Etiquetes

Adrià Targa Ramos (1) Agustí Bartra (3) Albert Manent (1) Albert Roig (1) Albert Vernet (1) Alexandre Plana (1) Andreu Febrer (1) Anna Gual (1) Antoni Canu (1) Antoni Pitarch (1) Antoni Prats (2) Ausiàs March (2) Bartomeu Fiol (2) Bartomeu Rosello (1) Bernat Artola (4) Blai Bonet (2) Carles Fages de Climent (1) Carles Rebassa (1) Carles Riba (2) Carles Salvador (4) Cèlia Sànchez-Mústich (1) Clementina Arderiu (2) Daniel Martínez i Ferrando (1) David Caño (1) David Castillo (1) Dolors Monserdà i Vidal (2) Elies Barberà (1) Emili Rodríguez-Bernabeu (2) Encarna Sant-Celoni i Verger (1) Enric Casasses (1) Enric Soler i Godes (2) Enric Sòria (3) Felícia Fuster (1) Feliu Formosa (1) Francesc Almela i Vives (2) Francesc Fontanella (1) Francesc Manunta (1) Francesc Parcerisas (1) Francesc Vallverdú (1) Frederic Soler (1) Gabriel Alomar (2) Gabriel Ferrater (2) Gaspar Jaén i Urban (1) Gerard Vergés (1) Guillem Cabrer (1) Guillem Colom i Ferrà (1) Isabel Garcia i Canet (1) Jacint Verdaguer (2) Jaume Creus (1) Jaume Gassull (1) Jaume Pérez Montaner (2) Jaume Pont (1) Jean Serra (1) Joan Alcover (1) Joan Baptista Campos (2) Joan Brossa (3) Joan Castellano (1) Joan Fuster (2) Joan Llacuna (1) Joan Maragall (3) Joan Margarit (2) Joan Navarro (2) Joan Roís de Corella (1) Joan Salvat-Papasseit (2) Joan Teixidor (3) Joan Timoneda (2) Joan Valls i Jordà (2) Joan Vergés (1) Joan Vinyoli (3) Joan-Vicent Clar (1) Joaquim Folguera (1) Joaquim Rubió i Ors (1) Jordi Julià (1) Jordi Llavina (1) Jordi Pàmias (1) Jordi Sarsanedas (2) Josep Antoni Ferrer i Perales (1) Josep Ballester (1) Josep Bodria (1) Josep Carner (2) Josep Lluís Abad (1) Josep Marí (1) Josep Piera (2) Josep Porcar (1) Josep Sebastià Pons (1) Josep Vicenç Foix (2) Juli Capilla (2) Laia Noguera (1) Llorenç Capellà (1) Lluís Alpera (2) Lluís Meseguer (1) Lucia Prietrelli (1) Manel Alonso i Català (2) Manel Garcia Grau (3) Manel Pitarch (1) Manel Rodríguez (1) Marc Granell (2) Margarita Ballester (2) Maria Beneyto (1) Marià Manent (2) Maria Mercè Marçal (2) Marià Villangómez (1) Mariola Nos (1) Màrius Torres (2) Marta Pessarrodona (3) Matilde Llòria (2) Miquel Bezares (2) Miquel Cardell (1) Miquel Costa i Llobera (1) Miquel Desclot (1) Miquel Duran de València (1) Miquel Martí i Pol (4) Miquel Peris i Segarra (2) Montserrat Abelló (2) Narcís Comadira (2) Nel·lo Navarro (1) Pasqual Mas i Usó (1) Patrick Gilfreu (1) Pau Sif (1) Pere Bessó González (2) Pere Gimferrer (2) Pere Pena (1) Pere Quart (2) Perejaume (1) Quima Jaume (1) Rafael Caria (1) Ramon Guillem (2) Ramon Llull (1) Romà Bernad (1) Rubén Luzón (1) Salvador Espriu (3) Salvador Iborra i Mallol (1) Salvador Jàfer (2) Silvestre Vilaplana (2) Susanna Lliberós (1) Susanna Rafart (1) Teodor Llorente (1) Teresa Pascual i Soler (1) Tomas Garcés i Miravet (1) Toni Mestre (1) Tònia Passola (1) Vicenç Altaió (1) Vicenç Llorca (2) Vicent Alonso (1) Vicent Andrés Estellés (4) Vicent Jaume Almela (1) Vicent Pau Serra i Fortuño (3) Vicent Penya (2) Vicent Salvador (1) Vicent Wenceslau Querol (1) Xavier Bru de Sala (1)

divendres, 29 de març de 2013

"Professió de fe" - Josep Bodria



Josep Bodria i Roig (València, 1842 - Alcoi, 1912), fou un poeta i escriptor valencià. Estudià a l'Acadèmia de Belles Arts de València i després treballà al taller artístic de Josep Grollo. Des de 1863 es dedicà a la restauració de pintures i quadres religiosos i, a partir de 1872, começà a publicar poesies en valencià. Primer publicaria a La Ilustració Popular Económica, més endavant ho faria a Lo Rat Penat, Periòdich Lliterari Quincenal, Almanaque de Las Provincias, Lo Gay Saber, La Degollá, etc.
Fou un membre en actiu de la Renaixença valenciana, part del grup progressita de Constantí Llombart i particià en la fundació de Lo Rat Penat.





PROFESSIÓ DE FE


Feixuga i sense gales sentí mon cor un dia
la musa dolça i tendra del valencià verger:
los ritmes del gran mestre* donaren-li harmonia,
les Illes d’or sos càntics, ses trobes Verdaguer.

Ni em plau, ni vull saber-ho, si sóc o no poeta;
jo cante segons pensa i sent lo meu bon cor,
i vixc humil i pobre, com viu la violeta,
donant perfums a l’arbre que aniua mon amor.

Jamai podrà ma llira somniar les notes belles
dels cants que m’afalaguen i adormen l’esperit,
puix semblen cors dolcíssims de citres i donzelles
que em pugen fins la glòria deixant-me embadalit.

Jo cante sense notes les gestes de la terra,
costums, estils i faules del poble valencià,
i escric en esta parla, que hui tothom desterra...;
si fóra de Castella, cantara en castellà.

Vullc viure en la barraca voltada de bardissa
que guarde de mos pares i embaumen los rosers;
anar tots los diumenges tranquil al poble a missa;
demprés, a recrear-me dels camps en los quefers.

No vullc saber dels hòmens com pensen ni què volen:
los uns la llum demanen, los altres la foscor;
jo enmig de tants de dubtes que a l’ànima condolen
baix l’arbre sant m’ampare de pàtria, fe i amor.

Vullc víurer a soletes, ab ma volguda esposa;
ab ella me pareixen los jorns sempre novells;
del món i ses follies, ja tot me dóna nosa;
deixeu-me que el cor vole, com volen los aucells!


* L’eximi poeta D. Teodor Llorente.
  
Josep BODRIA, Roselles, València, 1895.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada