Etiquetes

Adrià Targa Ramos (1) Agustí Bartra (3) Albert Manent (1) Albert Roig (1) Albert Vernet (1) Alexandre Plana (1) Andreu Febrer (1) Anna Gual (1) Antoni Canu (1) Antoni Pitarch (1) Antoni Prats (2) Ausiàs March (2) Bartomeu Fiol (2) Bartomeu Rosello (1) Bernat Artola (4) Blai Bonet (2) Carles Fages de Climent (1) Carles Rebassa (1) Carles Riba (2) Carles Salvador (4) Cèlia Sànchez-Mústich (1) Clementina Arderiu (2) Daniel Martínez i Ferrando (1) David Caño (1) David Castillo (1) Dolors Monserdà i Vidal (2) Elies Barberà (1) Emili Rodríguez-Bernabeu (2) Encarna Sant-Celoni i Verger (1) Enric Casasses (1) Enric Soler i Godes (2) Enric Sòria (3) Felícia Fuster (1) Feliu Formosa (1) Francesc Almela i Vives (2) Francesc Fontanella (1) Francesc Manunta (1) Francesc Parcerisas (1) Francesc Vallverdú (1) Frederic Soler (1) Gabriel Alomar (2) Gabriel Ferrater (2) Gaspar Jaén i Urban (1) Gerard Vergés (1) Guillem Cabrer (1) Guillem Colom i Ferrà (1) Isabel Garcia i Canet (1) Jacint Verdaguer (2) Jaume Creus (1) Jaume Gassull (1) Jaume Pérez Montaner (2) Jaume Pont (1) Jean Serra (1) Joan Alcover (1) Joan Baptista Campos (2) Joan Brossa (3) Joan Castellano (1) Joan Fuster (2) Joan Llacuna (1) Joan Maragall (3) Joan Margarit (2) Joan Navarro (2) Joan Roís de Corella (1) Joan Salvat-Papasseit (2) Joan Teixidor (3) Joan Timoneda (2) Joan Valls i Jordà (2) Joan Vergés (1) Joan Vinyoli (3) Joan-Vicent Clar (1) Joaquim Folguera (1) Joaquim Rubió i Ors (1) Jordi Julià (1) Jordi Llavina (1) Jordi Pàmias (1) Jordi Sarsanedas (2) Josep Antoni Ferrer i Perales (1) Josep Ballester (1) Josep Bodria (1) Josep Carner (2) Josep Lluís Abad (1) Josep Marí (1) Josep Piera (2) Josep Porcar (1) Josep Sebastià Pons (1) Josep Vicenç Foix (2) Juli Capilla (2) Laia Noguera (1) Llorenç Capellà (1) Lluís Alpera (2) Lluís Meseguer (1) Lucia Prietrelli (1) Manel Alonso i Català (2) Manel Garcia Grau (3) Manel Pitarch (1) Manel Rodríguez (1) Marc Granell (2) Margarita Ballester (2) Maria Beneyto (1) Marià Manent (2) Maria Mercè Marçal (2) Marià Villangómez (1) Mariola Nos (1) Màrius Torres (2) Marta Pessarrodona (3) Matilde Llòria (2) Miquel Bezares (2) Miquel Cardell (1) Miquel Costa i Llobera (1) Miquel Desclot (1) Miquel Duran de València (1) Miquel Martí i Pol (4) Miquel Peris i Segarra (2) Montserrat Abelló (2) Narcís Comadira (2) Nel·lo Navarro (1) Pasqual Mas i Usó (1) Patrick Gilfreu (1) Pau Sif (1) Pere Bessó González (2) Pere Gimferrer (2) Pere Pena (1) Pere Quart (2) Perejaume (1) Quima Jaume (1) Rafael Caria (1) Ramon Guillem (2) Ramon Llull (1) Romà Bernad (1) Rubén Luzón (1) Salvador Espriu (3) Salvador Iborra i Mallol (1) Salvador Jàfer (2) Silvestre Vilaplana (2) Susanna Lliberós (1) Susanna Rafart (1) Teodor Llorente (1) Teresa Pascual i Soler (1) Tomas Garcés i Miravet (1) Toni Mestre (1) Tònia Passola (1) Vicenç Altaió (1) Vicenç Llorca (2) Vicent Alonso (1) Vicent Andrés Estellés (4) Vicent Jaume Almela (1) Vicent Pau Serra i Fortuño (3) Vicent Penya (2) Vicent Salvador (1) Vicent Wenceslau Querol (1) Xavier Bru de Sala (1)

dilluns, 30 de setembre de 2013

"Passejaré el teu nom..." - Susanna Lliberós

Susanna Lliberós
Vaig nàixer a Vila-real, l’agost del 1973. Em vaig llicenciar en Ciències de la Comunicació per la Universitat Autònoma de Barcelona fa un bon grapat d’anys. Des d’aleshores, i de vegades a contracor, he excercit de periodista. Afortunadament “personatges” com Estellés i Papasseit, entre d’altres, formaren part important de les males companyies de la meua juventud i m’intruduiren en el confessable i saludable vici d’escriure versos. És per això, que a més de contar la veu dels altres, me n’ocupe de la meua com millor sé, mitjançant la poesia.

Premis literaris i altres guardons:

Ciutat de la Vall d’Uixó, 1993
Solstici de Manises, 1994
III Premi Ignacio Hilario Zabala, Centre la Torrassa de l’Hospitalet de Llobregat, 1995
Premi de poesia “25 d’abril” Vila de Benissa, 2008

“COMPÀS D’ESPERA”

“La periodista i poeta Susanna Lliberós, presenta el seu nou llibre de poesia ‘Compàs d’espera’, publicat per l’editorial Germania. La presentació serà este divendres 21 de juny a les 19:30 de la vesprada en el jardí del Museu de la Ciutat Casa Polo de Vila-real. ‘Compàs d’espera’ és el segón llibre de poemes de Susanna; amb el primer, ‘Cel·les’ va guanyar el premi 25 d’abril Vila de Benissa l’any 2008. La periodista, membre d’El Pont Coorperativa de lletres, ha participat també en el llibre col·lectiu dels socis d’esta Cooperativa de Lletres, ‘Ponts suspensius’ que acaba de publicar Onada Edicions.  Escrit en primera persona, ‘Compàs d’espera’ busseja fins al lloc més amagat de la consciència on s’esgranen els sentiments que provoquen el dolor, la mort, la situació social, el pas del temps, però també la bellesa de la passió, l’amor i l’esperança. Compàs d’espera ens obri la porta de la cambra més fosca i al mateix temps refà l’amplària dels viaranys que porten a la llum. Un poemari sincer i valent que viu a fons la vida mentre ha de venir allò que un desitja, s’imagina o tem.”


PASSEJARÉ EL TEU NOM…

Passejaré el teu nom pels carrers plens de fang,
l'enaltiré sota una pluja indígena i furiosa,
com aquell amor nostre.
Et diré un mot molt breu.
M'excusaré per fer-te perdre el temps pensant en mi
mentre expliques en francès la lliçó quarta:
hi haurà els minuts encesos
quan t'adones que el plugim et pinta les finestres
com un plor encongit, tatuatge de roses,
fonaments de memòria secretament absorts...
-Vaig brodar als meus pits el clavell de teu sexe,
excelsament hi vas penetrar, cau i preciós,
pergamí del plaer.
Accelerava l'amor, enjogassada,
per ser benignament altiva al davant teu:
les cuixes deixatades, el mos abellidor.
T'endevinava plenament el gest
i et sabia temptat d'ofegar-te en l'orgasme-.

El record del teu desig punyent m'ha retornat la gana,
mesquinament et menjaré el melic, amor.


Reiteradament et diré un mot molt llarg.

divendres, 27 de setembre de 2013

"Cante per un" - Matilde Llòria

Matilde Llòria
Matilde González Palau, més coneguda amb el nom literari de Matilde Llòria (Almansa, 1 de gener de 1912 - València, 16 de maig de 2002) va ser una poetessa valenciana. És un cas insòlit en haver desenvolupat la seua obra en tres llengües: català, castellà i gallec.
Des que tenia un mes d'edat va viure a Alzira. L'any 1942 va traslladar-se a viure a Ourense.
Va guanyar el Premi València de Poesia en dues ocasions: el 1952 amb el recull Aleluya i el 1965 amb la primera obra que va escriure en català, Altíssim Regne. L'any 1975 va ser guardonada amb el Premi Ausiàs March de Gandia amb Lloc per a l'esperança.
Al novembre de 1954 va ser homenatjada per l'associació cultural gallega "Posío, Arte y Letras". El discurs d'homenatge va ser pronunciat per Ramón Otero Pedrayo, en un acte en què van participar altres personalitats de la societat ourensana.

Obres

Camino del cántico, 1949 (poesia en castellà)
Aleluya, 1952 (poesia en castellà)
Canción de navidad, 1965 (poesia en castellà)
Altíssim regne, 1964 (poesia en català)
Caixiña de música, 1971 (poesia en gallec)
Lloc per a esperança, 1975 (poesia en català)
Un fulgor que se apaga, 1981 (poesia en castellà)
Dou fe, 1994 (poesia en gallec)
Irrepetible alondra, 1996 (poesia en castellà)
Diario de una adolescente, 1997


CANTE PER UN

No plore. Cante!
Cante per un
de qui no se'n recorda
quasi ningú.

Per una agulla enfile
tota la llum.
I esgarrons cusc, adobe,
a tots per un.

Si em pregunten, jo cante.
El cor és mut
després de l'aigua amarga
que s'ha begut.

Però les mans treballen,
i, resolut,
obri camí el coratge

per tots: per un.

dimarts, 24 de setembre de 2013

"Un silenci" - Ramon Guillem

Ramon Guillem
Ramon Guillem naix a Catarroja (L'Horta) l'any 1959. Allí va fer tots els seus primers estudis fins que va cursar el batxillerat superior a la Universitat Laboral de la ciutat de Màlaga. En tornar a València es matricula a la Facultat de Geografia i Història on es llicencia l'any 1981, però la decisió de ser escriptor el porta més aviat a ajuntar-se amb els integrants de l'Associació Cultural Universitària de Filologia. Els seus primers poemes –encara en castellà– aparegueren l'any 1979 a la Nueva Revista de Literatura editada per la Universitat de València, i en la qual hi figurava com a membre del consell de redacció.

L'any 1980 apareix el seu primer llibre de poemes: Primera Ausencia que edita la Facultat de Filologia. És també l'any en què comença a treballar a la Biblioteca Pública Municipal de Catarroja, on continua fins l'actualitat. Paral·lelament a aquest llibre escriu un primer llibre en català d'arrels existencialistes, L'eixida, que ha romàs inèdit. Els primers poemes publicats en català apareixen a la revista de literatura La pipa de Kif l'any 1984 que sota el títol "Així com cell qui.n lo somni es delita" suposaven un avanç del llibre D'on gran desig s'engendra, que posteriorment resultaria guanyador del premi Vila d'Alaquàs 1984. És l'època de les primeres tertúlies literàries; del Col·lectiu Pombo, que organitza al Cafè Massanassa unes lectures on assisteix el millor de la literatura catalana al País Valencià d'aleshores. L'any 1986 ja ha enllestit L'hivern remot. És per aquestes dates que es fa realitat el projecte de la revista de literatura Daina (1986-1994) on figura des d'un principi, i fins a la seva desaparició, com a membre del consell de redacció.

A partir de la publicació de L'hivern remot el 1987 la seva literatura es diversifica i s'obri a la narrativa amb l'escriptura del dietari La cambra insomne –amb el qual guanya el premi d'Elx–, i el conte infantil El país dels dos sols. Des d'aleshores la seva obra, encara que centrada sobretot en la poesia, ha alternat el conreu d'ambdós gèneres.

En poesia, publica els reculls Les ombres seduïdes (1990), Aiguamolls (1991) i Terra d'aigua (1993), premiat amb l'Ausiàs March de poesia de Gandia de 1992, el Premi de la Crítica Serra d'Or de 1993 i el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians del mateix any. Cinc anys després publica, a València, l'antologia L'íntima realitat (1998), que comprèn la seva producció entre el 1981 i el 1996. Segueix amb Solatge de sols (1999), guardonat amb el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians de 1999, Maregassa (2002), Al fons, una música (2003), Desig que sempre mor (petita antologia) (2003), Els ulls del mar (2003), Celebració de la mirada (2005), que rep el Premi de Poesia Octubre-Vicent Andrés Estellés del 2004, i Abisme i ocell (2010), guardonat amb el Premi Vicent Andrés Estellés de Burjassot del 2009 i amb el seu tercer Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians, el 2011.

Ha publicat les novel·les A foc lent (2004), Premi de Literatura Eròtica La Vall d'Albaida del mateix any, i Una nit entre les nits (2006).

UN SILENCI

Hi ha una part de mi que no és meua
com hi ha un vers trencat que no em pertany,
un ritme que no acobla, una síl.laba
que sempre és misteri.
Un cor
que les llunes amaguen, una mirada ignota
que l'espill no sap retornar-me, un sol debolit.
Un viarany que els meus peus destrossa,
un rai que en rierol s'embarranca,
aquest udol que els llops reconeixen.
Un silenci.


Terra d'aigua (1993)

dimecres, 18 de setembre de 2013

"El nom" - Clementina Arderiu

Clementina Arderiu
Clementina Arderiu i Voltas (Barcelona, 1889 - 1976) va ser una poetessa catalana.
Va ser filla d'una família d'argenters, gran amant de la lectura i la música. Publicà el seu primer poema el 1911. El 1916 es casà amb el poeta Carles Riba que l'orientà en la seva vocació literària. Clementina prengué un clar compromís amb la Segona República Espanyola fet que la conduí a l'exili el 1939.
En els seus poemes s'hi pot trobar la influència de Josep Carner així com del seu marit Carles Riba. La seva, és una poesia molt treballada on dominen temes com la fe, l'amor, l'alegria, la condició femenina o la mort, entre altres. Es considera que els seus poemes tendeixen a una idealització de la vida quotidiana. Va ser creadora de goigs igual que Jacint Verdaguer o Joan Maragall entre altres.
L'obra dels seus inicis pot inscriure's dins el moviment noucentista que supera amb posterioritat amb la incorporació de nous elements.

EL NOM

Clementina em dic,
Clementina em deia.

Altre temps jo fui
un xic temorega;
el nom m'era llarg
igual que una queixa
i em punyia el cor
quan les amiguetes,
per fer-me enutjar,
molts cops me'l retreien:
“Quin nom més bonic!
-deia alguna d'elles-,
però no t'escau;
és nom de princesa.”
“Ai quin nom estrany!”
moltes altres feien;
i jo al fons de tot
sentia l'enveja
dels seus noms tan clars
de Maria o Pepa.

Clementina em dic,
Clementina em deia.

Però un any s'enfuig
i un altre any governa.
Aquell nom que abans
féu ma timidesa
i es tornà després
una dolça fressa
sobre el llavi nu
-jo mateixa el deia-
ara m'és honor
i m'és meravella.
Cap nom no és tan bell
damunt de la terra
com el que l'amat
em canta a l'orella,
i entra en els recers
de l'ànima meva
i em puja al cervell
i em clou les parpelles.

Del cel de l'amor
tombava una estrella…
Ara el nom em lluu
damunt de la testa.

Clementina em dic,

Clementina em deia.