Etiquetes

Adrià Targa Ramos (1) Agustí Bartra (3) Albert Manent (1) Albert Roig (1) Albert Vernet (1) Alexandre Plana (1) Andreu Febrer (1) Anna Gual (1) Antoni Canu (1) Antoni Pitarch (1) Antoni Prats (2) Ausiàs March (2) Bartomeu Fiol (2) Bartomeu Rosello (1) Bernat Artola (4) Blai Bonet (2) Carles Fages de Climent (1) Carles Rebassa (1) Carles Riba (2) Carles Salvador (4) Cèlia Sànchez-Mústich (1) Clementina Arderiu (2) Daniel Martínez i Ferrando (1) David Caño (1) David Castillo (1) Dolors Monserdà i Vidal (2) Elies Barberà (1) Emili Rodríguez-Bernabeu (2) Encarna Sant-Celoni i Verger (1) Enric Casasses (1) Enric Soler i Godes (2) Enric Sòria (3) Felícia Fuster (1) Feliu Formosa (1) Francesc Almela i Vives (2) Francesc Fontanella (1) Francesc Manunta (1) Francesc Parcerisas (1) Francesc Vallverdú (1) Frederic Soler (1) Gabriel Alomar (2) Gabriel Ferrater (2) Gaspar Jaén i Urban (1) Gerard Vergés (1) Guillem Cabrer (1) Guillem Colom i Ferrà (1) Isabel Garcia i Canet (1) Jacint Verdaguer (2) Jaume Creus (1) Jaume Gassull (1) Jaume Pérez Montaner (2) Jaume Pont (1) Jean Serra (1) Joan Alcover (1) Joan Baptista Campos (2) Joan Brossa (3) Joan Castellano (1) Joan Fuster (2) Joan Llacuna (1) Joan Maragall (3) Joan Margarit (2) Joan Navarro (2) Joan Roís de Corella (1) Joan Salvat-Papasseit (2) Joan Teixidor (3) Joan Timoneda (2) Joan Valls i Jordà (2) Joan Vergés (1) Joan Vinyoli (3) Joan-Vicent Clar (1) Joaquim Folguera (1) Joaquim Rubió i Ors (1) Jordi Julià (1) Jordi Llavina (1) Jordi Pàmias (1) Jordi Sarsanedas (2) Josep Antoni Ferrer i Perales (1) Josep Ballester (1) Josep Bodria (1) Josep Carner (2) Josep Lluís Abad (1) Josep Marí (1) Josep Piera (2) Josep Porcar (1) Josep Sebastià Pons (1) Josep Vicenç Foix (2) Juli Capilla (2) Laia Noguera (1) Llorenç Capellà (1) Lluís Alpera (2) Lluís Meseguer (1) Lucia Prietrelli (1) Manel Alonso i Català (2) Manel Garcia Grau (3) Manel Pitarch (1) Manel Rodríguez (1) Marc Granell (2) Margarita Ballester (2) Maria Beneyto (1) Marià Manent (2) Maria Mercè Marçal (2) Marià Villangómez (1) Mariola Nos (1) Màrius Torres (2) Marta Pessarrodona (3) Matilde Llòria (2) Miquel Bezares (2) Miquel Cardell (1) Miquel Costa i Llobera (1) Miquel Desclot (1) Miquel Duran de València (1) Miquel Martí i Pol (4) Miquel Peris i Segarra (2) Montserrat Abelló (2) Narcís Comadira (2) Nel·lo Navarro (1) Pasqual Mas i Usó (1) Patrick Gilfreu (1) Pau Sif (1) Pere Bessó González (2) Pere Gimferrer (2) Pere Pena (1) Pere Quart (2) Perejaume (1) Quima Jaume (1) Rafael Caria (1) Ramon Guillem (2) Ramon Llull (1) Romà Bernad (1) Rubén Luzón (1) Salvador Espriu (3) Salvador Iborra i Mallol (1) Salvador Jàfer (2) Silvestre Vilaplana (2) Susanna Lliberós (1) Susanna Rafart (1) Teodor Llorente (1) Teresa Pascual i Soler (1) Tomas Garcés i Miravet (1) Toni Mestre (1) Tònia Passola (1) Vicenç Altaió (1) Vicenç Llorca (2) Vicent Alonso (1) Vicent Andrés Estellés (4) Vicent Jaume Almela (1) Vicent Pau Serra i Fortuño (3) Vicent Penya (2) Vicent Salvador (1) Vicent Wenceslau Querol (1) Xavier Bru de Sala (1)

dilluns, 10 de juny de 2013

"Insula Avalonis" - Miquel Cardell

Miquel Cardell
Miquel Cardell i Santandreu nascut a Llucmajor, Mallorca, el 1958 és un poeta i periodista radiofònic mallorquí.
Estudià ciències de la informació a la Universitat de Barcelona. Ha treballat com a periodista radiofònic de temes de divulgació cultural a l'emissora de les Illes Balears de Ràdio Nacional d'Espanya (RNE), en la qual ha dirigit l'espai diari Total 4. També ha col·laborat regularment en diverses publicacions periòdiques, com ara Llucmajor de Pinte en Ample.
Ha publicat els reculls de poesia Elegia de Grumers (1978), Magazine (1983), Instamàtic (1990), Tebeo (1992), Material de calendari (1993), Sota la volta de ferro (2000), Les terrasses d'Avalon (2008), guardonat amb el premi Cavall Verd-Josep M. Llompart del 2009 i Les barques de la boira (2011), premi de Poesia Ciutat de Palma Joan Alcover del 2010.


INSULA AVALONIS

1.

Temps aturat de barques i gavines.
El vent a l'arenal, empenyent les savines,
ha romàs pres a un gest de llenya morta
que es vincla en l'abraçada del seu alè de sal.

Qui sap si es pot guardar l'ànima estorta,
amb tant de foc, sota el pes d'aquest blau.
Doncs tant se val. O no. Per quina porta
ha d'arribar, i què serà, i des d'on,
el que esperam a la blanca Avalon?

5.

Reposa Artús entre memòria i ànsia.
Tot ara és gris i la claror s'esquinça
talment un cavall blanc que entre les torxes
d'una ciutat alquímica de sutge
somiàs alicorns,
pàgines de llunari miniades,
la verdor certa d'un cortó d'alfals
on es despullen les donzelles blanques,
tendres cercant abraçar-se a l'escalf,
al pur batec de l'animal angèlic,
com si la mà no hagués de girar full,
no hagués d'obrir la pàgina boscosa,
sangonent, de l'emboscat.

Reposa Artús i la claror s'esquinça,
poltre de foc en terra de filferros,
destrer tot papallones que ha d'abatre,
floc contra floc, la neu depredadora.

Reposa Artús en terra de filferros.
Entre pedra i escuma dorm i calla.

11.
...totes les alimares a l'abast.
Bartomeu Fiol

Quin llamp del cel, quina espira
esperam que véngui a encendre
les alimares secretes,
les foganyes amagades,
els tions que amuntegam,
persistents, ferits per l'ànsia?

Si en colgam la caliuera,
treurà el vidre de la sorra?
courà el gest antropomòrfic del relleu pastat amb fang
de paraules, durarà com un jardí subterrani
—flors d'escalf— entre la cendra?

Quan l'ullal del vent esqueixi
les esteles d'Avalon, malgirbades i malcuites
sota el sol, a les terrasses
o als arenals on escriuen,
trespolejant, les gavines,
auguris cada matí
que a la tarda ratifiquen amb llur vol cuneïforme,

hi quedarà una ala d'ombra
del callat sentit que un dia
somiaren desvelar,
o al·ludir, quasi fingint-lo,
en un vol, en una empremta?

13.
S'alcen allà, dels vials de la Nit i del Dia, les portes.
Parmènides/Joan Ferraté

Des del llindar on els camins es creuen
del dia i de la nit, des d'on s'aixeca
amb dits de rosa l'alicorn del somni
sobre la mar vinosa de l'exili,
arriben els vaixells, i ja se'n tornen
pels laberints del dia i de la nit.

En saps màstils gronxant-se a viaranys
d'argent lunar com animals que dormen
pensant el temps, i enlluernades veles
sobre el vidre quiet, en el vertigen
transparent d'un migdia
de corbs marins.
En arribar la tarda
et troben sempre els motors de les barques
dels pescadors, com vells costums que tornen
amb contraban ocult sota coberta
i un defallent tresor en cubells de plàstic.

Des del llindar on neixerà la música,
silenci, so, pressentiment encara,
des del desfici
d'un ara incert, l'instant de foc proclames,
l'instant de neu, el pètal dins la boira,
i la llavor que encén les alimares
amb fruits de set,
brull d'un gemec que arrela
prop del llindar on els camins es creuen
i com un llamp ens crema amb tatuatges
que provam de transcriure a les esteles
dibuixant-hi la mar, quan ja l'esborra
l'aigua de la memòria i la transforma
en un eco de mots o pampallugues
a bassiots on l'oblit cristal·litza
en flors de sal, en faules que ressonen
a l'entreforc on els camins es creuen

i mai no es toquen.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada