Etiquetes

Adrià Targa Ramos (1) Agustí Bartra (3) Albert Manent (1) Albert Roig (1) Albert Vernet (1) Alexandre Plana (1) Andreu Febrer (1) Anna Gual (1) Antoni Canu (1) Antoni Pitarch (1) Antoni Prats (2) Ausiàs March (2) Bartomeu Fiol (2) Bartomeu Rosello (1) Bernat Artola (4) Blai Bonet (2) Carles Fages de Climent (1) Carles Rebassa (1) Carles Riba (2) Carles Salvador (4) Cèlia Sànchez-Mústich (1) Clementina Arderiu (2) Daniel Martínez i Ferrando (1) David Caño (1) David Castillo (1) Dolors Monserdà i Vidal (2) Elies Barberà (1) Emili Rodríguez-Bernabeu (2) Encarna Sant-Celoni i Verger (1) Enric Casasses (1) Enric Soler i Godes (2) Enric Sòria (3) Felícia Fuster (1) Feliu Formosa (1) Francesc Almela i Vives (2) Francesc Fontanella (1) Francesc Manunta (1) Francesc Parcerisas (1) Francesc Vallverdú (1) Frederic Soler (1) Gabriel Alomar (2) Gabriel Ferrater (2) Gaspar Jaén i Urban (1) Gerard Vergés (1) Guillem Cabrer (1) Guillem Colom i Ferrà (1) Isabel Garcia i Canet (1) Jacint Verdaguer (2) Jaume Creus (1) Jaume Gassull (1) Jaume Pérez Montaner (2) Jaume Pont (1) Jean Serra (1) Joan Alcover (1) Joan Baptista Campos (2) Joan Brossa (3) Joan Castellano (1) Joan Fuster (2) Joan Llacuna (1) Joan Maragall (3) Joan Margarit (2) Joan Navarro (2) Joan Roís de Corella (1) Joan Salvat-Papasseit (2) Joan Teixidor (3) Joan Timoneda (2) Joan Valls i Jordà (2) Joan Vergés (1) Joan Vinyoli (3) Joan-Vicent Clar (1) Joaquim Folguera (1) Joaquim Rubió i Ors (1) Jordi Julià (1) Jordi Llavina (1) Jordi Pàmias (1) Jordi Sarsanedas (2) Josep Antoni Ferrer i Perales (1) Josep Ballester (1) Josep Bodria (1) Josep Carner (2) Josep Lluís Abad (1) Josep Marí (1) Josep Piera (2) Josep Porcar (1) Josep Sebastià Pons (1) Josep Vicenç Foix (2) Juli Capilla (2) Laia Noguera (1) Llorenç Capellà (1) Lluís Alpera (2) Lluís Meseguer (1) Lucia Prietrelli (1) Manel Alonso i Català (2) Manel Garcia Grau (3) Manel Pitarch (1) Manel Rodríguez (1) Marc Granell (2) Margarita Ballester (2) Maria Beneyto (1) Marià Manent (2) Maria Mercè Marçal (2) Marià Villangómez (1) Mariola Nos (1) Màrius Torres (2) Marta Pessarrodona (3) Matilde Llòria (2) Miquel Bezares (2) Miquel Cardell (1) Miquel Costa i Llobera (1) Miquel Desclot (1) Miquel Duran de València (1) Miquel Martí i Pol (4) Miquel Peris i Segarra (2) Montserrat Abelló (2) Narcís Comadira (2) Nel·lo Navarro (1) Pasqual Mas i Usó (1) Patrick Gilfreu (1) Pau Sif (1) Pere Bessó González (2) Pere Gimferrer (2) Pere Pena (1) Pere Quart (2) Perejaume (1) Quima Jaume (1) Rafael Caria (1) Ramon Guillem (2) Ramon Llull (1) Romà Bernad (1) Rubén Luzón (1) Salvador Espriu (3) Salvador Iborra i Mallol (1) Salvador Jàfer (2) Silvestre Vilaplana (2) Susanna Lliberós (1) Susanna Rafart (1) Teodor Llorente (1) Teresa Pascual i Soler (1) Tomas Garcés i Miravet (1) Toni Mestre (1) Tònia Passola (1) Vicenç Altaió (1) Vicenç Llorca (2) Vicent Alonso (1) Vicent Andrés Estellés (4) Vicent Jaume Almela (1) Vicent Pau Serra i Fortuño (3) Vicent Penya (2) Vicent Salvador (1) Vicent Wenceslau Querol (1) Xavier Bru de Sala (1)

dimarts, 26 de març de 2013

"La primavera pública" - Blai Bonet

Blai Bonet

Blai Bonet i Rigo (Santanyí, Mallorca, 10 de desembre de 1926 - 21 de desembre de 1997) fou un poeta i escriptor mallorquí. Quan tenia 10 anys va ingressar al seminari de Palma per iniciar els seus estudis eclesiàstics. El 1947 va patir una greu tuberculosi pulmonar, que l'obligà a abandonar el seminari i que va marcar tant la seva vida personal com literària. Aquesta malaltia el va fer estar ingressat durant un temps a Caubet, on va començar a escriure la novel·la El mar. Aquesta novel·la va ser Premi Joanot Martorell el 1957 i va ser portada al cinema el 2000 per Agustí Villaronga.
Al sanatori també va començar a escriure els dos primers poemaris: Quatre poemes de setmana santa (1950) i Entre el coral i l'espiga (1952).
Fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya el 1990 i amb el Premi Ramon Llull del Govern Balear l'any 1998.

PRIMAVERA PÚBLICA

Al pati emblanquinat darrera els vidres,
els tres geranis amb alguna flor
són verds i humits entre les caputxines.
Les parets seques de les cases
són tot blanques de sol entre les revellides
soques negres d’aquesta parra vella,
no verda encara però deixondida.

Darrera les tres tàpies on la humitat verdeja,
les espines de ser cartró civil aguanto,
sepultat voluntari, entre el silenci
de les vermelles, verdes tanques grises.

Home amb en Blai per endavant, camino
ajudat per un llapis, Blai que parla
sempre després de Déu, Blai sempre escrit,
com la terra que mai no fuig com l’herba
i que sobre el paper sempre és definitiva.

Avui el cor és antic com el solc, com el vers,
i l’aparició de tantes margarides
a nivell del número de les sabates.
El cansament d’aquesta poesia, tan fina
com la gossa eivissenca, és la meva cadira:
avui sóc l’home, vell com un soldat
que al front vol mirar encara la porta de les liles.

I jo, l’emblanquinat com una casa nova,
rematat amb la creu i amb el nom que em persigna,
he d’anomenar l’om i el plàtan de la taula,
i la fam que té el pa per a fer de no res el meu dia
de la vida; un cartró on s’emmirallin
la corda de l’escrit i el plor de l’alegria.

Sóc fill de Déu i estic fotut. Paraula.
Si contemplo els geranis, em cria corbs la vista,
perquè tinc Déu i terra i no tinc hora.
Menjo silenci: la paraula neta.
Mentre miro el capvespre violeta,
com qui contempla un ganivet i plora.

Blai BONET, L'Evangeli segons un de tants, Ed. Proa, Barcelona, 1967.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada