Etiquetes

Adrià Targa Ramos (1) Agustí Bartra (3) Albert Manent (1) Albert Roig (1) Albert Vernet (1) Alexandre Plana (1) Andreu Febrer (1) Anna Gual (1) Antoni Canu (1) Antoni Pitarch (1) Antoni Prats (2) Ausiàs March (2) Bartomeu Fiol (2) Bartomeu Rosello (1) Bernat Artola (4) Blai Bonet (2) Carles Fages de Climent (1) Carles Rebassa (1) Carles Riba (2) Carles Salvador (4) Cèlia Sànchez-Mústich (1) Clementina Arderiu (2) Daniel Martínez i Ferrando (1) David Caño (1) David Castillo (1) Dolors Monserdà i Vidal (2) Elies Barberà (1) Emili Rodríguez-Bernabeu (2) Encarna Sant-Celoni i Verger (1) Enric Casasses (1) Enric Soler i Godes (2) Enric Sòria (3) Felícia Fuster (1) Feliu Formosa (1) Francesc Almela i Vives (2) Francesc Fontanella (1) Francesc Manunta (1) Francesc Parcerisas (1) Francesc Vallverdú (1) Frederic Soler (1) Gabriel Alomar (2) Gabriel Ferrater (2) Gaspar Jaén i Urban (1) Gerard Vergés (1) Guillem Cabrer (1) Guillem Colom i Ferrà (1) Isabel Garcia i Canet (1) Jacint Verdaguer (2) Jaume Creus (1) Jaume Gassull (1) Jaume Pérez Montaner (2) Jaume Pont (1) Jean Serra (1) Joan Alcover (1) Joan Baptista Campos (2) Joan Brossa (3) Joan Castellano (1) Joan Fuster (2) Joan Llacuna (1) Joan Maragall (3) Joan Margarit (2) Joan Navarro (2) Joan Roís de Corella (1) Joan Salvat-Papasseit (2) Joan Teixidor (3) Joan Timoneda (2) Joan Valls i Jordà (2) Joan Vergés (1) Joan Vinyoli (3) Joan-Vicent Clar (1) Joaquim Folguera (1) Joaquim Rubió i Ors (1) Jordi Julià (1) Jordi Llavina (1) Jordi Pàmias (1) Jordi Sarsanedas (2) Josep Antoni Ferrer i Perales (1) Josep Ballester (1) Josep Bodria (1) Josep Carner (2) Josep Lluís Abad (1) Josep Marí (1) Josep Piera (2) Josep Porcar (1) Josep Sebastià Pons (1) Josep Vicenç Foix (2) Juli Capilla (2) Laia Noguera (1) Llorenç Capellà (1) Lluís Alpera (2) Lluís Meseguer (1) Lucia Prietrelli (1) Manel Alonso i Català (2) Manel Garcia Grau (3) Manel Pitarch (1) Manel Rodríguez (1) Marc Granell (2) Margarita Ballester (2) Maria Beneyto (1) Marià Manent (2) Maria Mercè Marçal (2) Marià Villangómez (1) Mariola Nos (1) Màrius Torres (2) Marta Pessarrodona (3) Matilde Llòria (2) Miquel Bezares (2) Miquel Cardell (1) Miquel Costa i Llobera (1) Miquel Desclot (1) Miquel Duran de València (1) Miquel Martí i Pol (4) Miquel Peris i Segarra (2) Montserrat Abelló (2) Narcís Comadira (2) Nel·lo Navarro (1) Pasqual Mas i Usó (1) Patrick Gilfreu (1) Pau Sif (1) Pere Bessó González (2) Pere Gimferrer (2) Pere Pena (1) Pere Quart (2) Perejaume (1) Quima Jaume (1) Rafael Caria (1) Ramon Guillem (2) Ramon Llull (1) Romà Bernad (1) Rubén Luzón (1) Salvador Espriu (3) Salvador Iborra i Mallol (1) Salvador Jàfer (2) Silvestre Vilaplana (2) Susanna Lliberós (1) Susanna Rafart (1) Teodor Llorente (1) Teresa Pascual i Soler (1) Tomas Garcés i Miravet (1) Toni Mestre (1) Tònia Passola (1) Vicenç Altaió (1) Vicenç Llorca (2) Vicent Alonso (1) Vicent Andrés Estellés (4) Vicent Jaume Almela (1) Vicent Pau Serra i Fortuño (3) Vicent Penya (2) Vicent Salvador (1) Vicent Wenceslau Querol (1) Xavier Bru de Sala (1)

dilluns, 25 de març de 2013

"Gris de sempre" - Joan Valls i Jordà


Joan Valls i Jordà
Joan Valls i Jordà va nàixer a Alcoi (l'Alcoià) l'any 1917. Als catorze anys començà a treballar en la indústria tèxtil. Alhora, però, duia a terme la seua formació autodidacta. La seua vocació com a escriptor de creació pren forma ben aviat: el 1934 escriu el sainet satíric Quatre de la terra. I el 1936 el seu primer poemari -en castellà-, Sol y nervio. Durant la Guerra d'Espanya (1936-1939), la seua militància com a republicà determinà el seu empresonament. Fou alliberat el 1940, i un any després publica el llibre de poemes Guirnaldillas del nacimiento. A continuació passa per una etapa de silenci i reflexió fins que el 1947 publica el seu primer poemari en català: La cançó de Mariola. El 1952 guanya els Jocs Florals de Sueca amb el poema "Elegia de l'àngel". Un any després publica el poemari L'home pot ésser àngel, i a continuació Presoner de l'ombra (1955), Grumet a soles (1958) i L'íntim miratge (1959). Durant la dècada dels seixantes obté diversos guardons per la seua obra literària. Guanya el Premi Ciutat de Barcelona amb Paradís en blanc (1964), el Ciutat de Palma amb Les roses marginals (1965) i de nou el Ciutat de Barcelona i el Premi València amb Versos a Sara (1967). El 1969 publica Posicions terrenals, que representa un acostament a la lírica realista típica de la dècada en el context valencià. A principis dels anys setantes apareix Hereu de solituds (1972), un dels poemaris més significatius de la seua producció. A continuació es publiquen Breviari d'un eremita urbà (1975, guanyador del Premi Ausiàs March de Gandia) i Cent serafins (1975). El 1978 veu la llum Les hores vives, poemari que sintetitza bona part dels temes anteriors. Posteriorment apareixen: Temps de saó (1979), Obra poètica (1981, que arreplega la producció fins al 1975), A cavall de la vida (1983, antologia de la poesia escrita entre 1955 i 1969), Sonets de la fita obscura (1984) i Anys i paranys (1985). Quadern vermell(1986), serà l'últim poemari que publicaria en vida. Joan Valls mor l'any 1989, quan preparava el poemari La rosa quotidiana (que es publicaria pòstumament el 1990). L'editorial Denes ha reeditat La cancó de Mariola l'any 2007, amb motiu del seixanta aniversari de la primera edició, i el poemari Tast d'eternitat (2012).

GRIS DE SEMPRE

¿Què traurem de la vida, què traurem
sinó una flama breu i mig somorta,
una pregunta incontestada i morta
que s'esllavissa al buit? Res no sabem

del que hi ha a la procel·losa fita
de l'incert que ens fustiga la temença,
la perdurança de la boira immensa,
grisalla que intueix llum infinita.

D'horabaixa la fe encontra impotent
la tendresa del cèlic pensament,
somni d'esperançada bonhomia.

Em dol tanta foscor, tanta eixutesa,
malgrat l'escampadissa de bellesa
que ens ofrena la còsmica harmonia.

(Poema "Gris de sempre", dins de l'obra Anys i paranys. València: Tres i Quatre, 1983, p. 17).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada