Etiquetes

Adrià Targa Ramos (1) Agustí Bartra (3) Albert Manent (1) Albert Roig (1) Albert Vernet (1) Alexandre Plana (1) Andreu Febrer (1) Anna Gual (1) Antoni Canu (1) Antoni Pitarch (1) Antoni Prats (2) Ausiàs March (2) Bartomeu Fiol (2) Bartomeu Rosello (1) Bernat Artola (4) Blai Bonet (2) Carles Fages de Climent (1) Carles Rebassa (1) Carles Riba (2) Carles Salvador (4) Cèlia Sànchez-Mústich (1) Clementina Arderiu (2) Daniel Martínez i Ferrando (1) David Caño (1) David Castillo (1) Dolors Monserdà i Vidal (2) Elies Barberà (1) Emili Rodríguez-Bernabeu (2) Encarna Sant-Celoni i Verger (1) Enric Casasses (1) Enric Soler i Godes (2) Enric Sòria (3) Felícia Fuster (1) Feliu Formosa (1) Francesc Almela i Vives (2) Francesc Fontanella (1) Francesc Manunta (1) Francesc Parcerisas (1) Francesc Vallverdú (1) Frederic Soler (1) Gabriel Alomar (2) Gabriel Ferrater (2) Gaspar Jaén i Urban (1) Gerard Vergés (1) Guillem Cabrer (1) Guillem Colom i Ferrà (1) Isabel Garcia i Canet (1) Jacint Verdaguer (2) Jaume Creus (1) Jaume Gassull (1) Jaume Pérez Montaner (2) Jaume Pont (1) Jean Serra (1) Joan Alcover (1) Joan Baptista Campos (2) Joan Brossa (3) Joan Castellano (1) Joan Fuster (2) Joan Llacuna (1) Joan Maragall (3) Joan Margarit (2) Joan Navarro (2) Joan Roís de Corella (1) Joan Salvat-Papasseit (2) Joan Teixidor (3) Joan Timoneda (2) Joan Valls i Jordà (2) Joan Vergés (1) Joan Vinyoli (3) Joan-Vicent Clar (1) Joaquim Folguera (1) Joaquim Rubió i Ors (1) Jordi Julià (1) Jordi Llavina (1) Jordi Pàmias (1) Jordi Sarsanedas (2) Josep Antoni Ferrer i Perales (1) Josep Ballester (1) Josep Bodria (1) Josep Carner (2) Josep Lluís Abad (1) Josep Marí (1) Josep Piera (2) Josep Porcar (1) Josep Sebastià Pons (1) Josep Vicenç Foix (2) Juli Capilla (2) Laia Noguera (1) Llorenç Capellà (1) Lluís Alpera (2) Lluís Meseguer (1) Lucia Prietrelli (1) Manel Alonso i Català (2) Manel Garcia Grau (3) Manel Pitarch (1) Manel Rodríguez (1) Marc Granell (2) Margarita Ballester (2) Maria Beneyto (1) Marià Manent (2) Maria Mercè Marçal (2) Marià Villangómez (1) Mariola Nos (1) Màrius Torres (2) Marta Pessarrodona (3) Matilde Llòria (2) Miquel Bezares (2) Miquel Cardell (1) Miquel Costa i Llobera (1) Miquel Desclot (1) Miquel Duran de València (1) Miquel Martí i Pol (4) Miquel Peris i Segarra (2) Montserrat Abelló (2) Narcís Comadira (2) Nel·lo Navarro (1) Pasqual Mas i Usó (1) Patrick Gilfreu (1) Pau Sif (1) Pere Bessó González (2) Pere Gimferrer (2) Pere Pena (1) Pere Quart (2) Perejaume (1) Quima Jaume (1) Rafael Caria (1) Ramon Guillem (2) Ramon Llull (1) Romà Bernad (1) Rubén Luzón (1) Salvador Espriu (3) Salvador Iborra i Mallol (1) Salvador Jàfer (2) Silvestre Vilaplana (2) Susanna Lliberós (1) Susanna Rafart (1) Teodor Llorente (1) Teresa Pascual i Soler (1) Tomas Garcés i Miravet (1) Toni Mestre (1) Tònia Passola (1) Vicenç Altaió (1) Vicenç Llorca (2) Vicent Alonso (1) Vicent Andrés Estellés (4) Vicent Jaume Almela (1) Vicent Pau Serra i Fortuño (3) Vicent Penya (2) Vicent Salvador (1) Vicent Wenceslau Querol (1) Xavier Bru de Sala (1)

dilluns, 17 de febrer de 2014

"Petit monument a Joan Salvat-Papasseit" - Jordi Sarsanedas

Jordi Sarsanedas
Jordi Sarsanedas i Vives (Barcelona, 3 de setembre de 1924 - 16 de novembre de 2006) fou un poeta, prosista i activista cultural català.
Fill de Ramon Sarsanedas, es va llicenciar en lletres a la Universitat de Tolosa (Llenguadoc), va exercir de professor de llengua i de literatura franceses a Barcelona, va fer un lectorat a Glasgow a final dels quaranta, i entre el 1958 i el 1961 va viure a Milà.
Va començar publicant poesia, A trenc de sorra (1948), però l'èxit més notable d'aquells primers anys va ser el recull de narracions Mites (1954) i, l'any següent, del poemari La Rambla de les flors. De Mites, Sarsanedas n'havia dit: "La publicació d'aquest llibre va fer un cert efecte, perquè representava una escriptura lliure, llavors innovadora". I de La Rambla de les flors: "Per a mi representava, clarament, una opció per la modernitat a la meva manera i una resposta al noucentisme". L'autor també va publicar les novel·les Contra la nit d'Oboixangó (1953), El martell (1956) i La noia a la sorra (1981).
El 1991 va ingressar a la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans i el 1994 fou distingit amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes per la seva trajectòria literària i cultural. Sarsanedas fou redactor en cap de Serra d'Or (1963-1989), membre del Grup dels Vuit (1946-1947) amb Albert Ràfols-Casamada i Maria Girona, redactor de la revista Ariel (1947-1951), membre fundador i un dels directors de l'Agrupació Dramàtica de Barcelona (1955-1963), col·laborador de la discogràfica Edigsa, president del Centre Català del PEN Club (1983-2004), degà de la Institució de les Lletres Catalanes (1988-1999) i president de l'Ateneu Barcelonès (1997-2003).
L'escriptor deia sovint que el compromís amb la cultura li havia robat temps d'escriure. De fet, a partir del 1999, Sarsanedas obre una etapa nova, amb la publicació del poemari Cor meu, el món. I el 2005, dedicat completament a escriure, és un any prolífic i excepcional per a l'escriptor, amb l'aparició del llibre de poemes Silencis, respostes, variacions (Proa) i el llibre de contes Una discreta venjança (Ed. 62), pel qual és guardonat amb el premi Ciutat de Barcelona.
El fons personal de Jordi Sarsanedas i Vives es conserva a la Biblioteca de Catalunya.

PETIT MONUMENT A JOAN SALVAT-PAPASSEIT

Planerament invoco el teu fantasma
amb mots planers dels versos que ens deixares
quan caigueres al clot de la teva esperança.
No per inflar els meus d'una noble bufera
et dic de tu, sinó com als companys.
Sóc vell com la teva mort,
sóc jove com la teva vida.
Un mestre, tu no ho ets. Els doctes (reverència!)
t'assenyalen vergonyes amb les busques d'acer,
i qui els contradiria?
Però vares donar una llum a la gent,
però vares tocar-la d'una llum a la cara
que s'ha fet veritat,
i la nostra ciutat
no fóra ben bé la d'ara,
si no haguessis parlat dels carrers de l'esclat
del bon dia que fa,
de l'encant de les feines.
Fa anys que vas morir. I ara estic content
del teu fantasma jove.
Així puc anar amb tu sense cap compliment
pels camins i els treballs d'aquesta primavera
que és la vida i la mort eternament.
El rovell s'ha menjat l'esfera del cafè
que l'adroguer voltava, i el foc de Sant Joan
els grans cistells de vímet.
Passen cotxes enormes com vaixells de platxeri
i d'altres menudets com esclops d'alumini.
Al port hi ha noves llums, de nit, i dues torres
de ferro.
Ja són velles, les torres, ja cauen.
Fa tant que tu ets mort, i han passat tantes coses!
Però encara
que l'irradiador del port tingui ara radar,
són iguals les gavines,
i els vestits lluminosos de les noies d'estiu,
i els besos a la gorja,
i els colors de les hores que llisquen pels carrers,
i el groc de les taronges,
i tu que amb nosaltres veus
com és bo tot:
i la Vida
i la Mort.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada