiquetes

Adrià Targa Ramos (1) Agustí Bartra (3) Albert Manent (1) Albert Roig (1) Albert Vernet (1) Alexandre Plana (1) Andreu Febrer (1) Anna Gual (1) Antoni Canu (1) Antoni Pitarch (1) Antoni Prats (2) Ausiàs March (2) Bartomeu Fiol (2) Bartomeu Rosello (1) Bernat Artola (4) Blai Bonet (2) Carles Fages de Climent (1) Carles Rebassa (1) Carles Riba (2) Carles Salvador (4) Cèlia Sànchez-Mústich (1) Clementina Arderiu (2) Daniel Martínez i Ferrando (1) David Caño (1) David Castillo (1) Dolors Monserdà i Vidal (2) Elies Barberà (1) Emili Rodríguez-Bernabeu (2) Encarna Sant-Celoni i Verger (1) Enric Casasses (1) Enric Soler i Godes (2) Enric Sòria (3) Felícia Fuster (1) Feliu Formosa (1) Francesc Almela i Vives (2) Francesc Fontanella (1) Francesc Manunta (1) Francesc Parcerisas (1) Francesc Vallverdú (1) Frederic Soler (1) Gabriel Alomar (2) Gabriel Ferrater (2) Gaspar Jaén i Urban (1) Gerard Vergés (1) Guillem Cabrer (1) Guillem Colom i Ferrà (1) Isabel Garcia i Canet (1) Jacint Verdaguer (2) Jaume Creus (1) Jaume Gassull (1) Jaume Pérez Montaner (2) Jaume Pont (1) Jean Serra (1) Joan Alcover (1) Joan Baptista Campos (2) Joan Brossa (3) Joan Castellano (1) Joan Fuster (2) Joan Llacuna (1) Joan Maragall (3) Joan Margarit (2) Joan Navarro (2) Joan Roís de Corella (1) Joan Salvat-Papasseit (2) Joan Teixidor (3) Joan Timoneda (2) Joan Valls i Jordà (2) Joan Vergés (1) Joan Vinyoli (3) Joan-Vicent Clar (1) Joaquim Folguera (1) Joaquim Rubió i Ors (1) Jordi Julià (1) Jordi Llavina (1) Jordi Pàmias (1) Jordi Sarsanedas (2) Josep Antoni Ferrer i Perales (1) Josep Ballester (1) Josep Bodria (1) Josep Carner (2) Josep Lluís Abad (1) Josep Marí (1) Josep Piera (2) Josep Porcar (1) Josep Sebastià Pons (1) Josep Vicenç Foix (2) Juli Capilla (2) Laia Noguera (1) Llorenç Capellà (1) Lluís Alpera (2) Lluís Meseguer (1) Lucia Prietrelli (1) Manel Alonso i Català (2) Manel Garcia Grau (3) Manel Pitarch (1) Manel Rodríguez (1) Marc Granell (2) Margarita Ballester (2) Maria Beneyto (1) Marià Manent (2) Maria Mercè Marçal (2) Marià Villangómez (1) Mariola Nos (1) Màrius Torres (2) Marta Pessarrodona (3) Matilde Llòria (2) Miquel Bezares (2) Miquel Cardell (1) Miquel Costa i Llobera (1) Miquel Desclot (1) Miquel Duran de València (1) Miquel Martí i Pol (4) Miquel Peris i Segarra (2) Montserrat Abelló (2) Narcís Comadira (2) Nel·lo Navarro (1) Pasqual Mas i Usó (1) Patrick Gilfreu (1) Pau Sif (1) Pere Bessó González (2) Pere Gimferrer (2) Pere Pena (1) Pere Quart (2) Perejaume (1) Quima Jaume (1) Rafael Caria (1) Ramon Guillem (2) Ramon Llull (1) Romà Bernad (1) Rubén Luzón (1) Salvador Espriu (3) Salvador Iborra i Mallol (1) Salvador Jàfer (2) Silvestre Vilaplana (2) Susanna Lliberós (1) Susanna Rafart (1) Teodor Llorente (1) Teresa Pascual i Soler (1) Tomas Garcés i Miravet (1) Toni Mestre (1) Tònia Passola (1) Vicenç Altaió (1) Vicenç Llorca (2) Vicent Alonso (1) Vicent Andrés Estellés (4) Vicent Jaume Almela (1) Vicent Pau Serra i Fortuño (3) Vicent Penya (2) Vicent Salvador (1) Vicent Wenceslau Querol (1) Xavier Bru de Sala (1)

dimarts, 18 de març de 2014

"Poema que tracta de distintes varietats d'olors" - Gerard Vergés

Gerard Vergés
Gerard Vergés i Príncep (Tortosa, Baix Ebre, 1931) és farmacèutic i professor universitari amb una interessant obra lírica i narrativa. Fou un dels fundadors, juntament Jesús Massip, de la revista Geminis, publicada entre 1952 i 1961, en què col·laboraren escriptors i intel·lectuals com Joan Baptista Manyà, Manuel Ribas Piera, Alfonso Carlos Comín, Francisco Casamajó i Manuel Pérez Bonfill, entre molts altres. Aquesta publicació, de temàtica literària i cultural, elogiada per Ínsula i La Vanguardia, fou la primera a publicar una esquela en català d'ençà del 1939, amb motiu de la mort de Carles Riba. El seu primer llibre publicat, el poemari L'ombra rogenca de la lloba, de l'any 1981, va guanyar el premi Carles Riba.[1] Aquest no és, tanmateix, l'únic premi conquerit per Vergés. De fet, la seva carrera l'ha dut a rebre la Creu de Sant Jordi l'any 1997. Com a traductor, destaca la seva versió dels sonets de William Shakespeare (Tots els sonets de Shakespeare, 1993, premi Serra d'Or de traducció poètica 1994). La seva poesia completa ha estat traduïda al castellà de mà de Ramón García Mateos en el volum La raíz de la mandrágora (2005). Ha estat col·laborador habitual del diari Avui. Una part d'aquestes col·laboracions han estat recollides a Alfabet per a adults. És membre de la Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya des del 2001.
El 22 de maig del 2009 va rebre la Medalla d'Or de la ciutat de Tortosa (ja disposava de la Medalla de Plata, atorgada durant l'alcaldia de Vicent Beguer).

Poesia

1982 L'ombra rogenca de la lloba (Proa)
1986 Long play per a una ànima trista (Proa)
1988 Lliri entre cards (3i4)
1993 Tots els sonets de Shakespeare (Columna)
2002 La insostenible lleugeresa del vers (DVD)

POEMA QUE TRACTA DE DISTINTES VARIETATS D'OLORS


Els gats surrealistes fornicaven                  
per terrats i teulades blancs de lluna.                     
Per la finestra entrava la fragància           
—les nits d'estiu— dels gessamins florits.             
També les nits de pluja —me'n recordo—             
pujava un perfum tendre dels sembrats.                

Jo tenia deu anys, i era aquell poble            
un poble riu amunt, amb hortes, sínies                   
i un llarg carrer polsós, tot ple de mosques           
brunzint sobre els pixats de gos i el fem.                
(A migdia, a l'agost, no era gens lírica                   
aquella ferum agra.) Ben diversa                
era la botigueta de les ties               
—de Maria i Clotilde— sempre en ombra,             
sempre amb frescor de testos de marduix             
i alfàbrega florida, al petit pati.                  

I tinc present la flaire del tabac                  
ordenat als prestatges, i l'aroma                
del sucre candi, de la regalèssia,                  
del pebre roig, del moscatell, del cànem                 
i dels plecs de paper on jo dibuixava                       
altes torres i pòrtics vists en somnis.                     
(Maria em regalà un llibre de solfa;           
Clotilde, boles de colors nacrats                  
i soldadets de plom de la Gran Guerra.)                 

Una vegada el riu inundà el poble               
Quan va minvar, tot feia una fetor             
de llac pudent, d'escata de peix blau,                       
de fruita corrompuda, de sentina.               

Després, la primavera va ser càlida,                      
van florir les pereres i les flors                   
eren l'escuma blanca del paisatge.              
Xisclaven els moixons. I vaig conèixer                    
Josefineta, de dotze anys i rossa.                 


(La pell li feia olor de sabó i aigua.)                     

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada