Etiquetes

Adrià Targa Ramos (1) Agustí Bartra (3) Albert Manent (1) Albert Roig (1) Albert Vernet (1) Alexandre Plana (1) Andreu Febrer (1) Anna Gual (1) Antoni Canu (1) Antoni Pitarch (1) Antoni Prats (2) Ausiàs March (2) Bartomeu Fiol (2) Bartomeu Rosello (1) Bernat Artola (4) Blai Bonet (2) Carles Fages de Climent (1) Carles Rebassa (1) Carles Riba (2) Carles Salvador (4) Cèlia Sànchez-Mústich (1) Clementina Arderiu (2) Daniel Martínez i Ferrando (1) David Caño (1) David Castillo (1) Dolors Monserdà i Vidal (2) Elies Barberà (1) Emili Rodríguez-Bernabeu (2) Encarna Sant-Celoni i Verger (1) Enric Casasses (1) Enric Soler i Godes (2) Enric Sòria (3) Felícia Fuster (1) Feliu Formosa (1) Francesc Almela i Vives (2) Francesc Fontanella (1) Francesc Manunta (1) Francesc Parcerisas (1) Francesc Vallverdú (1) Frederic Soler (1) Gabriel Alomar (2) Gabriel Ferrater (2) Gaspar Jaén i Urban (1) Gerard Vergés (1) Guillem Cabrer (1) Guillem Colom i Ferrà (1) Isabel Garcia i Canet (1) Jacint Verdaguer (2) Jaume Creus (1) Jaume Gassull (1) Jaume Pérez Montaner (2) Jaume Pont (1) Jean Serra (1) Joan Alcover (1) Joan Baptista Campos (2) Joan Brossa (3) Joan Castellano (1) Joan Fuster (2) Joan Llacuna (1) Joan Maragall (3) Joan Margarit (2) Joan Navarro (2) Joan Roís de Corella (1) Joan Salvat-Papasseit (2) Joan Teixidor (3) Joan Timoneda (2) Joan Valls i Jordà (2) Joan Vergés (1) Joan Vinyoli (3) Joan-Vicent Clar (1) Joaquim Folguera (1) Joaquim Rubió i Ors (1) Jordi Julià (1) Jordi Llavina (1) Jordi Pàmias (1) Jordi Sarsanedas (2) Josep Antoni Ferrer i Perales (1) Josep Ballester (1) Josep Bodria (1) Josep Carner (2) Josep Lluís Abad (1) Josep Marí (1) Josep Piera (2) Josep Porcar (1) Josep Sebastià Pons (1) Josep Vicenç Foix (2) Juli Capilla (2) Laia Noguera (1) Llorenç Capellà (1) Lluís Alpera (2) Lluís Meseguer (1) Lucia Prietrelli (1) Manel Alonso i Català (2) Manel Garcia Grau (3) Manel Pitarch (1) Manel Rodríguez (1) Marc Granell (2) Margarita Ballester (2) Maria Beneyto (1) Marià Manent (2) Maria Mercè Marçal (2) Marià Villangómez (1) Mariola Nos (1) Màrius Torres (2) Marta Pessarrodona (3) Matilde Llòria (2) Miquel Bezares (2) Miquel Cardell (1) Miquel Costa i Llobera (1) Miquel Desclot (1) Miquel Duran de València (1) Miquel Martí i Pol (4) Miquel Peris i Segarra (2) Montserrat Abelló (2) Narcís Comadira (2) Nel·lo Navarro (1) Pasqual Mas i Usó (1) Patrick Gilfreu (1) Pau Sif (1) Pere Bessó González (2) Pere Gimferrer (2) Pere Pena (1) Pere Quart (2) Perejaume (1) Quima Jaume (1) Rafael Caria (1) Ramon Guillem (2) Ramon Llull (1) Romà Bernad (1) Rubén Luzón (1) Salvador Espriu (3) Salvador Iborra i Mallol (1) Salvador Jàfer (2) Silvestre Vilaplana (2) Susanna Lliberós (1) Susanna Rafart (1) Teodor Llorente (1) Teresa Pascual i Soler (1) Tomas Garcés i Miravet (1) Toni Mestre (1) Tònia Passola (1) Vicenç Altaió (1) Vicenç Llorca (2) Vicent Alonso (1) Vicent Andrés Estellés (4) Vicent Jaume Almela (1) Vicent Pau Serra i Fortuño (3) Vicent Penya (2) Vicent Salvador (1) Vicent Wenceslau Querol (1) Xavier Bru de Sala (1)

dilluns, 25 de novembre de 2013

"naufragi" - Miquel Bezares

Miquel Bezares
Miquel Bezares Portell (Llucmajor, 1968) és un poeta mallorquí, narrador i professor. És Vicepresident per les Illes de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.
Realitza els seus estudis primaris al Col·legi de Sant Bonaventura de Llucmajor i els de secundària a l'Institut Maria Antònia Salvà, també de Llucmajor, on és alumne del poeta mallorquí Damià Pons i Pons amb el qual forja una forta amistat. El 1991 es llicencia en Filologia Catalana per la Universitat de les Illes Balears. Des d'aleshores treballa com a professor de llengua catalana i literatura, primer a diversos instituts mallorquins de secundària i, actualment, a l'Escola d'adults de s'Arenal.
Codirigeix, juntament amb Biel Thomàs, les Edicions Atàviques, experiència plàsticopoètica que es desenvolupa durant els darrers anys de la dècada dels vuitanta i els primers de la dels noranta a Llucmajor, i a la qual també participen poetes com Blai Bonet, Margalida Pons, Miquel Cardell o Arnau Pons, així com els artistes Pere Bennàssar i Rafel Joan.
L'any 1987 apareix el llibre Cos de calitja, amb el qual l'autor es dóna a conèixer com a poeta i al qual segueixen altres publicacions que són guardonades. Així, amb Carnaval (1989), obté el premi Ciutat de Palma de Poesia. L'any 1990 obté el Premi Bartomeu Rosselló-Pòrcel, convocat per l'Obra Cultural Balear, "per l'original i profunda aportació de la seva poesia a la literatura catalana, així com per la seva activitat com a divulgador de la cultura". Amb Crònica del desfici (1992) aconsegueix el premi Josep Munteis de poesia, dins els Premis Ciutat d'Olot, l'any 1991. L'obra El convers (2004), és reconeguda amb el premi Miquel de Palol de poesia del 2003.
En el terreny de la narrativa, Miquel Bezares també rep diversos premis com ara el Bearn, per l'obra Susannes (1998), o el Marian Vayreda, dins els Premis Ciutat d'Olot, per Quan els avions cauen (2001).
Col·labora, entre altres, amb el fotògraf llucmajorer Toni Catany, elaborant els textos per als catàlegs de les exposicions Calotips (1998), Dels qui escriuen (2002) i Record de Llucmajor (2003). Ha estat col·laborador, també, de les revistes Llucmajor de Pinte en Ample i Lluc.

naufragi

volia saber quina hora era i un rellotge m'ho ha dit
ben mort John Huston regalà un ós a un jutge sense llei
i mentre jo vomitava pel balcó
el meu sexe ha tornat tan petit com els teus llavis
però jo sé que hi ha en algun lloc una dona enamorada
d'un tritó i dels miratges d'un naufragi

dijous, 14 de novembre de 2013

"Viet-nams" - Antoni Prats

Antoni Prats
Antoni Prats i Gràcia naix a Sueca (Ribera Baixa) el 1946, d'on són els pares. Aviat la família es trasllada a Alzira (Ribera Alta), on transcorren la infància i l'adolescència de l'escriptor.
El 1969 es llicencia en Filosofia a la Universitat de València. El 1971 inicia la seua dedicació docent a Pego (Marina Alta). El 1975 es trasllada a Dénia, on continua fins a la jubilació treballant en l'ensenyança, darrerament com a catedràtic de llengua i literatura castellanes a l'IES Maria Ibars.
El 1985, amb una colla d'amics lletraferits de la comarca funda la revista de literatura L'Aiguadolç, que perdura fins al moment dirigida per ell mateix, i s'implica en la vida cultural de la comarca sobretot a través de l'Institut d'Estudis de la Marina Alta del qual és ara el president. Mentrestant, cursa el doctorat en Filologia Catalana a la Universitat d'Alacant, on llegeix la tesi de llicenciatura La poesia d'Emili Rodríguez-Bernabeu (Significació dels mots generadors) (1988) i la tesi doctoral El rerefons ideològic en Salvador Espriu (Presència de l'Existencialisme) (1998).
A part de la seua obra crítica, apareguda en revistes especialitzades i diverses miscel·lànies, d'alguna narració breu, de traduccions de poetes en llengua alemanya i de col·laboracions en la premsa, ha publicat fins al moment nou llibres de poemes, que han merescut nombrosos premis.
Poesia
Epigrammata Ajuntament d'Ondara, 1981
Cadells de la desfeta, en AA. DD.
Dic el teu nom Alacant: Editorial Aguaclara, 1994
El barranc i els còdols València: Ed. 3 i 4, 1995
Vora el silenci Benicull de Xúquer: 7 i mig editorial de poesia, 1999
Solatges (Antologia 1981-2000) Benicull de Xúquer: 7 i mig editorial de poesia, 2001
Baules Palma de Mallorca: Editorial Moll, 2006
Llibre de Benimaquia Palma de Mallorca: Editorial El Tall, 2006
L'Esfinx Alzira: Editorial Bromera, 2008

VIET-NAMS


El televisor regalima
sang novella, com cada dia.
Asseguts al sofà, parlem.
L'esguard s'hi decanta un moment.
Esblaimada, la veu ens diu,
com cada dia,
el mateix desgavell:
més runes i més morts.

Però
no sols hi ha sang
i mort
a les runes dels Viet-Nams;
també hi ha esguits de sang
per la catifa i els seients,
també hi ha morts que pel carrer
cerquen d'un estrany
l'estrany secret que ningú no sabem.

(Febrer, 1972)


(D'Epigrammata)

dilluns, 11 de novembre de 2013

"A claus de sorra" - Miquel Martí i Pol

Miquel Martí i Pol
Miquel Martí i Pol (Roda de Ter, Osona, 19 de març de 1929 – Vic, 11 de novembre de 2003) fou un poeta, escriptor i traductor català, un dels més populars del segle XX.
Va néixer el 19 de març de 1929 a la població de Roda de Ter, situada a la comarca d'Osona. D'origen obrer, Martí i Pol va començar a treballar en una fàbrica del seu poble als 14 anys. Als setze anys es fa de la Penya Verdaguer i escriu poemes en castellà. Als dinou ja els escriu en català. Als 19 anys, va patir una tuberculosi pulmonar que el va obligar a estar-se al llit una llarga temporada. Va aprofitar aquesta època per a llegir abundosament, i d'aleshores ençà va decidir dedicar-se a l'escriptura.
El 1956 es va casar amb Dolors Feixas, amb qui va tenir dos fills. Durant la dictadura franquista va participar en moltes activitats culturals catalanistes, i va col·laborar amb el PSUC. L'any 1970 se li diagnosticà una esclerosi múltiple, la qual cosa va causar que l'any 1973 hagués d'abandonar la feina a la fàbrica. Tot i les restriccions imposades per la malaltia, va continuar publicant molta poesia de gran qualitat.
El 1978 rep un homenatge a la Setmana Popular d'Osona, organitzada per la comissió de cultura del PSUC, amb l'assistència de poetes com Vicent Andrés Estellés, Pere Quart, Joan Brossa, Joan Vinyoli, Ramon Pinyol i Balasch i Xavier Bru de Sala, entre d'altres.
El 1997 el Parlament de Catalunya va proposar a Martí i Pol com a premi Nobel, amb l'aval de 400 ajuntaments.
Morí l'11 de novembre de l'any 2003 a l'hospital de la Santa Creu de Vic.

A CLAUS DE SORRA

A claus de sorra he penjat els ormeigs
i he desat tots els llibres a calaixos de boira.
Ara, amb les mans pintades de colors,
em posaré la roba de les festes
i esperaré les noies quan surtin del cinema.
Si plou duré un paraigua de color cridaner
i unes sabates grosses d'un verd agosarat.
Les noies passaran i diran: - Bones tardes
(potser totes, qui sap!, m'estimen en silenci),
i fugiran pels carrers tenebrosos
a perdre's dins els braços d'homes d'estirp incerta.
Quan sigui fosc tornaré cap a casa
repetint en veu baixa versos que encara estimo,
cansat i decebut; i em pesarà la roba
damunt el gest tristíssim de peresa.
Hi haurà a cada portal una parella
besant-se o qui sap què, mentre que jo,
sol i indefens, pensaré que la nit
és una noia verge que m'espera

i a crits estriparé l'embruix que me'n separa.

dissabte, 9 de novembre de 2013

"Oració d'un agnòstic" - Margarita Ballester

Margarita Ballester
Margarita Ballester i Figueras neix a Barcelona l'any 1942. És poeta i professora d'història a l'ensenyament secundari. Es va llicenciar en Filosofia i Lletres abans d'estudiar psicologia a París. Els seus pares li van transmetre una gran passió pels llibres i per la paraula escrita, però només a partir dels quaranta anys decideix que publicar també serà un dels objectius de la seva producció poètica. Tot i amb això, li agrada donar a conèixer les seves obres després de llargs períodes en què els poemes es deixen amarar pel judici del temps i permeten una revisió crítica.

Els primers poemes els fa públics a la revista Reduccions el 1985. Es tracta d'una selecció del seu primer llibre, L'infant i la mort (Columna), que veu la llum el 1989. Aquest recull, que havia guanyat el premi Rosa Leveroni de la Vila de Cadaqués el 1988, atrau cap a la seva poesia la mirada de la crítica. Aviat serà considerada com una veu imprescindible dins la seva generació i estudiosos com Manuel de Seabra, Dolors Oller o Carles Camps parlen del naixement d'una escriptora capaç d'oferir obres importants a la poesia catalana.

Fidel a la seva manera de fer, trigarà més de sis anys a publicar un nou llibre. Així, després d'una llarga elaboració, els lectors poden accedir a Els ulls, publicat també per Columna, dins la seva col·lecció Àuria, el 1995. De nou, la poeta sorprèn per la seva intensitat lírica i per la impecable factura de les seves creacions. Però tot aquest èxit sempre relatiu de la poesia no fa que canviï el seu rumb. Tant és així que passen gairebé deu anys abans que l’autora ens mostri una nova selecció dels seus versos, dins de la col·lecció Jardins de Samarcanda de l'editorial Emboscall. Per aquest llibre, Entre dues espases (2004), va merèixer el premi Josep Maria Llompart-Cavall Verd de poesia, atorgat per l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana al millor recull de poemes publicat durant l'any 2004.

En la poesia de Margarita Ballester, tal i com ha dit l'assagista Lluïsa Julià, es conjuguen l'enorme capacitat suggeridora de les imatges amb les referències musicals i pictòriques. I és en aquest sentit que s'ha de destacar la col·laboració de l'escriptora amb l'artista nord-americana June Papineau, que sovint ha creat pintures i dibuixos partint dels seus poemes.

Des de fa deu anys viu a Maó (Menorca), on compagina la seva faceta d'escriptora i les classes d'Història amb esporàdiques incursions en la crítica literària. Sempre diu que en això de la literatura és el lector qui té l'última paraula.


ORACIÓ D'UN AGNÒSTIC

Llepa'm com una flama
sobre el foc viu de tants amors
no retrobats en Tu sinó en ferides.
Deixa que parli el cor.
Fes-me silenci.


(D'Els ulls, 1995)

dimarts, 5 de novembre de 2013

"Morirem prompte" - Pere Bessó

Pere Bessó
Pere Bessó (València, 1951). Llicenciat en Filologia Moderna. Catedràtic de Llengua i Literatura Espanyoles en l'IES La Morería, de Mislata fins a la seua jubilació l'any passat. Va publicar, inicialment en castellà, una plaquette "Cenáculo d'Ombres" (1972) i un poemari "Imatges" (1976) pertanyent a una trilogia que l'autor va deixar inèdita. Va participar activament en la moguda generacional de la poesia dels 70: va dirigir la revista de poesia "Múrice" i va animar amb Carme Soto, Marc Granell i tants uns altres les tertúlies de "Almirall", "Sant Patricio", "Ascot", etc... Va codirigir la col·lecció de poesia "Limites" amb els professors universitaris i poetes Ricardo Arias i Ricardo BelIveser, i "Fuentearnera" amb el professor, editor i poeta Amós Belinchón.

L'hivern de 1986 assenyala el naixement de les tertúlies de "Els Dimarts literaris d'Arana", en l'històric Barri del Carmen de la ciutat de València, que va animar amb el manegador/manager oficial, Manel J.M. Romero. Prompte, a la seua calor, naixerien les reconegudes plaquettes de "La Forest d'Arana", la col·lecció de la qual arribaria a més de cinquanta quaderns representatius de la millor poesia valenciana, donant lloc, a més, a diverses edicions col·lectives (poetes valencians pel No a la Guerra) i homenatges, com els tributats als trobadores, Joan Valls i Jordà o Joan Brossa, i les lectures de les quals i presentacions de llibres, happenings i perfomances van durar més de deu anys consecutius.

En valencià ha publicat per aquest ordre: "Herbolari de silencis" (Miniatures de Bogues, 1978); "Mediterrània" ( Premi Pasqual Assins i Lerma, ed. Vila de Catarroja, 1979); "L'Alter ego" (Ed. Fernando Torres, 1980); "Una Estança a Alessandria" (Premi Ausiàs March-Senyoriu de Beniarjó, 1982, Ed. El Cingle, 1983); "Prims Homenatges" (Iº Accèssit del "Vicent Andrés EstelIés", 1979. Ed. 3i4, 1984);"Els llimes de la Vosgiana" (Ed. de la Guerra, 1987); "Pagaràs els ous de cugul" (Premi Ausiàs March-Aj. de Gandia, 1987. Ed. 62, 1988); "La Terra Promesa" (Ed. Bromera, 1989); "Planetari" (Ed. La Forest d´Arana?, nº 25, València, 1992); "Iteràncies, interferències i grafitis" (1993-1994) (2on Premi II Certamen de Poesia Vicent Andrés Estellés, Burjassot 1995, Ed. Bromera, 1997); "Minimals" (Premi IX edició dels Premis de Literatura Breu, Vila de Mislata, ed. Ajuntament de Mislata, 1999); "Narcís de la memòria" [Premi Vicent Andrés Estellés XXIX Premis Octubre, 2000, ed. Eliseu Climent , col. Poesia 3 i 4, nº 104, 2000], Premi de la Critica de l IIFV [Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana] (2000); "El pou de la set que no assacia" (Russafes Nº 1, Rialla  Ed, 2005); "El Quadern de Malta" edició bilingüe castellà-català (Ed. Llibres d'Alexandria, Buenos Aires, 2006); "Només per a dones" (Premi Josep Maria Ribelles-Aj. de Puçol, Ed. Brosquil, 2009); "Ephemera" (Ed. Germania, 2012) i "Les Roses de Lancelot" (Ed. Alupa, 2012); en premsa: "La mort del clown" (Ed. Alkayd).

Poemes i treballs seus han aparegut en diverses antologies, estudis i revistes especialitzades. Ha traduït poemes de D.H. Lawrence, Rustebues G. Apollinaire, I. Bonnefoy, M. Dupastre, Michel Déguy, I. Pound, J. Donne, Ronsard, A. Lowell, G. Grass, Robert Gurney...

Fins al curs passat va compaginar, la docència amb la traducció, la crítica i la creació literària. Des de principis del 2005 està obstinat en la confecció d'una Mostra bilingüe de la poesia argentina de la segona meitat del s.xx des de la perspectiva de gènere, la qual cosa li ha permès anar traduint algunes de les veus més representatives de segona meitat del s.xx des de la perspectiva de gènere, la qual cosa li ha permès anar traduint algunes de les veus més representatives d'aqueix país.


MORIREM PROMPTE   

Morirem prompte.
Ja la pluja cau més ràpida.
Els vols dels ocells s’afonen zigazaga endins de la nostra veu.
La guàrdia del pont dels nostres desigs
és reforçada
i han bastit un món de senyals estèrils
als nostres ulls.
Cap salvació de màrfegues no nidificarà
l’estiu de l’alosa als nostres dits
car la pluja cau molt més àrida.
Només la nit ens manté zelosos
de la febre,
tot destriant el seu més obscur robatge.
Morirem prompte.


Pere Bessó

De La terra promesa, 1988