Etiquetes

Adrià Targa Ramos (1) Agustí Bartra (3) Albert Manent (1) Albert Roig (1) Albert Vernet (1) Alexandre Plana (1) Andreu Febrer (1) Anna Gual (1) Antoni Canu (1) Antoni Pitarch (1) Antoni Prats (2) Ausiàs March (2) Bartomeu Fiol (2) Bartomeu Rosello (1) Bernat Artola (4) Blai Bonet (2) Carles Fages de Climent (1) Carles Rebassa (1) Carles Riba (2) Carles Salvador (4) Cèlia Sànchez-Mústich (1) Clementina Arderiu (2) Daniel Martínez i Ferrando (1) David Caño (1) David Castillo (1) Dolors Monserdà i Vidal (2) Elies Barberà (1) Emili Rodríguez-Bernabeu (2) Encarna Sant-Celoni i Verger (1) Enric Casasses (1) Enric Soler i Godes (2) Enric Sòria (3) Felícia Fuster (1) Feliu Formosa (1) Francesc Almela i Vives (2) Francesc Fontanella (1) Francesc Manunta (1) Francesc Parcerisas (1) Francesc Vallverdú (1) Frederic Soler (1) Gabriel Alomar (2) Gabriel Ferrater (2) Gaspar Jaén i Urban (1) Gerard Vergés (1) Guillem Cabrer (1) Guillem Colom i Ferrà (1) Isabel Garcia i Canet (1) Jacint Verdaguer (2) Jaume Creus (1) Jaume Gassull (1) Jaume Pérez Montaner (2) Jaume Pont (1) Jean Serra (1) Joan Alcover (1) Joan Baptista Campos (2) Joan Brossa (3) Joan Castellano (1) Joan Fuster (2) Joan Llacuna (1) Joan Maragall (3) Joan Margarit (2) Joan Navarro (2) Joan Roís de Corella (1) Joan Salvat-Papasseit (2) Joan Teixidor (3) Joan Timoneda (2) Joan Valls i Jordà (2) Joan Vergés (1) Joan Vinyoli (3) Joan-Vicent Clar (1) Joaquim Folguera (1) Joaquim Rubió i Ors (1) Jordi Julià (1) Jordi Llavina (1) Jordi Pàmias (1) Jordi Sarsanedas (2) Josep Antoni Ferrer i Perales (1) Josep Ballester (1) Josep Bodria (1) Josep Carner (2) Josep Lluís Abad (1) Josep Marí (1) Josep Piera (2) Josep Porcar (1) Josep Sebastià Pons (1) Josep Vicenç Foix (2) Juli Capilla (2) Laia Noguera (1) Llorenç Capellà (1) Lluís Alpera (2) Lluís Meseguer (1) Lucia Prietrelli (1) Manel Alonso i Català (2) Manel Garcia Grau (3) Manel Pitarch (1) Manel Rodríguez (1) Marc Granell (2) Margarita Ballester (2) Maria Beneyto (1) Marià Manent (2) Maria Mercè Marçal (2) Marià Villangómez (1) Mariola Nos (1) Màrius Torres (2) Marta Pessarrodona (3) Matilde Llòria (2) Miquel Bezares (2) Miquel Cardell (1) Miquel Costa i Llobera (1) Miquel Desclot (1) Miquel Duran de València (1) Miquel Martí i Pol (4) Miquel Peris i Segarra (2) Montserrat Abelló (2) Narcís Comadira (2) Nel·lo Navarro (1) Pasqual Mas i Usó (1) Patrick Gilfreu (1) Pau Sif (1) Pere Bessó González (2) Pere Gimferrer (2) Pere Pena (1) Pere Quart (2) Perejaume (1) Quima Jaume (1) Rafael Caria (1) Ramon Guillem (2) Ramon Llull (1) Romà Bernad (1) Rubén Luzón (1) Salvador Espriu (3) Salvador Iborra i Mallol (1) Salvador Jàfer (2) Silvestre Vilaplana (2) Susanna Lliberós (1) Susanna Rafart (1) Teodor Llorente (1) Teresa Pascual i Soler (1) Tomas Garcés i Miravet (1) Toni Mestre (1) Tònia Passola (1) Vicenç Altaió (1) Vicenç Llorca (2) Vicent Alonso (1) Vicent Andrés Estellés (4) Vicent Jaume Almela (1) Vicent Pau Serra i Fortuño (3) Vicent Penya (2) Vicent Salvador (1) Vicent Wenceslau Querol (1) Xavier Bru de Sala (1)

dijous, 19 de desembre de 2013

"Cinc imatges del port" - Emili Rodríguez-Bernabeu

Emili Rodríguez-Bernabeu
Emili Rodríguez-Bernabeu (Alacant, 1940) és un cardiòleg i escriptor valencià, en llengua catalana.
La seua iniciació en la literatura catalana és en l'època d'estudiant batxiller a la seua ciutat, tenint com a autor de capçalera al poeta Jacint Verdaguer. Quan es trasllada a València a estudiar Medicina, és quan pren contacte amb el grup literari congriat al voltant de l'Editorial Torre i de la Universitat de València i augmenta la seua passió per la literatura catalana.
Fruit d'aquest contacte, comença a escriure poesia formant part del grup de poetes que editaria l'antologia "Poetes Universitaris Valencians" (1962). D'aquest període són els llibres "Poemes de la fi" (1964) i "La platja", Premi València de Literatura-Poesia el 1965. Després de "La platja", s'observa en l'autor un cert acostament cap al realisme civil amb "La ciutat de la platja" (Premi Ausiàs March de poesia 1971, Gandia) i "La catacumba" (1974).
El poeta torna a Alacant, lluny dels ambients literaris valencians, el que l'empenta a promore com a jurat compromés l'eclosió de la nova generació poètica valenciana dels 70 en el Primer Premi Vicent Andrés Estellés de l'Editorial Tres i Quatre (1973), i després publica "Migjorn. Poesia jove de les comarques del Sud del País Valencià" (1977), on apareixen per primera vegada alguns noms importants de la poesia valenciana actual.
Després d'un llarg període de reflexió creativa, publica "Viatge al teu nom" (1982), amb uns plantejaments diferents als d'èpoques anteriors.Inaugura una nova època amb llibres com "Teoria del somni" (1988), "Domini del sol" (1990), "El rostre de l'amant" (1992), "Escandinàvia" (1996), "Alacant" (1998), que culminarà en "Dring" (2000), amb què guanyà el Premi Vicent Andrés Estellés de Burjassot el 1999.
Però l'activitat literària d'Emili Rodríguez-Bernabeu no es limita a la poesia, la crítica i l'assaig ideològic formen part important de la seua obra. La crítica es concreta en articles i comentaris publicats en revistes especialitzades. Pel que fa a l'assaig destaquen de temàtica general "Notícia literària d'Alacant" publicat a la Revista de Catalunya (num. 53), i de temàtica poètica "Introducció a l'Obra Poètica de Joan Valls", "Antologia poètica de Joan Valls", "L'obra literària d'Emili Boils", "Maria Ibars i Ibars, innovació o continuïtat", entre moltíssims més. Aquesta tasca crítica empentarà al Departament de Literatura Catalana de la Universitat d'Alacant nomenar-lo Professor Col.laborador Honorífic.
L'obra "Alacant contra València", un assaig on reflexiona sobre el País Valencià i les relacions entre les dues ciutats més importants del país: València i Alacant per tal de comprendre el punt de maduració de la conciència nacionanal a les comarques del sud. Amb aquesta obra guanyà el Premi Carles Rahola d'assaig de Girona el 1993. La relació entre la ciència i la literatura és altra temàtica recurrent en les reflexions de Rodríguez-Bernabeu, obres com "Ciència i literatura" (L'Illa, núm. 15) o "La clonació humana, el mite de Narcís i Roís de Corella" (Avui, 1997) són dos bons exemples.
Metge cardiòleg, de professió intensament exercida, la medicina ha tingut escassa presència en la seua obra literària, almenys des d'un punt de vista de representació formal, o evident. Només en alguns aspectes de la seua obra assagística trobem l'empremta de la seua formació mèdica.

CINC IMATGES DEL PORT

1.

Ventall de la nit a Copenhaguen


La nit replega guanys, collites,
i transforma amb bec negre el futur dels vaixells
que engronsen les voreres
amb el dolor del mar.

Sempre els colors vivíssims dels pobles mariners,
sempre l'ampla tristesa pels molls indefugibles.


2.

Inquietud


Cuques de llum,
o gestes fracassades en la foscor del dia,
reposen ignorades dintre els navilis orfes
del perill de naufragi.


3.

Retorn


Sonen les xàrcies dels velers ancorats,
i amb la certesa tornen
demà per la badia.

Vindrà l'aniversari de l'últim comiat,
tantes veus estimades que foraden l'atzar.


4.

Terrassa vora la mar


Regalima l'escuma
pels ulls, mentre els gots s'enjogassen
amb el delit del sol.

La joventut rossola
sobre l'aigua blavenca
capficant-se en els besos.



5.

Port d'origen


Després d'aquell viatge
innombrable per l'extensa ferida
plena de mar, a estones perfumada
d'una matèria de boira i de salnitre,
arribàvem ací,
país o llar d'inici,
la fondària d'entranyes on vivia aleshores
reblert d'una bondat sobtada
on els teus ulls centraven
l'univers que m'empenta,
on començava l'aigua.



 d'Escandinàvia

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada