Etiquetes

Adrià Targa Ramos (1) Agustí Bartra (3) Albert Manent (1) Albert Roig (1) Albert Vernet (1) Alexandre Plana (1) Andreu Febrer (1) Anna Gual (1) Antoni Canu (1) Antoni Pitarch (1) Antoni Prats (2) Ausiàs March (2) Bartomeu Fiol (2) Bartomeu Rosello (1) Bernat Artola (4) Blai Bonet (2) Carles Fages de Climent (1) Carles Rebassa (1) Carles Riba (2) Carles Salvador (4) Cèlia Sànchez-Mústich (1) Clementina Arderiu (2) Daniel Martínez i Ferrando (1) David Caño (1) David Castillo (1) Dolors Monserdà i Vidal (2) Elies Barberà (1) Emili Rodríguez-Bernabeu (2) Encarna Sant-Celoni i Verger (1) Enric Casasses (1) Enric Soler i Godes (2) Enric Sòria (3) Felícia Fuster (1) Feliu Formosa (1) Francesc Almela i Vives (2) Francesc Fontanella (1) Francesc Manunta (1) Francesc Parcerisas (1) Francesc Vallverdú (1) Frederic Soler (1) Gabriel Alomar (2) Gabriel Ferrater (2) Gaspar Jaén i Urban (1) Gerard Vergés (1) Guillem Cabrer (1) Guillem Colom i Ferrà (1) Isabel Garcia i Canet (1) Jacint Verdaguer (2) Jaume Creus (1) Jaume Gassull (1) Jaume Pérez Montaner (2) Jaume Pont (1) Jean Serra (1) Joan Alcover (1) Joan Baptista Campos (2) Joan Brossa (3) Joan Castellano (1) Joan Fuster (2) Joan Llacuna (1) Joan Maragall (3) Joan Margarit (2) Joan Navarro (2) Joan Roís de Corella (1) Joan Salvat-Papasseit (2) Joan Teixidor (3) Joan Timoneda (2) Joan Valls i Jordà (2) Joan Vergés (1) Joan Vinyoli (3) Joan-Vicent Clar (1) Joaquim Folguera (1) Joaquim Rubió i Ors (1) Jordi Julià (1) Jordi Llavina (1) Jordi Pàmias (1) Jordi Sarsanedas (2) Josep Antoni Ferrer i Perales (1) Josep Ballester (1) Josep Bodria (1) Josep Carner (2) Josep Lluís Abad (1) Josep Marí (1) Josep Piera (2) Josep Porcar (1) Josep Sebastià Pons (1) Josep Vicenç Foix (2) Juli Capilla (2) Laia Noguera (1) Llorenç Capellà (1) Lluís Alpera (2) Lluís Meseguer (1) Lucia Prietrelli (1) Manel Alonso i Català (2) Manel Garcia Grau (3) Manel Pitarch (1) Manel Rodríguez (1) Marc Granell (2) Margarita Ballester (2) Maria Beneyto (1) Marià Manent (2) Maria Mercè Marçal (2) Marià Villangómez (1) Mariola Nos (1) Màrius Torres (2) Marta Pessarrodona (3) Matilde Llòria (2) Miquel Bezares (2) Miquel Cardell (1) Miquel Costa i Llobera (1) Miquel Desclot (1) Miquel Duran de València (1) Miquel Martí i Pol (4) Miquel Peris i Segarra (2) Montserrat Abelló (2) Narcís Comadira (2) Nel·lo Navarro (1) Pasqual Mas i Usó (1) Patrick Gilfreu (1) Pau Sif (1) Pere Bessó González (2) Pere Gimferrer (2) Pere Pena (1) Pere Quart (2) Perejaume (1) Quima Jaume (1) Rafael Caria (1) Ramon Guillem (2) Ramon Llull (1) Romà Bernad (1) Rubén Luzón (1) Salvador Espriu (3) Salvador Iborra i Mallol (1) Salvador Jàfer (2) Silvestre Vilaplana (2) Susanna Lliberós (1) Susanna Rafart (1) Teodor Llorente (1) Teresa Pascual i Soler (1) Tomas Garcés i Miravet (1) Toni Mestre (1) Tònia Passola (1) Vicenç Altaió (1) Vicenç Llorca (2) Vicent Alonso (1) Vicent Andrés Estellés (4) Vicent Jaume Almela (1) Vicent Pau Serra i Fortuño (3) Vicent Penya (2) Vicent Salvador (1) Vicent Wenceslau Querol (1) Xavier Bru de Sala (1)

dimecres, 26 de juny de 2013

"No escopiràs damunt de la meua tomba" - Pere Bessó González

Pere Bessó
Pere Bessó González (València, 1951) és un poeta valencià. Llicenciat en filologia moderna, és professor d'ensenyament secundari i ex-regidor d'Esquerra Unida del País Valencià a Mislata. Els seus dos primers poemaris els va escriure en castellà, Cenáculo de Sombras (1975) i Imágenes (1976), però després ha escrit en català.

Obres

Herborlari de silencis (1978)
Mediterrània (1979)
L'Alter ego (1980)
Una estança a Alessandria (1983)
Prims homenatges (1984)
Les llimes de la vosgiana (1987)
Pagaràs els ous de cugul (1988)
La Terra promesa (1988)
Planetari (1991)
Iteràncies, interferències i grafitis (1997)
Narcís de la memòria (2000) (Premi Vicent Andrés Estellés de poesia)
El pou de la set que no assacia (2005)
El Quadern de Malta (2006)

NO ESCOPIRÀS DAMUNT DE LA MEUA TOMBA

Amb els dits avesats a l’embalum insomne,
el saxofó s’obri a les cuixes espurnejants de la nit,
els cristalls s’incrusten en la pell suada,
la carícia del pubis de l’alba més insegura
es clivella al cèrcol, a l’altura de les tàpies,
com si la carn ens allotjara en una altra dimensió de la tristesa.
Per darrera vegada,
Vernon o Boris,
la vidrera de la catedral del cos
es mulla amb el fru-fru dels llençols estesos:
dibuixos de gavines i espelmes,
fregament dels cabells en cepa,
notes gebrades d’àngels sense ofici,
glops incerts d’anis sec en la penombra,
solcs que som de l’ebriesa.
Al lluny,
les llànties rovellades d’hora foscant,
l’herba pucera del neguit,
els rierols de la fosca sevícia.

I quequeja.

dissabte, 22 de juny de 2013

"Veig on anem" - Matilde Llòria

Matilde Llòria
Matilde González Palau, més coneguda amb el nom literari de Matilde Llòria (Almansa, 1 de gener de 1912 - València, 16 de maig de 2002) va ser una poetessa valenciana. És un cas insòlit en haver desenvolupat la seua obra en tres llengües: català, castellà i gallec.
Des que tenia un mes d'edat va viure a Alzira. L'any 1942 va traslladar-se a viure a Ourense.
Va guanyar el Premi València de Poesia en dues ocasions: el 1952 amb el recull Aleluya i el 1965 amb la primera obra que va escriure en català, Altíssim Regne. L'any 1975 va ser guardonada amb el Premi Ausiàs March de Gandia amb Lloc per a l'esperança.
Al novembre de 1954 va ser homenatjada per l'associació cultural gallega "Posío, Arte y Letras". El discurs d'homenatge va ser pronunciat per Ramón Otero Pedrayo, en un acte en què van participar altres personalitats de la societat ourensana.
Obres
Camino del cántico, 1949 (poesia en castellà)
Aleluya, 1952 (poesia en castellà)
Canción de navidad, 1965 (poesia en castellà)
Altíssim regne, 1964 (poesia en català)
Caixiña de música, 1971 (poesia en gallec)
Lloc per a esperança, 1975 (poesia en català)
Un fulgor que se apaga, 1981 (poesia en castellà)
Dou fe, 1994 (poesia en gallec)
Irrepetible alondra, 1996 (poesia en castellà)
Diario de una adolescente, 1997

VEIG ON ANEM

Veig la negror del dany mullant l´agravi
amb tenaç persistència, veig el raig
fent senyals dins la nit i a ple migdia;
juntar-se fúries i odis colossals.

Terra nadiua i terra estranya
veig afonar-se dins la sang;
orfes a manta emboirant la joia,
enfosquint la tonada de la fam.

Al cru i al nu veig la cobdícia,
sa evidència maligna, el perllongat
abús pactant ganàncies perilloses
a espatlles de qui sua famejant.

Veig el delicte sens condemna,
l´ofensa sens defensa, el dol pujant
costeres i tristures, i l'angoixa,
asclar-se contra el tràfec terrenal.

Veig on anem; l´onada que empenteja,
el ramatge eixugant-se, el fruit vessat,
l´amor perdut, a tomballons les mares

sens un racó de pau per a plorar.

                                                        d' "Altíssim regne" (1964)

dijous, 20 de juny de 2013

"Baules" - Antoni Prats

Antoni Prats
Antoni Prats i Gràcia naix a Sueca (Ribera Baixa) el 1946, d'on són els pares. Aviat la família es trasllada a Alzira (Ribera Alta), on transcorren la infància i l'adolescència de l'escriptor.
El 1969 es llicencia en Filosofia a la Universitat de València. El 1971 inicia la seua dedicació docent a Pego (Marina Alta). El 1975 es trasllada a Dénia, on continua fins a la jubilació treballant en l'ensenyança, darrerament com a catedràtic de llengua i literatura castellanes a l'IES Maria Ibars.
El 1985, amb una colla d'amics lletraferits de la comarca funda la revista de literatura L'Aiguadolç, que perdura fins al moment dirigida per ell mateix, i s'implica en la vida cultural de la comarca sobretot a través de l'Institut d'Estudis de la Marina Alta del qual és ara el president. Mentrestant, cursa el doctorat en Filologia Catalana a la Universitat d'Alacant, on llegeix la tesi de llicenciatura La poesia d'Emili Rodríguez-Bernabeu (Significació dels mots generadors) (1988) i la tesi doctoral El rerefons ideològic en Salvador Espriu (Presència de l'Existencialisme) (1998).
A part de la seua obra crítica, apareguda en revistes especialitzades i diverses miscel·lànies, d'alguna narració breu, de traduccions de poetes en llengua alemanya i de col·laboracions en la premsa, ha publicat fins al moment nou llibres de poemes, que han merescut nombrosos premis.
Poesia
Epigrammata Ajuntament d'Ondara, 1981
Cadells de la desfeta, en AA. DD.
Dic el teu nom Alacant: Editorial Aguaclara, 1994
El barranc i els còdols València: Ed. 3 i 4, 1995
Vora el silenci Benicull de Xúquer: 7 i mig editorial de poesia, 1999
Solatges (Antologia 1981-2000) Benicull de Xúquer: 7 i mig editorial de poesia, 2001
Baules Palma de Mallorca: Editorial Moll, 2006
Llibre de Benimaquia Palma de Mallorca: Editorial El Tall, 2006
L'Esfinx Alzira: Editorial Bromera, 2008


BAULES

Hi ha la saó
i la tendresa inacabable
dels temps passats, irreversibles,
que revius tanmateix quan desvagat
potser a la terrassa d'un bar et reconeixes
en la jove parella de la tauleta de davant
o en el pare que creua amb el nen al cotxet.
Llavors, des de l'arrel,
et venen ganes de plorar.
Et pugen des d’on sents més cru l'afany de viure.
I no pel que has perdut per sempre,
sinó pel que has guanyat rescabalant-te
amb aquesta cadena d'anys i paranys.

Som carn de ruïna que batega
i empeny una sort gràvida.
Érem infants vestits d'adults
que sentien parlar de quan la guerra.
Érem joves cofois de ser-ho,
i irats en un món amb bombes,
un món a punt per esclatar.
I seguit hem viscut el setge
entre la pols dels enderrocs
de guerres successives.
O d'una guerra inacabable.


(De Baules)

"Retorn" - Jaume Pérez Montaner

Jaume Pérez Montaner
Jaume Pérez Montaner (L'Alfàs del Pi, 1938) és un poeta i assagista. Llicenciat en Filosofia i Lletres a la Universitat de València i ha estat professor en algunes universitats dels Estats Units i a la mateixa Universitat de València. Ha escrit diversos reculls de de poesia entre els que destaquen “Màscares” (1992), “Fronteres” (1994) i “L'oblit” (1996). Com a assagista ha escrit diversos estudis sobre l'obra de Vicent Andrés Estellés. Ha traduït autors com Wallace Stevens, Anne Sexton, William Sttaford, Barbara Kingsolver, Edgar Allan Poe o Edoardo Sanguinetti. Ha presidit l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana entre 1999 i 2007.
Jaume Pérez Montaner centra tota la seua reflexió poètica en una crònica personal descrita a través dels sentits, «vius i roents» en uns moments o «malenconiosos i tristos» en d'altres, segons la necessitat evocada.

RETORN

Crepuscles d'or sobre la terra blanca                    
mai no veuràs la pluja inacabable             
sobre el cos nu ni l'arbre que floreix                      
en els rodals de l'odi immarcessible          
però ja saps que en les ciutats llunyanes               
dones d'algeps i dol alcen al cel                  
l'esguard glaçat i el crit d'argila fosca                  
saps que la nit esclata de remors               
com un gran cor i els morts il·luminats                
encenen llargues columnes de foc              
lents rierols de tristesa infinita.                 
No tornaràs a les ciutats llunyanes           
no has vist el món ni les albes ofeses                    
creues la nit com un orat insomne             
per corredors de llunes ofegades               
frenètics llops enlluernats voltors              

sotgen el vol d'innocents papallones.