Etiquetes

Adrià Targa Ramos (1) Agustí Bartra (3) Albert Manent (1) Albert Roig (1) Albert Vernet (1) Alexandre Plana (1) Andreu Febrer (1) Anna Gual (1) Antoni Canu (1) Antoni Pitarch (1) Antoni Prats (2) Ausiàs March (2) Bartomeu Fiol (2) Bartomeu Rosello (1) Bernat Artola (4) Blai Bonet (2) Carles Fages de Climent (1) Carles Rebassa (1) Carles Riba (2) Carles Salvador (4) Cèlia Sànchez-Mústich (1) Clementina Arderiu (2) Daniel Martínez i Ferrando (1) David Caño (1) David Castillo (1) Dolors Monserdà i Vidal (2) Elies Barberà (1) Emili Rodríguez-Bernabeu (2) Encarna Sant-Celoni i Verger (1) Enric Casasses (1) Enric Soler i Godes (2) Enric Sòria (3) Felícia Fuster (1) Feliu Formosa (1) Francesc Almela i Vives (2) Francesc Fontanella (1) Francesc Manunta (1) Francesc Parcerisas (1) Francesc Vallverdú (1) Frederic Soler (1) Gabriel Alomar (2) Gabriel Ferrater (2) Gaspar Jaén i Urban (1) Gerard Vergés (1) Guillem Cabrer (1) Guillem Colom i Ferrà (1) Isabel Garcia i Canet (1) Jacint Verdaguer (2) Jaume Creus (1) Jaume Gassull (1) Jaume Pérez Montaner (2) Jaume Pont (1) Jean Serra (1) Joan Alcover (1) Joan Baptista Campos (2) Joan Brossa (3) Joan Castellano (1) Joan Fuster (2) Joan Llacuna (1) Joan Maragall (3) Joan Margarit (2) Joan Navarro (2) Joan Roís de Corella (1) Joan Salvat-Papasseit (2) Joan Teixidor (3) Joan Timoneda (2) Joan Valls i Jordà (2) Joan Vergés (1) Joan Vinyoli (3) Joan-Vicent Clar (1) Joaquim Folguera (1) Joaquim Rubió i Ors (1) Jordi Julià (1) Jordi Llavina (1) Jordi Pàmias (1) Jordi Sarsanedas (2) Josep Antoni Ferrer i Perales (1) Josep Ballester (1) Josep Bodria (1) Josep Carner (2) Josep Lluís Abad (1) Josep Marí (1) Josep Piera (2) Josep Porcar (1) Josep Sebastià Pons (1) Josep Vicenç Foix (2) Juli Capilla (2) Laia Noguera (1) Llorenç Capellà (1) Lluís Alpera (2) Lluís Meseguer (1) Lucia Prietrelli (1) Manel Alonso i Català (2) Manel Garcia Grau (3) Manel Pitarch (1) Manel Rodríguez (1) Marc Granell (2) Margarita Ballester (2) Maria Beneyto (1) Marià Manent (2) Maria Mercè Marçal (2) Marià Villangómez (1) Mariola Nos (1) Màrius Torres (2) Marta Pessarrodona (3) Matilde Llòria (2) Miquel Bezares (2) Miquel Cardell (1) Miquel Costa i Llobera (1) Miquel Desclot (1) Miquel Duran de València (1) Miquel Martí i Pol (4) Miquel Peris i Segarra (2) Montserrat Abelló (2) Narcís Comadira (2) Nel·lo Navarro (1) Pasqual Mas i Usó (1) Patrick Gilfreu (1) Pau Sif (1) Pere Bessó González (2) Pere Gimferrer (2) Pere Pena (1) Pere Quart (2) Perejaume (1) Quima Jaume (1) Rafael Caria (1) Ramon Guillem (2) Ramon Llull (1) Romà Bernad (1) Rubén Luzón (1) Salvador Espriu (3) Salvador Iborra i Mallol (1) Salvador Jàfer (2) Silvestre Vilaplana (2) Susanna Lliberós (1) Susanna Rafart (1) Teodor Llorente (1) Teresa Pascual i Soler (1) Tomas Garcés i Miravet (1) Toni Mestre (1) Tònia Passola (1) Vicenç Altaió (1) Vicenç Llorca (2) Vicent Alonso (1) Vicent Andrés Estellés (4) Vicent Jaume Almela (1) Vicent Pau Serra i Fortuño (3) Vicent Penya (2) Vicent Salvador (1) Vicent Wenceslau Querol (1) Xavier Bru de Sala (1)

dilluns, 31 de març de 2014

"L'estela de la platja" - Salvador Jàfer

Salvador Jàfer
Salvador Jàfer i Sanxis (El Ràfol de Salem, la Vall d'Albaida, 31 de gener de 1954) és un poeta valencià en llengua catalana.[1][2][3] Membre de la generació de joves poetes valencians sorgida en els anys 1970, congriada al voltant de l'antologia de poesia valenciana contemporània Carn fresca (1974) d'Amadeu Fabregat. La generació del 70, al País Valencià, es donà a conèixer arran dels Premis Octubre de 1973: Salvador Jàfer fou finalista del premi de poesia Vicent Andrés Estellés amb L'esmorteïda estela de la platja. Professor de català des de 1976, en l'actualitat exerceix la docència a l'Escola Oficial d'Idiomes de València.

Fill del Ràfol de Salem, al vessant nord de la serra del Benicadell, i de la família de llauradors formada per Salvador Chàfer Senabre i Edelmira Sanchis Alborch, que tingueren a Salvador, el menut, i dues filles més, Teresa i Edelmira, nascudes en 1940. La infantesa del poeta transcorregué al seu petit poble. Estudià el batxillerat a l'institut d'Albaida i, en 1970, es matriculà a la Universitat de València en la carrera de Filologia, en l'especialitat de francès i italià.
Llicenciat en filologia i amb el títol de mestre de català, des de 1976 fins a 1982, Salvador Jàfer fou docent de llengua i literatura catalana d'ensenyament mitjà a instituts de València i Cullera. Posteriorment, entre 1989 i 1992, treballà com a assessor lingüístic a la Radiotelevisió Valenciana. A partir d'aquest darrer any s'interessa per aprendre àrab, rus i anglès. També ha mostrat interès per la història de l'antiga Al-Àndalus i per la religió islàmica, l'espiritualitat sufí, la simbologia, la mitologia i l'arquetipologia, com trobem al seu web La terra d'enlloc. Fruit d'això i d'estades perllongades al Marroc en la maduresa és la seva conversió a l'islam. Altrament, ha traduït al català composicions de Pier Paolo Pasolini, Henri Michaux, Dino Campana, Fernando Pessoa, Renat Nelli, André Breton, Federico García Lorca, Rafael Alberti, Wallace Stevens, Guido Cavalcanti i Malek Chebel.
Salvador Jàfer s'autodefineix a La terra d'enlloc com a indolent i contemplatiu, persona que ha fet una mica de joglar i una mica d'aede i «que li hauria agradat seguir alguna via perduda que no ha trobat encara». Participà en la formació del col·lectiu poètic Selva Negra (1986), amb Fanel Falcó, Francesc Garcia Donet i Joan Francesc Bolufer, i en la performance de Poeimusia (1986), amb Pep Llopis i Montse Anfruns.

Obra poètica

El sol de migjorn. Publicat parcialment a l'antologia Carn fresca (València, L'Estel, 1974) i sencer a Produccions Ansietat (1970-1988) (València, 3i4, 1988).
El foc m'esguarda. Publicat parcialment a l'antologia Carn fresca (València, L'Estel, 1974) i sencer a Produccions Ansietat (1970-1988) (València, 3i4, 1988).
L'esmorteïda estela de la platja (València, 3i4, 1974).
Lívius Diamant (Barcelona, Llibres del Mall, 1975).
Els caçadors salvatges (València, 3i4, 1984).
Navegant obscur (València, Gregal, 1987).
Produccions Ansietat (1970-1988) (València, 3i4, 1988).
El desert (Carcaixent, Edicions 96, 2002).



 L'ESTELA DE LA PLATJA

[11]
Els jardins de la fosca, oberts a quatre veles,
neguen amb la presa dels ocellots lunars
la immaduresa insomne de tots els gats perduts.
Fructifiquen les urpes, els espills de la festa,
botxins de la cançó. Els cabells s'eriçonen
en sentir els maulets d'aquests feréstecs monstres.
Quan llepen el silenci amb llurs llengües de vibra,
hi deixen la suor de baves llefiscoses.
Mata'm, baldament una estona del delit
vingui de la presa, aigua folla de la deu,
coltell per a l'espill. Hi tinc esment
de no poder salvar-me, calfred de la boira cega,
acoltellada nit.


[13]
Trasbals de jocs, encens de carn hi crema,
cristall d'amor a trenc de nit.
Bufen xalocs als rierols del calze
o l'àguila diu que no està sola.
Prens comiat de tu com si volguessis
arrabassar la pedra o trastombar els focs,
joiells nacrats sobre el teu pit.
Escolta'm el glatit d'aquesta lluna.
Hi deixo veles, tresors, cuirasses d'or,
destrals per a la pena de demà,
quan ja no sentiré, tenebra, l'estimball,
el meu fresseig cap a la runa.
I caure en aquest clos serà delit
o vela desplegada en mars d'escletxes,
obertes raconeres de petxines imantades,
hereves dels meus sols i carcelleres
dels meus ulls, forjades de la festa,
crescudes en redòs per al combat,
esveltes amazones, fletxes del meu verí.


[23]
Cada dia m'invento el teu crit, el teu nom,
la teua veu de nacre esqueixada i sola.
Quan ja no em restin més estels per ser cremats,
ni pugui assasinar cap lluna acoltellada,
m'arraparé el teu pit, el metall que volia

la crinera incendiada.

1 comentari: