Etiquetes

Adrià Targa Ramos (1) Agustí Bartra (3) Albert Manent (1) Albert Roig (1) Albert Vernet (1) Alexandre Plana (1) Andreu Febrer (1) Anna Gual (1) Antoni Canu (1) Antoni Pitarch (1) Antoni Prats (2) Ausiàs March (2) Bartomeu Fiol (2) Bartomeu Rosello (1) Bernat Artola (4) Blai Bonet (2) Carles Fages de Climent (1) Carles Rebassa (1) Carles Riba (2) Carles Salvador (4) Cèlia Sànchez-Mústich (1) Clementina Arderiu (2) Daniel Martínez i Ferrando (1) David Caño (1) David Castillo (1) Dolors Monserdà i Vidal (2) Elies Barberà (1) Emili Rodríguez-Bernabeu (2) Encarna Sant-Celoni i Verger (1) Enric Casasses (1) Enric Soler i Godes (2) Enric Sòria (3) Felícia Fuster (1) Feliu Formosa (1) Francesc Almela i Vives (2) Francesc Fontanella (1) Francesc Manunta (1) Francesc Parcerisas (1) Francesc Vallverdú (1) Frederic Soler (1) Gabriel Alomar (2) Gabriel Ferrater (2) Gaspar Jaén i Urban (1) Gerard Vergés (1) Guillem Cabrer (1) Guillem Colom i Ferrà (1) Isabel Garcia i Canet (1) Jacint Verdaguer (2) Jaume Creus (1) Jaume Gassull (1) Jaume Pérez Montaner (2) Jaume Pont (1) Jean Serra (1) Joan Alcover (1) Joan Baptista Campos (2) Joan Brossa (3) Joan Castellano (1) Joan Fuster (2) Joan Llacuna (1) Joan Maragall (3) Joan Margarit (2) Joan Navarro (2) Joan Roís de Corella (1) Joan Salvat-Papasseit (2) Joan Teixidor (3) Joan Timoneda (2) Joan Valls i Jordà (2) Joan Vergés (1) Joan Vinyoli (3) Joan-Vicent Clar (1) Joaquim Folguera (1) Joaquim Rubió i Ors (1) Jordi Julià (1) Jordi Llavina (1) Jordi Pàmias (1) Jordi Sarsanedas (2) Josep Antoni Ferrer i Perales (1) Josep Ballester (1) Josep Bodria (1) Josep Carner (2) Josep Lluís Abad (1) Josep Marí (1) Josep Piera (2) Josep Porcar (1) Josep Sebastià Pons (1) Josep Vicenç Foix (2) Juli Capilla (2) Laia Noguera (1) Llorenç Capellà (1) Lluís Alpera (2) Lluís Meseguer (1) Lucia Prietrelli (1) Manel Alonso i Català (2) Manel Garcia Grau (3) Manel Pitarch (1) Manel Rodríguez (1) Marc Granell (2) Margarita Ballester (2) Maria Beneyto (1) Marià Manent (2) Maria Mercè Marçal (2) Marià Villangómez (1) Mariola Nos (1) Màrius Torres (2) Marta Pessarrodona (3) Matilde Llòria (2) Miquel Bezares (2) Miquel Cardell (1) Miquel Costa i Llobera (1) Miquel Desclot (1) Miquel Duran de València (1) Miquel Martí i Pol (4) Miquel Peris i Segarra (2) Montserrat Abelló (2) Narcís Comadira (2) Nel·lo Navarro (1) Pasqual Mas i Usó (1) Patrick Gilfreu (1) Pau Sif (1) Pere Bessó González (2) Pere Gimferrer (2) Pere Pena (1) Pere Quart (2) Perejaume (1) Quima Jaume (1) Rafael Caria (1) Ramon Guillem (2) Ramon Llull (1) Romà Bernad (1) Rubén Luzón (1) Salvador Espriu (3) Salvador Iborra i Mallol (1) Salvador Jàfer (2) Silvestre Vilaplana (2) Susanna Lliberós (1) Susanna Rafart (1) Teodor Llorente (1) Teresa Pascual i Soler (1) Tomas Garcés i Miravet (1) Toni Mestre (1) Tònia Passola (1) Vicenç Altaió (1) Vicenç Llorca (2) Vicent Alonso (1) Vicent Andrés Estellés (4) Vicent Jaume Almela (1) Vicent Pau Serra i Fortuño (3) Vicent Penya (2) Vicent Salvador (1) Vicent Wenceslau Querol (1) Xavier Bru de Sala (1)

divendres, 29 de març de 2013

"Cant a la terra nativa" - Miquel Duran de València


Miquel Duran de València
Miquel Duran de València, pseudònim de Miquel Duran i Tortajada (València, 20 d'agost de 1883 - València, 28 de novembre de 1947), va ser un escriptor i activista cultural valencià.

Va ocupar diversos càrrecs en entitats de caràcter cultural. L'any 1906 va ser president de la junta directiva de la societat València Nova, el 1907 va impulsar la constitució de Joventut Regionalista Valenciana, el 1908 la de Joventut Valencianista i l'any 1910 va accedir a la secretaria del Centre Regionalista Valencià. En aquests anys va dirigir els òrgans de difusió de Joventut Regionalista Valenciana, Lo Crit de la Pàtria i del Centre Regional Valencia, Renaiximent. Entre 1913 i 1926 va col·laborar en les publicacions de Joventut Valencianista: València Nova, València i Pàtria Nova. Nacionalista radical i d'esquerres, la seua postura va xocar sovint amb les concepcions més moderades del valencianisme polític de l'època.
Durant sis anys, a partir del 1910 va traslladar-se a Sabadell, on va fundar i dirigir el Diari de Sabadell. Entre 1910 i 1920 va haver d'exiliar-se a França. En, tornar de l'exili, es va establir a Barcelona on va dirigir el diari La Publicitat. Entre 1922 i 1924 va realitzar diversos viatges per l'Estat Espanyol, França i Itàlia, i en tornar a Barcelona es va incorporar al diari La Veu de Catalunya. Durant tota la seua estada a Catalunya no va perdre el contacte amb València, col·laborant amb el diari Las Provincias a través de cròniques sobre l'actualitat catalana. Els moviments nacionalistes catalans, més estructurats i reivindicatius, així com la situació política catalana en general, van influir en el seu pensament polític esdevenint el seu model cap on hauria d'evolucionar el moviment nacionalista valencià. Els tres primers volums de la seua obra poètica, Cordes vibrants; Himnes i poemes i Cançons valencianes es van publicar a Barcelona.
L'any 1933 va tornar a València, on va continuar les seues activitats nacionalistes, fundant la revista literària La República de les Lletres (1934). Des del seu retorn fins al final de la guerra va treballar com a funcionari de l'Arxiu Municipal de València. Durant la guerra va escriure i publicar el recull de poesia Guerra, victòria, demà (1938), un poemari que s'erigeix en cant a la resistència política i cívica front al feixisme. Arran de la victòria franquista, Miquel Duran va ser apartat del seu càrrec en l'Arxiu i li va ser prohibit l'exercici del periodisme, tot i que va poder evitar la presó. Va morir a València el 28 de novembre de 1947 davant la indiferència general dels mitjans i les institucions oficials, només el diari Las Provincias va donar la notícia de la seua mort a l'Almanaque de 1947, sense esmentar les seues activitats nacionalistes ni el fet que havia col·laborat amb el periòdic.
La seua obra literària es va desenvolupar fonamentalment en el camp de la poesia, molt sovint de caràcter patriòtic, tot i que també va escriure teatre, assaig i biografia, a més d'haver traduït al català les novel·les de Vicente Blasco Ibáñez pertanyents al cicle valencià Flor de Maig i La Barraca.
Font: Viquipèdia.

CANT A LA TERRA NATIVA 
 (Fragment)

Canto la pàtria,
canto la dolça, la pròdiga terra,
la de les hortes immenses i càlides,
la de les aspres muntanyes altives,
la de la mar amorosa i tranquil·la.
     Canto la pàtria.

Canto la pàtria captiva i soferta,
la dissortada pàtria oblidada,
la que un poble més fort li imposà noves lleis i altra llengua.

Canto la pàtria, per a que mon cant
tots els bons fills de la terra l’escolten,
tots els homes, les dones i els tendres infants,
les bèsties, les flors, els arbres, les plantes,
tot lo que és de la terra i torna a la terra,
i té el regust d’ella, l’entranya, expressió, el nexe i el nervi,
car no vull ser foraster en ma pàtria.
     Canto la pàtria.

                              *  *  *

Canto la terra,
la dolça terra on sóc nat i on he obert
per primer cop a la llum les febles parpelles
i les he clos baix l’incendi del sol,
que és el més fèrvid aimant d’eixa terra,
car les besades de l’astre són fortes i llargues
i al seu contacte l’entranya es remou, i germina
la llavor nova, que esclata en prodigis
d’Abrils eterns i eternes Primaveres.

                              *  *  *

Canto la terra,
la dissortada terra amorosa i distreta,
la que és petjada per gent forastera,
d’estranya parla,
que xucla, avara, la sang de ses venes,
sense un batec d’amor nostre en el cor
ni el mot gentil de la gràcia en els llavis;
i ella, insensible a les aspres ferides
que li han obert els estranys i els fills que no l’aimen,
no es cansa mai de donar noves flors
i els saborosos fruits on l’ocell pelegrí
de mel s’abeura i refila després
la cançó clara de goig i de festa.
     Canto la terra.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada