Etiquetes

Adrià Targa Ramos (1) Agustí Bartra (3) Albert Manent (1) Albert Roig (1) Albert Vernet (1) Alexandre Plana (1) Andreu Febrer (1) Anna Gual (1) Antoni Canu (1) Antoni Pitarch (1) Antoni Prats (2) Ausiàs March (2) Bartomeu Fiol (2) Bartomeu Rosello (1) Bernat Artola (4) Blai Bonet (2) Carles Fages de Climent (1) Carles Rebassa (1) Carles Riba (2) Carles Salvador (4) Cèlia Sànchez-Mústich (1) Clementina Arderiu (2) Daniel Martínez i Ferrando (1) David Caño (1) David Castillo (1) Dolors Monserdà i Vidal (2) Elies Barberà (1) Emili Rodríguez-Bernabeu (2) Encarna Sant-Celoni i Verger (1) Enric Casasses (1) Enric Soler i Godes (2) Enric Sòria (3) Felícia Fuster (1) Feliu Formosa (1) Francesc Almela i Vives (2) Francesc Fontanella (1) Francesc Manunta (1) Francesc Parcerisas (1) Francesc Vallverdú (1) Frederic Soler (1) Gabriel Alomar (2) Gabriel Ferrater (2) Gaspar Jaén i Urban (1) Gerard Vergés (1) Guillem Cabrer (1) Guillem Colom i Ferrà (1) Isabel Garcia i Canet (1) Jacint Verdaguer (2) Jaume Creus (1) Jaume Gassull (1) Jaume Pérez Montaner (2) Jaume Pont (1) Jean Serra (1) Joan Alcover (1) Joan Baptista Campos (2) Joan Brossa (3) Joan Castellano (1) Joan Fuster (2) Joan Llacuna (1) Joan Maragall (3) Joan Margarit (2) Joan Navarro (2) Joan Roís de Corella (1) Joan Salvat-Papasseit (2) Joan Teixidor (3) Joan Timoneda (2) Joan Valls i Jordà (2) Joan Vergés (1) Joan Vinyoli (3) Joan-Vicent Clar (1) Joaquim Folguera (1) Joaquim Rubió i Ors (1) Jordi Julià (1) Jordi Llavina (1) Jordi Pàmias (1) Jordi Sarsanedas (2) Josep Antoni Ferrer i Perales (1) Josep Ballester (1) Josep Bodria (1) Josep Carner (2) Josep Lluís Abad (1) Josep Marí (1) Josep Piera (2) Josep Porcar (1) Josep Sebastià Pons (1) Josep Vicenç Foix (2) Juli Capilla (2) Laia Noguera (1) Llorenç Capellà (1) Lluís Alpera (2) Lluís Meseguer (1) Lucia Prietrelli (1) Manel Alonso i Català (2) Manel Garcia Grau (3) Manel Pitarch (1) Manel Rodríguez (1) Marc Granell (2) Margarita Ballester (2) Maria Beneyto (1) Marià Manent (2) Maria Mercè Marçal (2) Marià Villangómez (1) Mariola Nos (1) Màrius Torres (2) Marta Pessarrodona (3) Matilde Llòria (2) Miquel Bezares (2) Miquel Cardell (1) Miquel Costa i Llobera (1) Miquel Desclot (1) Miquel Duran de València (1) Miquel Martí i Pol (4) Miquel Peris i Segarra (2) Montserrat Abelló (2) Narcís Comadira (2) Nel·lo Navarro (1) Pasqual Mas i Usó (1) Patrick Gilfreu (1) Pau Sif (1) Pere Bessó González (2) Pere Gimferrer (2) Pere Pena (1) Pere Quart (2) Perejaume (1) Quima Jaume (1) Rafael Caria (1) Ramon Guillem (2) Ramon Llull (1) Romà Bernad (1) Rubén Luzón (1) Salvador Espriu (3) Salvador Iborra i Mallol (1) Salvador Jàfer (2) Silvestre Vilaplana (2) Susanna Lliberós (1) Susanna Rafart (1) Teodor Llorente (1) Teresa Pascual i Soler (1) Tomas Garcés i Miravet (1) Toni Mestre (1) Tònia Passola (1) Vicenç Altaió (1) Vicenç Llorca (2) Vicent Alonso (1) Vicent Andrés Estellés (4) Vicent Jaume Almela (1) Vicent Pau Serra i Fortuño (3) Vicent Penya (2) Vicent Salvador (1) Vicent Wenceslau Querol (1) Xavier Bru de Sala (1)

dijous, 1 d’agost de 2013

"Zona Zero" - Josep Piera

Josep Piera
Josep Piera (Beniopa, La Safor, 1947) és poeta i narrador. La qualitat de la seva obra el situen des de molt jove com uns dels representants més destacats de la Generació dels 70 al País Valencià. Impulsor d'activitats culturals -"L'Any del Tirant"- i de revistes literàries -Cairell-, va guanyar el 1979 el premi Carles Riba de poesia, amb El somriure de l'herba, per a publicar més tard títols com Brutícia (1981), Maremar (1985) o Dictats d'amors (1991), una recopilació de la seva obra en vers.






ZONA ZERO

Aquest món no té salvació.
La mort munta un cavall en el blau cel, en silenci.
Pinkhas Sadé

En temps de crisi, els poetes perden les paraules.
Enmig del foc, algú tremola davant un cel de fum.
Aquest món no té salvació.
La mort munta un cavall al cel.
Les dones, a l’Orient ―diu algú―, viuen
sense saber res, rentant la roba
al riu, o anant al pou a buscar aigua
sota el sol. Elles ploren
pels seus fills morts, sota vels endolats
de fa molts anys. Ploren a crits, o en silenci.
Saben plorar, aquelles dones totes ulls.
La mort munta un cavall en el cel blau.
Un xiquet que volia ser aviador i somiava
amb ser l’heroi alat en una batalla de pel·lícula,
davant l’impacte aterridor, diu, innocent,
al pare: Papa, que han ferit el pilot?
En silenci, el pare agafa fort el nen, l’abraça,
i se l’endú corrents a casa per a mirar a la tv
el que no pot veure davant, en viu i en mort,
de tant horror. Una dona diu:
La meua filla caminava per un carrer
recobert de cendres humanes, i plorava cridant
sense parar: mama, mama..., com un bebé.
Com una nena palestina, o jueva, podria dir.
Aquest món no té salvació.
La mort munta un cavall negre en el cel blau.
Diu un jove: Ara respirem el fum 
dels morts i el retenim dins dels pulmons
com quan, de vius, els abraçàvem amb tota l’alegria;
així, ens els sentim endins, els respirem l’ànima
com abans compartíem joiosament els cossos.
Aquest món no té salvació.
Veient com cau en flames, ara enderrocs i pols,
la superba vanitat humana, clame de desesper
davant la pira-altar a l’únic Déu de tots:
Pietat, Senyor, tingueu pietat del món.
La mort munta un cavall en el cel gris.
Nova York, Nova York,
capital del dolor,
capital del desig,
capital de la por,
capital del no res
i del tot, Nova York,
Nova York de la pols,
Nova York de la mort,
aquest buit infernal t’ha convertit en la Jerusalem d’ara.

Ara, doncs, que ja ha parlat la mort, ara

és l’hora de deixar parlar la vida.

1 comentari: