Etiquetes

Adrià Targa Ramos (1) Agustí Bartra (3) Albert Manent (1) Albert Roig (1) Albert Vernet (1) Alexandre Plana (1) Andreu Febrer (1) Anna Gual (1) Antoni Canu (1) Antoni Pitarch (1) Antoni Prats (2) Ausiàs March (2) Bartomeu Fiol (2) Bartomeu Rosello (1) Bernat Artola (4) Blai Bonet (2) Carles Fages de Climent (1) Carles Rebassa (1) Carles Riba (2) Carles Salvador (4) Cèlia Sànchez-Mústich (1) Clementina Arderiu (2) Daniel Martínez i Ferrando (1) David Caño (1) David Castillo (1) Dolors Monserdà i Vidal (2) Elies Barberà (1) Emili Rodríguez-Bernabeu (2) Encarna Sant-Celoni i Verger (1) Enric Casasses (1) Enric Soler i Godes (2) Enric Sòria (3) Felícia Fuster (1) Feliu Formosa (1) Francesc Almela i Vives (2) Francesc Fontanella (1) Francesc Manunta (1) Francesc Parcerisas (1) Francesc Vallverdú (1) Frederic Soler (1) Gabriel Alomar (2) Gabriel Ferrater (2) Gaspar Jaén i Urban (1) Gerard Vergés (1) Guillem Cabrer (1) Guillem Colom i Ferrà (1) Isabel Garcia i Canet (1) Jacint Verdaguer (2) Jaume Creus (1) Jaume Gassull (1) Jaume Pérez Montaner (2) Jaume Pont (1) Jean Serra (1) Joan Alcover (1) Joan Baptista Campos (2) Joan Brossa (3) Joan Castellano (1) Joan Fuster (2) Joan Llacuna (1) Joan Maragall (3) Joan Margarit (2) Joan Navarro (2) Joan Roís de Corella (1) Joan Salvat-Papasseit (2) Joan Teixidor (3) Joan Timoneda (2) Joan Valls i Jordà (2) Joan Vergés (1) Joan Vinyoli (3) Joan-Vicent Clar (1) Joaquim Folguera (1) Joaquim Rubió i Ors (1) Jordi Julià (1) Jordi Llavina (1) Jordi Pàmias (1) Jordi Sarsanedas (2) Josep Antoni Ferrer i Perales (1) Josep Ballester (1) Josep Bodria (1) Josep Carner (2) Josep Lluís Abad (1) Josep Marí (1) Josep Piera (2) Josep Porcar (1) Josep Sebastià Pons (1) Josep Vicenç Foix (2) Juli Capilla (2) Laia Noguera (1) Llorenç Capellà (1) Lluís Alpera (2) Lluís Meseguer (1) Lucia Prietrelli (1) Manel Alonso i Català (2) Manel Garcia Grau (3) Manel Pitarch (1) Manel Rodríguez (1) Marc Granell (2) Margarita Ballester (2) Maria Beneyto (1) Marià Manent (2) Maria Mercè Marçal (2) Marià Villangómez (1) Mariola Nos (1) Màrius Torres (2) Marta Pessarrodona (3) Matilde Llòria (2) Miquel Bezares (2) Miquel Cardell (1) Miquel Costa i Llobera (1) Miquel Desclot (1) Miquel Duran de València (1) Miquel Martí i Pol (4) Miquel Peris i Segarra (2) Montserrat Abelló (2) Narcís Comadira (2) Nel·lo Navarro (1) Pasqual Mas i Usó (1) Patrick Gilfreu (1) Pau Sif (1) Pere Bessó González (2) Pere Gimferrer (2) Pere Pena (1) Pere Quart (2) Perejaume (1) Quima Jaume (1) Rafael Caria (1) Ramon Guillem (2) Ramon Llull (1) Romà Bernad (1) Rubén Luzón (1) Salvador Espriu (3) Salvador Iborra i Mallol (1) Salvador Jàfer (2) Silvestre Vilaplana (2) Susanna Lliberós (1) Susanna Rafart (1) Teodor Llorente (1) Teresa Pascual i Soler (1) Tomas Garcés i Miravet (1) Toni Mestre (1) Tònia Passola (1) Vicenç Altaió (1) Vicenç Llorca (2) Vicent Alonso (1) Vicent Andrés Estellés (4) Vicent Jaume Almela (1) Vicent Pau Serra i Fortuño (3) Vicent Penya (2) Vicent Salvador (1) Vicent Wenceslau Querol (1) Xavier Bru de Sala (1)

dijous, 31 d’octubre de 2013

"Brindis" - Gabriel Alomar

Gabriel Alomar
Gabriel Alomar i Villalonga (Palma, 1873 - El Caire, 1941. Poeta, prosista i assagista. Fill de Joan Alomar i Barbarín, oficial de l'exèrcit, residí fora de Mallorca: començà el batxillerat a Àvila i el continuà a l'Institut Balear, on rebé el mestratge de Gabriel Llabrés i de Pons i Gallarza. El 1888 inicià estudis de Dret, que abandonà, i de Filosofia i Lletres a Barcelona, on refermà el catalanisme, legitimat per l'amistat amb Rubió i Ors. El 1896, llicenciat en Filosofia i Lletres, s'inicià en el món periodístic, col·laborant a La Almudaina i En Figuera, on signava amb el pseudònim «Biel de la Mel». El 1898 participà a Catalònia, a La Roqueta i en la creació de Nova Palma. El 1901 es casà amb Margalida Cifre, amb la qual tengué deu fills. Fou professor auxiliar de l'Institut Balear entre 1901 i 1909 i després catedràtic de Literatura a Gijón (1911), a Figueres (1912) i novament a Palma (1920), on fou mestre de Llorenç Villalonga, Bartomeu Rosselló-Pòrcel i Cèlia Viñas. El 1904 treballà a la redacció d'El Poble Català, on signava amb el pseudònim «Fòsfor: el qui fa llum», que s'avé a la concepció messiànica de l'intel·lectual modernista.



BRINDIS

Sento, amics meus, avui florir ma vida
en la corona d'un sol jorn de llum.
L'ànima sento que em sorgeix, esvelta
com un lliri radiant.

No ho escolteu? Entorn d'aquest cenacle
s'eleva el cor d'una potent remor...
És ella, és Ella, és la Ciutat, la musa
dels meus somnis i cants.

I vosaltres sou l'ànima mateixa
que a la grandiosa massa dóna un verb;
sou la rosa selecta on se congria
l'aroma seu dispers.

Un bategar de ritmes ens rodeja.
Dels obradors és l'incessant bullir.
Vibren les lires. Les filoses s'alcen
com vares de penons.

Fumegen en la nit les xemeneies.
Palpiten dins la fosca els estandards,
¿Quin evocar de pressentides glòries
cóva dins l'avenir?

I els vostres cors, acomodant-se al ritme,
s'incorporen al càntic febrosenc,
i dirieu que es broda una altra estrofa
de foc al nostre entorn.

L'estrofa immodulable que construeixen
com les torres d'una ampla catedral,
un vent que giravolta per les vies
i un pul·lular de gents.

El dringueig del crestall té ressonàncies
de la paraula ardent que no ens diem,
i floten, tot passant, els desigs nostres
com sonar de petons...

¿Com us diria l'efusió sagrada
que per a mi desborda aquest instant?
¿Com us diria el flamejar magnífic
de l'antorxa interior?

Jo us porto, amics, d'una adormida terra
el perfum d'incensari dels meus pins,
flaire de tarongers, blancor florida
d'ametllers hivernals.

Mes també us porto, com filial ofrena,
la copa oberta del meu àvid cor,
per a que el vi de l'ideal que us crema
a gran doll hi vesseu.

Copa de l'esser meu, copa granítica
tallada en un penyal del Puig Major,
obre't sedenta com una corola,
al vi de la Ciutat!

I circula després, d'una mà a l'altra,
eucaristia d'un agap d'amor,
i hi beurem tots la sang de Catalunya
dins un vas mallorquí.

I els vostres llavis sentiran , bevent-hi,
una dolça i simbòlica sabor;
sumiran la unitat catalanesca
a travers terra i mar;

la conjunció d'una espargida raça
en el solar fervent d'una gran urb,
transfigurant la meva Barcelona
com el mur d'un Sion...

Amics, el Cigne espera... El meu navili
aparella les ales prompte al vol.
El seu ventre de cíclop ja flameja.
La banderola bat.

Que per a sempre en ma sandàlia resti
de vostres vies l'ardorosa pols,
i que el meu pit sempre conservi un hàlit
del vostre aire estrident.

Prenem comiat... Jo portaré a Mallorca,
dins la valva ambarina del vaixell,
del vostre vi simbòlic una gota
restada al fons del vas.

Una gota on fermenti l'amor nostre
com en el calze d'un diví ritual;
gota de sang materna catalana
dins un roc mallorquí.

I enllà del mar, l'escuma d'aquest brindis
s'inflamarà de nou en el meu puny,
i les colors d'un iris reflectant-s'hi
l'ungiran de claror.

Claror del vostre foc, de la lum vostra,
claror dels vostres caps i els vostres cors,
claror de la fornal i de la teia,
de caldera i de far.

Alcem els cors, tot elevant les copes,
per Catalunya i per la llibertat,
i que el sol dels nous dies ens embaumi
l'altivesa del front!


(Del llibre La columna de foc. Palma: Moll, 1973)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada