Etiquetes

Adrià Targa Ramos (1) Agustí Bartra (3) Albert Manent (1) Albert Roig (1) Albert Vernet (1) Alexandre Plana (1) Andreu Febrer (1) Anna Gual (1) Antoni Canu (1) Antoni Pitarch (1) Antoni Prats (2) Ausiàs March (2) Bartomeu Fiol (2) Bartomeu Rosello (1) Bernat Artola (4) Blai Bonet (2) Carles Fages de Climent (1) Carles Rebassa (1) Carles Riba (2) Carles Salvador (4) Cèlia Sànchez-Mústich (1) Clementina Arderiu (2) Daniel Martínez i Ferrando (1) David Caño (1) David Castillo (1) Dolors Monserdà i Vidal (2) Elies Barberà (1) Emili Rodríguez-Bernabeu (2) Encarna Sant-Celoni i Verger (1) Enric Casasses (1) Enric Soler i Godes (2) Enric Sòria (3) Felícia Fuster (1) Feliu Formosa (1) Francesc Almela i Vives (2) Francesc Fontanella (1) Francesc Manunta (1) Francesc Parcerisas (1) Francesc Vallverdú (1) Frederic Soler (1) Gabriel Alomar (2) Gabriel Ferrater (2) Gaspar Jaén i Urban (1) Gerard Vergés (1) Guillem Cabrer (1) Guillem Colom i Ferrà (1) Isabel Garcia i Canet (1) Jacint Verdaguer (2) Jaume Creus (1) Jaume Gassull (1) Jaume Pérez Montaner (2) Jaume Pont (1) Jean Serra (1) Joan Alcover (1) Joan Baptista Campos (2) Joan Brossa (3) Joan Castellano (1) Joan Fuster (2) Joan Llacuna (1) Joan Maragall (3) Joan Margarit (2) Joan Navarro (2) Joan Roís de Corella (1) Joan Salvat-Papasseit (2) Joan Teixidor (3) Joan Timoneda (2) Joan Valls i Jordà (2) Joan Vergés (1) Joan Vinyoli (3) Joan-Vicent Clar (1) Joaquim Folguera (1) Joaquim Rubió i Ors (1) Jordi Julià (1) Jordi Llavina (1) Jordi Pàmias (1) Jordi Sarsanedas (2) Josep Antoni Ferrer i Perales (1) Josep Ballester (1) Josep Bodria (1) Josep Carner (2) Josep Lluís Abad (1) Josep Marí (1) Josep Piera (2) Josep Porcar (1) Josep Sebastià Pons (1) Josep Vicenç Foix (2) Juli Capilla (2) Laia Noguera (1) Llorenç Capellà (1) Lluís Alpera (2) Lluís Meseguer (1) Lucia Prietrelli (1) Manel Alonso i Català (2) Manel Garcia Grau (3) Manel Pitarch (1) Manel Rodríguez (1) Marc Granell (2) Margarita Ballester (2) Maria Beneyto (1) Marià Manent (2) Maria Mercè Marçal (2) Marià Villangómez (1) Mariola Nos (1) Màrius Torres (2) Marta Pessarrodona (3) Matilde Llòria (2) Miquel Bezares (2) Miquel Cardell (1) Miquel Costa i Llobera (1) Miquel Desclot (1) Miquel Duran de València (1) Miquel Martí i Pol (4) Miquel Peris i Segarra (2) Montserrat Abelló (2) Narcís Comadira (2) Nel·lo Navarro (1) Pasqual Mas i Usó (1) Patrick Gilfreu (1) Pau Sif (1) Pere Bessó González (2) Pere Gimferrer (2) Pere Pena (1) Pere Quart (2) Perejaume (1) Quima Jaume (1) Rafael Caria (1) Ramon Guillem (2) Ramon Llull (1) Romà Bernad (1) Rubén Luzón (1) Salvador Espriu (3) Salvador Iborra i Mallol (1) Salvador Jàfer (2) Silvestre Vilaplana (2) Susanna Lliberós (1) Susanna Rafart (1) Teodor Llorente (1) Teresa Pascual i Soler (1) Tomas Garcés i Miravet (1) Toni Mestre (1) Tònia Passola (1) Vicenç Altaió (1) Vicenç Llorca (2) Vicent Alonso (1) Vicent Andrés Estellés (4) Vicent Jaume Almela (1) Vicent Pau Serra i Fortuño (3) Vicent Penya (2) Vicent Salvador (1) Vicent Wenceslau Querol (1) Xavier Bru de Sala (1)

divendres, 8 de març de 2013

"No hi ha al món major dolor..." - Joan Timoneda


Joan Timoneda

Joan Timoneda (València, 1518/20 — València, 1583)
Escriptor i editor. Des del 1550 o 1553 edità un gran nombre de plecs poètics solts (dels conservats, dos són catalans i bilingües altres dos) i diversos cançoners de destinació popular, amb obres originals, alienes i arranjades, i amb d'altres d'estil tradicional (els bilingües Cancionero llamado Flor de enamorados, 1556-57, i Sarao de Amor, 1561; El cabañero, 1570; Dechado de colores, Enredo de amor, Guisadillo de amor i El truhanesco, 1573; Danza de galanes; Villete de amor). Divulgà romanços propis, tradicionals i d'altri (Flor de enamorados, Sarao, les quatre Rosas de romances, 1573).


NO HI HA AL MÓN MAJOR DOLOR...

No hi ha al món major dolor
ni més igual que el morir,
com del que és ferit d’amor
i no es gosa descobrir.

Dos mil pensaments lo maten
ab dolor molt desigual;
dos mil combats lo combaten,
tostemps cobrint lo seu mal:
no hi ha al món mal tan pitjor
ni més tan fort de sofrir,
com del que és ferit d’amor
i no es gosa descobrir.

La vida porta avorrida
pensant en la que tant ama,
desitjant perdre la vida
per no danyar-li la fama:
no pot ser major temor,
quan bé es vulla discernir,
com del que és ferit d’amor
i no es gosa descobrir.

Lo cor té mig travessat,
ferit de dos mil llançades,
sens poder ésser curat
sinó per qui són donades:
no hi ha ningun mal pitjor,
vent que no el poden guarir,
com del que és ferit d’amor
i no es gosa descobrir.

Flor d'Enamorats és el més original dels cançoners que va compilar Joan de Timoneda (1518-1583) durant el Renaixement. D'aquest cançoner s'han trobat fins a nou edicions posteriors, a més de la de Timoneda i a Barcelona, cosa que indicaria ben a les clares l'encert del recull [1], on figuren, a més, un bon grapat de textos poètics en valencià, alguns dels quals se suposen originals de Timoneda, que van ser publicats l'any 1971 per Joan Fuster. Flor d'enamorats és un cançoner elaborat a València, que consta de poemes en català i en castellà.

El tema general del cançoner és la seducció amorosa. Els poemes contenen els costums amatoris generalitzats a la ciutat de València de l'època. L'obra mostra, al costat d'elements populistes, elements propis de la tradició com són els temes característics dels trobadors (debat entre els ulls i el cor), la imatge ausiasmarquiana de les sagetes de l'amor o la discussió sobre la capacitat amatòria dels vells i dels joves.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada