Etiquetes

Adrià Targa Ramos (1) Agustí Bartra (3) Albert Manent (1) Albert Roig (1) Albert Vernet (1) Alexandre Plana (1) Andreu Febrer (1) Anna Gual (1) Antoni Canu (1) Antoni Pitarch (1) Antoni Prats (2) Ausiàs March (2) Bartomeu Fiol (2) Bartomeu Rosello (1) Bernat Artola (4) Blai Bonet (2) Carles Fages de Climent (1) Carles Rebassa (1) Carles Riba (2) Carles Salvador (4) Cèlia Sànchez-Mústich (1) Clementina Arderiu (2) Daniel Martínez i Ferrando (1) David Caño (1) David Castillo (1) Dolors Monserdà i Vidal (2) Elies Barberà (1) Emili Rodríguez-Bernabeu (2) Encarna Sant-Celoni i Verger (1) Enric Casasses (1) Enric Soler i Godes (2) Enric Sòria (3) Felícia Fuster (1) Feliu Formosa (1) Francesc Almela i Vives (2) Francesc Fontanella (1) Francesc Manunta (1) Francesc Parcerisas (1) Francesc Vallverdú (1) Frederic Soler (1) Gabriel Alomar (2) Gabriel Ferrater (2) Gaspar Jaén i Urban (1) Gerard Vergés (1) Guillem Cabrer (1) Guillem Colom i Ferrà (1) Isabel Garcia i Canet (1) Jacint Verdaguer (2) Jaume Creus (1) Jaume Gassull (1) Jaume Pérez Montaner (2) Jaume Pont (1) Jean Serra (1) Joan Alcover (1) Joan Baptista Campos (2) Joan Brossa (3) Joan Castellano (1) Joan Fuster (2) Joan Llacuna (1) Joan Maragall (3) Joan Margarit (2) Joan Navarro (2) Joan Roís de Corella (1) Joan Salvat-Papasseit (2) Joan Teixidor (3) Joan Timoneda (2) Joan Valls i Jordà (2) Joan Vergés (1) Joan Vinyoli (3) Joan-Vicent Clar (1) Joaquim Folguera (1) Joaquim Rubió i Ors (1) Jordi Julià (1) Jordi Llavina (1) Jordi Pàmias (1) Jordi Sarsanedas (2) Josep Antoni Ferrer i Perales (1) Josep Ballester (1) Josep Bodria (1) Josep Carner (2) Josep Lluís Abad (1) Josep Marí (1) Josep Piera (2) Josep Porcar (1) Josep Sebastià Pons (1) Josep Vicenç Foix (2) Juli Capilla (2) Laia Noguera (1) Llorenç Capellà (1) Lluís Alpera (2) Lluís Meseguer (1) Lucia Prietrelli (1) Manel Alonso i Català (2) Manel Garcia Grau (3) Manel Pitarch (1) Manel Rodríguez (1) Marc Granell (2) Margarita Ballester (2) Maria Beneyto (1) Marià Manent (2) Maria Mercè Marçal (2) Marià Villangómez (1) Mariola Nos (1) Màrius Torres (2) Marta Pessarrodona (3) Matilde Llòria (2) Miquel Bezares (2) Miquel Cardell (1) Miquel Costa i Llobera (1) Miquel Desclot (1) Miquel Duran de València (1) Miquel Martí i Pol (4) Miquel Peris i Segarra (2) Montserrat Abelló (2) Narcís Comadira (2) Nel·lo Navarro (1) Pasqual Mas i Usó (1) Patrick Gilfreu (1) Pau Sif (1) Pere Bessó González (2) Pere Gimferrer (2) Pere Pena (1) Pere Quart (2) Perejaume (1) Quima Jaume (1) Rafael Caria (1) Ramon Guillem (2) Ramon Llull (1) Romà Bernad (1) Rubén Luzón (1) Salvador Espriu (3) Salvador Iborra i Mallol (1) Salvador Jàfer (2) Silvestre Vilaplana (2) Susanna Lliberós (1) Susanna Rafart (1) Teodor Llorente (1) Teresa Pascual i Soler (1) Tomas Garcés i Miravet (1) Toni Mestre (1) Tònia Passola (1) Vicenç Altaió (1) Vicenç Llorca (2) Vicent Alonso (1) Vicent Andrés Estellés (4) Vicent Jaume Almela (1) Vicent Pau Serra i Fortuño (3) Vicent Penya (2) Vicent Salvador (1) Vicent Wenceslau Querol (1) Xavier Bru de Sala (1)

dijous, 19 de desembre de 2013

"Cinc imatges del port" - Emili Rodríguez-Bernabeu

Emili Rodríguez-Bernabeu
Emili Rodríguez-Bernabeu (Alacant, 1940) és un cardiòleg i escriptor valencià, en llengua catalana.
La seua iniciació en la literatura catalana és en l'època d'estudiant batxiller a la seua ciutat, tenint com a autor de capçalera al poeta Jacint Verdaguer. Quan es trasllada a València a estudiar Medicina, és quan pren contacte amb el grup literari congriat al voltant de l'Editorial Torre i de la Universitat de València i augmenta la seua passió per la literatura catalana.
Fruit d'aquest contacte, comença a escriure poesia formant part del grup de poetes que editaria l'antologia "Poetes Universitaris Valencians" (1962). D'aquest període són els llibres "Poemes de la fi" (1964) i "La platja", Premi València de Literatura-Poesia el 1965. Després de "La platja", s'observa en l'autor un cert acostament cap al realisme civil amb "La ciutat de la platja" (Premi Ausiàs March de poesia 1971, Gandia) i "La catacumba" (1974).
El poeta torna a Alacant, lluny dels ambients literaris valencians, el que l'empenta a promore com a jurat compromés l'eclosió de la nova generació poètica valenciana dels 70 en el Primer Premi Vicent Andrés Estellés de l'Editorial Tres i Quatre (1973), i després publica "Migjorn. Poesia jove de les comarques del Sud del País Valencià" (1977), on apareixen per primera vegada alguns noms importants de la poesia valenciana actual.
Després d'un llarg període de reflexió creativa, publica "Viatge al teu nom" (1982), amb uns plantejaments diferents als d'èpoques anteriors.Inaugura una nova època amb llibres com "Teoria del somni" (1988), "Domini del sol" (1990), "El rostre de l'amant" (1992), "Escandinàvia" (1996), "Alacant" (1998), que culminarà en "Dring" (2000), amb què guanyà el Premi Vicent Andrés Estellés de Burjassot el 1999.
Però l'activitat literària d'Emili Rodríguez-Bernabeu no es limita a la poesia, la crítica i l'assaig ideològic formen part important de la seua obra. La crítica es concreta en articles i comentaris publicats en revistes especialitzades. Pel que fa a l'assaig destaquen de temàtica general "Notícia literària d'Alacant" publicat a la Revista de Catalunya (num. 53), i de temàtica poètica "Introducció a l'Obra Poètica de Joan Valls", "Antologia poètica de Joan Valls", "L'obra literària d'Emili Boils", "Maria Ibars i Ibars, innovació o continuïtat", entre moltíssims més. Aquesta tasca crítica empentarà al Departament de Literatura Catalana de la Universitat d'Alacant nomenar-lo Professor Col.laborador Honorífic.
L'obra "Alacant contra València", un assaig on reflexiona sobre el País Valencià i les relacions entre les dues ciutats més importants del país: València i Alacant per tal de comprendre el punt de maduració de la conciència nacionanal a les comarques del sud. Amb aquesta obra guanyà el Premi Carles Rahola d'assaig de Girona el 1993. La relació entre la ciència i la literatura és altra temàtica recurrent en les reflexions de Rodríguez-Bernabeu, obres com "Ciència i literatura" (L'Illa, núm. 15) o "La clonació humana, el mite de Narcís i Roís de Corella" (Avui, 1997) són dos bons exemples.
Metge cardiòleg, de professió intensament exercida, la medicina ha tingut escassa presència en la seua obra literària, almenys des d'un punt de vista de representació formal, o evident. Només en alguns aspectes de la seua obra assagística trobem l'empremta de la seua formació mèdica.

CINC IMATGES DEL PORT

1.

Ventall de la nit a Copenhaguen


La nit replega guanys, collites,
i transforma amb bec negre el futur dels vaixells
que engronsen les voreres
amb el dolor del mar.

Sempre els colors vivíssims dels pobles mariners,
sempre l'ampla tristesa pels molls indefugibles.


2.

Inquietud


Cuques de llum,
o gestes fracassades en la foscor del dia,
reposen ignorades dintre els navilis orfes
del perill de naufragi.


3.

Retorn


Sonen les xàrcies dels velers ancorats,
i amb la certesa tornen
demà per la badia.

Vindrà l'aniversari de l'últim comiat,
tantes veus estimades que foraden l'atzar.


4.

Terrassa vora la mar


Regalima l'escuma
pels ulls, mentre els gots s'enjogassen
amb el delit del sol.

La joventut rossola
sobre l'aigua blavenca
capficant-se en els besos.



5.

Port d'origen


Després d'aquell viatge
innombrable per l'extensa ferida
plena de mar, a estones perfumada
d'una matèria de boira i de salnitre,
arribàvem ací,
país o llar d'inici,
la fondària d'entranyes on vivia aleshores
reblert d'una bondat sobtada
on els teus ulls centraven
l'univers que m'empenta,
on començava l'aigua.



 d'Escandinàvia

diumenge, 15 de desembre de 2013

ET PROMET QUE...

Nel·lo Navarro
Manuel-Francesc Navarro del Alar, més conegut com Nel·lo Navarro, neix a la Vall d’Uixó, Plana Baixa, el 8 de gener de 1960. Periodista d’ofici ha treballat de redactor a diversos mitjans de comunicació de la Comunitat Valenciana, com ara el diari Mediterráneo i Canal 9 Televisió.

Nel·lo Navarro ha publicat des de l’any 1990, quasi a parts iguals, poesia i prosa. Dos llibres de relats i una novel·la, La pantagruèlica guerra de Miquel Miracle (Pagès Editors, Lleida 2001), conformen fins ara la seua obra narrativa. Nou poemaris publicats donen forma a la seua contribució a la poesia en llengua catalana.

És autor també d’estudis sobre la Guerra Civil Espanyola de 1936-1939, entre els quals destaca Símbols en el ferro, el primer corpus editat sobre municions utilitzades en aquest conflicte bèl·lic. Ha publicat diversos treballs d’investigació etnològica i social dins l’àmbit de la Vall d’Uixó i la comarca de la Plana Baixa.

Premis literaris i altres guardons

Poesia

Premi Ciutat de la Vila-Joiosa 1982.
Xé Concurs de Poesia. La Vall d’Uixó 1994.
II Premis de la Mar “Miquel Peris Segarra”. Castelló 1995.
Premis “25 d’Abril”. Benissa 1996.
Primer Premi de Poesia de Muntanya. Castelló 1996.
XIIIé certamen de poesia Ciutat de la Vall d’Uixó 1997.
XIX Premi Pròixita. Almenara 1997.
V Certamen de poesia Jaume Bru i Vidal-Camp de Morvedre. Sagunt 2002.
XII Premis de la Mar “Miquel Peris Segarra”. Castelló 2005
XX Premis literaris Ciutat d’Elx. Elx 2005
I Premi de poesia La vinya i el vi. Vilafranca del Penedès 2010
Narrativa

Premi Joan Fuster. Almenara 1981.
Premi de Narrativa Juvenil. Puçol 1983.
Concurs de Narrativa 1989. La Vall d’Uixó 1989.
Jocs Florals. Flor Natural “II Centenari del Campanar de l’Assumpció.” La Vall d’Uixó 1991.
Premi Joan Fuster. Almenara. 1998.
XV Certamen de Narrativa Curta Ciutat de la Vall d’Uixó. 1998.
IX Concurs de Narrativa Curta “Molí d’En Xec” de Ripollet. Barcelona. Abril1999.
I Concurs de Relats On line TV 3 a través d’Internet. Finalista juliol 1999..
VI Premi de contes”Vent de Port”. Tremp. Lleida 1999.
XII Premi de contes “Alambor”. Benicarló. Castelló 1999.
II Premi de narrativa breu Josep Pasqual i Tirado. Castelló 2001.
XIXé Certamen Literari Vila de Puçol.. Puçol 2003.
VIIIé Concurs de contes eròtics “Carnaval de Vilanova i la Geltrú 2008”. Accèsit

(Pendent d’actualització amb els darrers premis obtinguts)

ET PROMET QUE...

Et promet que traçaren sobre el llim una relació dels nostres instants.
Com als vasos d'argent de les termes de Vicarello,
armats de la precició d'orfebres,
deixarem rastre del nostre pas haplogràfic per la platja.
L'empremta dels nostres cossos serà exvot de sorra,
fiança fòssil amb la besada del vent del sud mentre
esdevindrà penyora al santuari de les conquilles,
les algues, els polps i els caragols quan ens convoque la parca.

divendres, 6 de desembre de 2013

"Guitarres de dol" - Llorenç Capellà

Lloreç Capellà
Llorenç Capellà va néixer a Montuïri, Mallorca, el 1946. Fill del també escriptor Pere Capellà. De formació preeminentment autodidacta se'l considera membre de la denominada Generació del 70 a Mallorca. Ha excel·lit en diversos gèneres literaris, especialment en novel·la i teatre, però també en conte, assaig i poesia. També és un articulista sagaç en la premsa. La seva vocació d'escriptor ha estat reconeguda amb nombrosos premis.

S'inicià al món de la literatura el 1971 amb un recull de contes titulat No hi ha vent a la teulada, i, immediatament, va publicar la novel·la El Pallasso espanyat (1972). Des de llavors s'ha destacat pel seu grau d'autoexigència i per un domini de la tècnica, sigui quin sigui el gènere conreat. En novel·la, destaca Jack Pistoles (1981), Ailòviu (1984) i Ai Joana Maria (1987). Pel que fa al teatre, trobem Bolles de colors (1983), El Pasdoble (1985) i Un bou ha mort Manolete (2003), potser la més coneguda pel rerefons històricopolític i l'ús d'un humor d'una tristesa sinistra. En poesia ha publicat Guitarres de dol (1998).

Col·laborador habitual de la premsa mallorquina amb articles i entrevistes, també ha practicat l'assaig i la investigació periodística i històrica, amb obres com Quinze empresaris mallorquins (1975), Mallorca i el món obrer (1976) o bé el Diccionari vermell (1989), que documenten la història recent de Mallorca.


GUITARRES DE DOL

Les cordes de la guitarra perdien sang
i cantaven andalús al bar de Toño
aspres veus de suc que tenallava el dol.
Homes sortien de l'alcova, taciturns,
mentre que putes a la gatzoneta
orinaven i es perfumaven la cara.
Al carrer ombres assajaven besades
a despit del vent que bufava esquerp
i adolescents amb geniva pàl·lida
esmolaven navalles amb pedra tosca.
Si emmudien les veus i la guitarra
campanes sens origen tocaven a mort.


(Del llibre Guitarres de dol. Binissalem: Di7, 1998)

dilluns, 25 de novembre de 2013

"naufragi" - Miquel Bezares

Miquel Bezares
Miquel Bezares Portell (Llucmajor, 1968) és un poeta mallorquí, narrador i professor. És Vicepresident per les Illes de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.
Realitza els seus estudis primaris al Col·legi de Sant Bonaventura de Llucmajor i els de secundària a l'Institut Maria Antònia Salvà, també de Llucmajor, on és alumne del poeta mallorquí Damià Pons i Pons amb el qual forja una forta amistat. El 1991 es llicencia en Filologia Catalana per la Universitat de les Illes Balears. Des d'aleshores treballa com a professor de llengua catalana i literatura, primer a diversos instituts mallorquins de secundària i, actualment, a l'Escola d'adults de s'Arenal.
Codirigeix, juntament amb Biel Thomàs, les Edicions Atàviques, experiència plàsticopoètica que es desenvolupa durant els darrers anys de la dècada dels vuitanta i els primers de la dels noranta a Llucmajor, i a la qual també participen poetes com Blai Bonet, Margalida Pons, Miquel Cardell o Arnau Pons, així com els artistes Pere Bennàssar i Rafel Joan.
L'any 1987 apareix el llibre Cos de calitja, amb el qual l'autor es dóna a conèixer com a poeta i al qual segueixen altres publicacions que són guardonades. Així, amb Carnaval (1989), obté el premi Ciutat de Palma de Poesia. L'any 1990 obté el Premi Bartomeu Rosselló-Pòrcel, convocat per l'Obra Cultural Balear, "per l'original i profunda aportació de la seva poesia a la literatura catalana, així com per la seva activitat com a divulgador de la cultura". Amb Crònica del desfici (1992) aconsegueix el premi Josep Munteis de poesia, dins els Premis Ciutat d'Olot, l'any 1991. L'obra El convers (2004), és reconeguda amb el premi Miquel de Palol de poesia del 2003.
En el terreny de la narrativa, Miquel Bezares també rep diversos premis com ara el Bearn, per l'obra Susannes (1998), o el Marian Vayreda, dins els Premis Ciutat d'Olot, per Quan els avions cauen (2001).
Col·labora, entre altres, amb el fotògraf llucmajorer Toni Catany, elaborant els textos per als catàlegs de les exposicions Calotips (1998), Dels qui escriuen (2002) i Record de Llucmajor (2003). Ha estat col·laborador, també, de les revistes Llucmajor de Pinte en Ample i Lluc.

naufragi

volia saber quina hora era i un rellotge m'ho ha dit
ben mort John Huston regalà un ós a un jutge sense llei
i mentre jo vomitava pel balcó
el meu sexe ha tornat tan petit com els teus llavis
però jo sé que hi ha en algun lloc una dona enamorada
d'un tritó i dels miratges d'un naufragi